Nova desconsideració del PSOE al sistema sanitari català

El punt 152 dels acords que el PSOE ha presentat a Unidas Podemos per assegurar la investidura de Pedro Sánchez, és un atac a l’essència del sistema sanitari català.

Afortunadament les competències en sanitat estan transferides a la Generalitat de Catalunya i això, si la correlació de forces al Parlament es manté de forma similar a l’actual, en principi faria inaplicable a Catalunya aquesta punt de l’acord. Tanmateix la posició dels partits independentistes catalans davant la investidura de Sánchez hauria de ser NO, per allò de “cuando las barbas de tu vecino veas pelar...” 

Segons han publicat diferents mitjans de comunicació, el PSOE ha presentat a Unidas Podemos una proposta d’acord programàtic per tal de fer possible la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Aquest programa inclou 370 mesures a desenvolupar durant la propera legislatura en cas que els de Pablo Iglesias s’avinguin a facilitar la investidura dels líder socialista. 

Quan un programa conté 370 mesures, vol dir que algunes d’elles són supèrflues, i vol dir també que cal llegir-les amb atenció perquè n’hi poden haver que semblin intranscendents però que tinguin una càrrega de profunditat important. És el que ha passat amb aquest punt 152 de la proposta que està redactat en els termes següents:           

“152. Avanzaremos en el blindaje de nuestro sistema público de salud, apostando por una sanidad que se base en la gestión pública directa. Para ello se revisará la Ley 15/1997, de habilitación de nuevas formas de gestión del Sistema Nacional de Salud, e impulsará la recién creada Comisión, integrada por expertos sanitarios, organizaciones sindicales, profesionales y de pacientes, así como colectivos sociales, que analizará la situación y definirá las líneas y estrategias para revisar dicha Ley.”

Amb aquesta proposta el socialisme estatal demostra que no té cap mena de sensibilitat vers el sistema sanitari català. Se’ls en fot com estiguin organitzades les comunitats autònomes atès que totes elles tenen transferides les competències en sanitat, i des d’un despatx de Madrid, quatre il·luminats del PSOE, que probablement no coneixen res de Catalunya, decideixen que ni transferències ni res, que ells determinen, només faltaria, com s’ha d’organitzar la prestació dels servies sanitaris a tot arreu, Catalunya inclosa.

I comencen volent blindar el sistema públic de salut sota l’empara de la gestió pública directa, és a dir, prestada per la pròpia administració, la qual cosa, de ser aplicada a Catalunya implicaria d’entrada que només els hospitals de l’ICS respondrien a aquest “model” i potser amb una interpretació àmplia també si podrien incloure els consorcis com a empreses del sector públic de la Generalitat. Tanmateix fundacions com per exemple La Puigvert, la de Salut Empordà, Sant Joan de Déu, Althaia de Manresa o la Mútua de Terrassa entre d’altres o l'Hospital d'Olot entre molts altres, i la pràctica totalitat dels centres sociosanitaris del SISCAT quedarien fora del sistema sanitari públic. Seria el col·lapse de la sanitat a Catalunya al quedar, tot d’una, tantes institucions excloses del sistema, i significaria també la pèrdua de milers de llocs de treball. En definitiva, el caos sanitari.

Poca sensibilitat política, menyspreu de la realitat sanitària de Catalunya, continuïtat de l’esperit propi de tots els govern espanyols de malgrat les transferències de competències, voler mantenir el “mando y ordeno”, i la sensació de ser súbdits i estar sotmesos als seus designis, siguin bons o no, siguin ètics o no, siguin eficients o no. Per tot plegat els partits polítics catalans bàsicament PSC, el que avui és JuntsxCat, i una part d’ERC haurien de votar no a la investidura d’un personatge que es capaç d’actuar amb tanta frivolitat davant d’un problema tan greu i tan sensible per a la població. Votar NO a Pedro Sánchez és una obligació de qualsevol ciutadà que estimi el nostre sistema sanitari. Les reaccions a tanta incompetència no s’han fet esperar i tant la Societat Catalana de Gestió Sanitària com la patronal UCH han fet públic comunicats en els que manifesten el seu rebuig a aquesta mesura i reclamen respecte per el sistema sanitari català.

Deia al començament que aquesta proposta que el PSOE vol impulsar a l’Estat espanyol, no seria d’aplicació a Catalunya, i això és així; però és així avui per avui, perquè a nivell polític segur que una part del PSC i d’ERC i la totalitat de la CUP combreguen amb aquest plantejament, del que també hi participen els sindicats, que aplaudirien contents una mesura d’aquest tipus, amb el sindicat Metges de Catalunya inclòs. Per tant, avui no... però demà... Aquest país circula contra direcció: els temps moderns marquen un camí, i la realitat de la política espanyola segueix el camí oposat. En el mateix sentit es troben altres punts de l'acord, com el que fa referència a l'eliminació dels copagaments quan a Europa la tendència és justament la contrària.  

Per cert, el departament de Salut de la Generalitat, fins ara està mut davant d'aquest atac a la seva competència exclusiva d'organitzar la prestació de serveis a Catalunya... només és un oblit casual?