dissabte, 3 d’agost de 2019

El departament de Salut obligat a retallar la despesa. I ara què, consellera Vergés?





Després d’haver presumit d’haver assolit la “despesa més alta de la història” del departament de Salut,  ara el departament es veu obligat a passar el rasclet, i reduir la despesa. És el que passa quan s’obvia que les despeses, si no estan recolzades per un pressupost, passen a incrementar el dèficit.
Tanmateix els del Ministerio de Hacienda no tenen perdó de Déu: Catalunya és la tercera comunitat per la cua, a l’hora d’assignar els recursos entre els seus ciutadans, gràcies a un dèficit fiscal insostenible, inadmissible i injust, quan a l’hora d’aportar recursos a l’Estat Catalunya és la tercera comunitat que més aporta. Com gosen exigir retallades de la despesa sanitària?
Ara, perillen encara més les llistes d’espera, atès que un dels aspectes que Madrid demana controlar és el de les pròtesis. Tot plegat és una mostra més del malament que funciona l‘Estat espanyol, incapaç de finançar les necessitats sanitàries dels seus ciutadans amb un mínim de sentit comú, coherència, dignitat i equitat. Una autèntica vergonya i un frau a la societat. Fins i tot es podria parlar de malversació, atès que hi ha comunitats autònomes que van sobrades de recursos en detriment d’altres que aportant a les arques comunes tant com el que més, es veuen greument perjudicades per uns criteris de redistribució malignes. 
Afortunadament, el govern català, per boca del seu president, ha deixat clar que no pensen donar continuïtat als requeriments del govern espanyol per reduir la despesa sanitària. Tanmateix queda en l’aire la resposta: Qui pagarà el dèficit tan important que està assolint el departament de Salut?      




No ha passat ni un any des que la consellera de Salut Alba Vergés va anunciar al Parlament que la despesa del seu departament per a l’any 2018 seria “la més alta de la història” i s’elevaria fins els 10.420 milions d’€, quan des de Madrid arriba la galleda d’aigua freda. Com que aquesta despesa històrica que la consellera havia anunciat no estava suportada per un pressupost suficient, el dèficit de la sanitat catalana ha contribuït a que les despeses de la Generalitat hagin superat els límits del dèficit que tenia autoritzat. 

El resultat de tot plegat és que el “ministerio” demana a la Generalitat (departaments d’Economia i de Salut) que abans del 15 de setembre presentin un pla per reduir les despeses fins els límits autoritzats. Aquesta situació ve a afegir-se a les dificultats que es deriven d’un pressupost prorrogat des de l’any 2017 i fan molt complicat poder reduir cap capítol de despesa. Segons la informació que ha donat a conèixer el govern espanyol la reducció pressupostària hauria d’afectar de manera significativa a la despesa farmacèutica de dispensació hospitalària i també la ambulatòria així com productes hospitalaris com les pròtesis de maluc i genoll entre altres. No cal dir que aquestes mesures atempten directament contra la situació de les llistes d’espera.

Independentment de l’error de la consellera a l’hora de vendre el dèficit de la sanitat catalana com una gran aportació del seu partit per atendre les necessitats en salut de la població, la situació és d’una extrema gravetat i una gran injustícia per Catalunya. Catalunya és la tercera comunitat que aporta més recursos a les arques de l’Estat, i és la tercera per la cua a l’hora de poder assignar recursos per satisfer la necessitat de  serveis de salut de cada ciutadà, tal com es pot veure en la taula que s’adjunta. Això no té ni cap ni peus i és una injustícia de l’alçada d’un campanar. Per tot plegat cal explicar molt bé al govern espanyol quina és la realitat de la sanitat catalana i els problemes de finançament que té històricament acumulats, però internament, a casa nostra, ens hem de deixar de les polítiques propagandistes, i actuar amb rigor. És un fet greu autoritzar despeses si no tens recursos econòmics per pagar-les. Sens dubte que cal revertir les retallades, però cal fer-ho d’acord a les possibilitats reals. Actuar a la lleugera té conseqüències que són encara pitjors. Trobo a faltar molt viatges a Madrid de la conseller Vergés i encara més del vicepresident Aragonès. El dèficit que estem generant algú l’haurà de pagar i per tant amagar el cap sota l’ala no serveix de res. 

La reacció del govern català, tal com ha manifestat el seu president Quim Torra, sembla que afortunadament passa per no fer cas a la petició del govern espanyol que s’ha fet extensiva a altres 14 comunitats de l’Estat. És curiós observar com Extremadura és de les poques comunitats junt a Castella i Lleó i el País Basc que no superen el límit de despesa. Serà que el seu pressupost és excessiu?. Només veient aquestes dades queda evidenciada la injustícia d’un sistema de finançament autonòmic que no es pot acceptar ni un segon més. 

Confiem que aquells que necessiten una pròtesi de maluc o de genoll, no s’hagin d’esperar encara més. En aquest sentit cal destacar un twit molt oportú del president Puigdemont: “El model sanitari català no es toca. És el resultat de molts consensos polítics i socials, i és un element fonamental de cohesió i igualtat. El que pretén el govern espanyol perjudica a tots els catalans. No tenir a les nostres mans els recursos que generem porta a això”

Això està molt bé, però la pregunta resta pendent de resposta: qui pagarà i com, el dèficit tant elevat que la sanitat catalana està acumulant? 

Cap comentari:

Publica un comentari