Departament de Salut: un nou director general de Recerca i Innovació en Salut amb carnet de partit.

Robert Fabregat, militant d’ERC, i fins ara cap del gabinet de la consellera Vergés, ha estat nomenat nou director general de Recerca i Innovació en Salut en substitució del Dr. Albert Barberà.  

El seu currículum professional, amb una formació de base com a químic, no sembla la millor garantia per dirigir amb efectivitat la recerca al sector sanitari de Catalunya. 

Una vegada més la política ens demostra el nul interès que alguns partits tenen per fer funcionar bé un país; en lloc de situar als més valuosos en els punts estratègics de l’administració pública hi situen als més afins políticament, independentment de la seva idoneïtat per ocupar el càrrec. Ho hem vist amb els nomenaments d’alguns gerents hospitalaris que ni tan sols saben què és un compte d’explotació. La Recerca i la Innovació són claus per mantenir al sector salut al capdavant des d’un punt de vista qualitatiu i tecnològic. La recerca genera valor i coneixement, i és la base de l’èxit dels sistemes de salut més avançats del món. Si es vol continuar mantenint la posició d’avantguarda de Catalunya en aquesta àmbit, la decisió presa amb el nomenament del Sr. Fabregat no és el millor camí...

Robert Fabregat, director general de
Recerca i Innovació en Salut

La plaça havia quedat vacant des del 5 de juliol passat quan el seu titular Albert Barberà va accedir a la direcció de l’eHealth Center de la UOC, el primer centre acadèmic de salut digital del sud d’Europa. Amb anterioritat la plaça havia estat ocupada, des de la seva creació al febrer de 2016 per el Dr. Toni Andreu.

El Dr. Andreu era un home procedent del món de la recerca. Malgrat el seu pas (accidental) per la gerència de Bellvitge en el seu currículum hi havia experiències com el treball a USA en l’àmbit de la genètica de malalties neuromusculars, coneixements que més tard va desenvolupar a  Vall d’Hebron on va arribar a ser coordinador de recerca en neurociències. També va ser director de l’Institut de Salut Carlos III de Madrid a més d’altres experiències. Entre les seves aportacions des la direcció general de Recerca i Innovació en Salut cal destacar Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS). 

Al juliol el 2107 el Dr. Albert Barberà va substituir al Dr. Andreu al front de la direcció general. Procedia de la direcció general del BIOCAT i la seva trajectòria professional combinava l’experiència en recerca amb la gestió del coneixement i innovació en l’entorn de recerca biomèdica i en salut. Com en el cas del Dr. Andreu, el Dr. Barberà també es va formar als USA i posteriorment es va incorporar a l’IDIBAPS. També va dirigir programes a l’Institut Carlos III i la direcció de l’Institut de d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI).

Sense voler fer un repàs exhaustiu dels currículums dels Drs. Toni Andreu i Albert Barberà, si que he volgut evidenciar la seva expertesa en el món de la recerca i la seva idoneïtat acadèmica per ocupar el càrrec. Qualsevol dels dos estava sobradament preparat per assumir aquestes responsabilitats i enriquir el sistema sanitari català amb les seves aportacions. 

Quina és la realitat avui, després d’aquest darrer nomenament? Doncs una primera conclusió és que una vegada més aquesta legislatura la política passa per davant de la ètica. No es pot considerar una actitud ètica el fet de situar en un càrrec a una persona que és militant del teu partit i saps que no té les condicions per assumir amb garanties la responsabilitat que es deriva d’aquest càrrec. 

La segona conclusió és que la Recerca i la Innovació en Salut han deixat de ser una prioritat per el departament de Salut, atès que al seu front s’hi posa a una persona no experta en aquestes matèries, i per tant la incertesa sobre els resultats és evident. No sembla que la recerca i la innovació en salut siguin matèries en els que es puguin fer experiments sobre les capacitats del seu màxim responsable, atès que són dos camps que determinen que un país estigui en l’avantguarda de les ciències de la salut o no hi sigui. Això és el que ens juguem tots amb aquests nomenament.    

Hi ha encara una última consideració relativa a la poca credibilitat de les decisions del departament en aquest camp, del que Catalunya des de fa molts anys n’ha estat pionera, perquè al front d’aquestes responsabilitats hi ha hagut en altres legislatures gent valuosa, i ara aquest valor, aquesta idoneïtat s’haurà de demostrar. Els currículums dels anteriors responsables i de l’actual no resisteixen cap comparació.

No vull que això s’interpreti com un atac a la persona triada, el Sr. Robert Fabregat, que s’ha vist al bell mig de tot plegat per ser el cap del gabinet de la consellera i per ocupar un càrrec orgànic important dins del seu partit. Probablement és una persona treballadora a qui la consellera Vergés li deu haver vist qualitats suficients per fer-lo director general; el problema és que aquesta direcció general necessita una especialització que el Sr. Fabregat no té entre les seves qualitats. Això si, militant d’Esquerra Republicana si que ho és; en aquest partit ha ocupat diversos càrrecs orgànics i en l’actualitat és el President de la Federació Regional de Barcelona d’Esquerra Republicana de Catalunya... per aquí deuen anar els trets i la raó de tot plegat...