dijous, 26 de setembre de 2019

Inestabilitat a l’Arnau de Vilanova de Lleida: un quart gerent en quatre anys


Amb una rotació tan alta a nivell de gerència, és impossible consolidar cap projecte de futur mínimament coherent. És el resultat de polititzar les gerències de les institucions amb afins al partit, en aquest cas amb carnet  d’ERC, en lloc de professionals contrastats. 



Ramon Sentís Berges, enginyer industrial, relleva a Jordi Cortada al front de la gerent¡cia territorial de l'ICS i de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida. Amb experiència en l’empresa privada, no sembla aportar experiència en gestió. De nou el departament de Salut fa evident el seu menyspreu per la gestió sanitària, situant com a responsables de gestió a persones sense una preparació i formació adients.



El sectarisme en política comporta aquetes situacions: quatre gerents en quatre anys. Des que el Dr. Capdevila va ser cessat a la gerència de l’Arnau, han ocupat el càrrec Mateu Huguet, Jordi Cortada i ara Ramon Sentís. D’aquests tres últims noms, només un no era militant d’ERC. Tant Jordi Cortada com el nou gerent Ramon Sentís són homes de partit.

El Sr. Ramon Sentís
El nomenament de Cortada va ser molt controvertit atesa la seva nul·la experiència en gestió, i en consonància amb aquesta realitat, el seu pas per l’Arnau no ha estat gens positiu per l’Hospital. El seu successor és enginyer industrial, amb experiència en el camp de l’empresa privada, sembla que fonamentalment en àrees comercials i no de gestió. El món sanitari serà per a ell tota una novetat, i això implicarà que s’haurà de rodejar d’un bon equip que compensi les seves mancances. És una persona feta professionalment a Ros Roca, empresa lleidatana internacionalitzada amb presència a diversos països europeus i als USA, en la que el Sr. Sentís ha ocupat diverses posicions, majoritàriament relacionades amb el comerç exterior, situació que l’ha portat a parlar diversos idiomes. Farà falta veure si les habilitats comunicatives li permeten sobreviure dins d’un col·lectiu professional en el que la ciència i el coneixement són les seves senyes d’identitat.

El Sr. Sentís no serà el primer enginyer que ocupa la gerència de l’Arnau; no serà tampoc el primer lleidatà en ocupar-la. Tampoc serà el primer militant d’ERC en accedir al càrrec. Si que serà el primer que hi accedeix, segons expliquen a Lleida, per raons d’amistat. I això és molt negatiu per a ell. Mentre tant a l’anterior gerent, sembla que ERC està intentant situar-lo a la Diputació de Lleida o a alguna altre organisme públic en el que ERC hi tingui capacitat decisòria. 

L’Hospital Arnau de Vilanova és la germaneta pobre dels hospitals de l’ICS. A l’entorn metropolità de Barcelona, Vall d’Hebron, Bellvitge, Germans Trias o fins i tot Viladecans, han acaparat bona part de les inversions de l’ICS. “A províncies”, Tarragona, Tortosa i Girona també han vist com el Joan XXIII, Verge de la Cinta, i l’Hospital Josep Trueta eren objecte de diferents intervencions importants en aquests darrers anys. En canvi l’Hospital de Lleida està allà, a ponent, del tot oblidat per part del departament de Salut i de l’ICS.

I això perquè? Doncs és un dels inconvenients derivats del sectarisme polític. Quan els gerents són meres baules d’una cadena de transmissió política, quan ocupen un  càrrec no pels seus valors professionals sinó pel carnet polític del partit en el que militen, no s’atreveixen a reivindicar allò que és necessari perquè el seu objectiu no és fer la seva feina el millor possible, sinó la fidelitat i l’obediència al partit. Tenen por de perdre les seves cadires si es converteixen en persones incòmodes i reivindicatives de les necessitats del centre que dirigeixen. I això és el que ha succeït a l’Arnau de Vilanova... això, i que algun d’aquests gerents a més ha estat força inepte i generador de conflictes. Lleida continuarà estant “allà”, sota les directrius d’un partit polític (ERC) que molt sovint confon la professionalitat dels gestors sanitaris amb l’obediència i submissió derivades del sectarisme polític.   

L’Arnau de Vilanova és un hospital que s’ha fet vell. Què en aquests últims anys s’hi han fet molt poques intervencions per rentar-li una mica la cara; pateix entre altres mals d’una manca d’inversions crònica. L’Hospital té alguns dèficits importants, que s’haurien de convertir en objectius i reptes del nou gerent, i entre ells cal esmentar el Servei de Diagnòstic per la Imatge i la remodelació de l’Àrea quirúrgica. Aquestes són dues actuacions urgents, del tot necessàries per convertir l’Hospital en un centre del segle XXI. A banda, Lleida té una assignatura pendent de màxima urgència per evitar el malbaratament de recursos: la unificació real dels dos hospitals públics de la ciutat: l’Arnau de Vilanova i el Sta. Maria. Val a dir en aquest sentit que la teòrica unificació dels dos centres no acaba de ser tan eficient com caldria. Curiosament, no es pot passar per alt que un dels actors que varen estar més decididament en contra d’una unificació completa dels dos hospitals lleidatans fou precisament ERC, el partit que avui regeix el destí de la sanitat pública catalana...                            

Altres reptes del nou gerent haurien de passar per una major integració entre l’atenció especialitzada i l’assistència primària. Lleida és un dels llocs de Catalunya en els que més està costant que professionals dels dos àmbits col·laborin més estretament amb l’objectiu de millorar la salut del lleidatans. També cal abordar l’aïllament de l’Hospital lleidatà respecte dels hospitals terciaris catalans. Una condició bàsica per poder retenir el talent a Lleida passa per que els metges lleidatans puguin tenir accés també al terciarisme.  

Feina no n’hi falta al nou gerent. Serà capaç de fer-la? Pel que han fet altres persones que l’han precedit en el càrrec, sense aportar el nivell de professionalitat exigible, ho té una mica complicat; l’amiguisme en la feina no sol acabar bé...         

Cap comentari:

Publica un comentari