dijous, 15 d’agost de 2019

Tornen les retallades



Malgrat que des de la conselleria de Salut i des de la vicepresidència del govern català s’havia negat que el requeriment del govern espanyol a la Generalitat per reduir les despeses de Salut implicaria cap retallada, la realitat és tossuda i posa evidència el bla, bla, bla dels polítics quan parlen demagògicament enganyant a la gent de bona fe que se’ls creu. 
La desastrosa gestió econòmica que ERC està fent al departament de Salut comportarà unes retallades que són conseqüència del dèficit acumulat a l’exercici 2018, aquell en el que al consellera de Salut presumia d’haver gastat més que cap altre any, allò que ella considerava una despesa “històrica”.
Com que aquella despesa històrica no comptava amb el suport pressupostari necessari, més que una despesa històrica ha acabat sent un dèficit històric que ha ultrapassat el dèficit que la Generalitat tenia autoritzat, i ara a corre-cuita, davant la pressió de Madrid, el conseller d’Economia, en ple mes d’agost, publica al DOGC un decret en el que demana a totes les empreses del sector públic de la Generalitat una reducció pressupostària del 6% d’aquí a finals d’any, fet que és del tot impossible d’assolir.
Tot i que s’especifica que aquesta reducció no afectarà les nòmines ni l’assistència primària ni l’especialitzada, a ningú se li escapa que la Intervenció ja s’ocuparà de que les prestacions de Salut es vegin afectades de nou per les retallades. 
I tot això es dona a conèixer en ple mes d’agost, amb la majoria de responsables de vacances. És allò que a Madrid n’hi deien ja fa anys, quan el BOE publicava normatives durant el mes d’agost: “con agostidad i alevosia”. 




Cal retrocedir a finals de juliol, quan el govern espanyol exigia a la Generalitat un Pla per reduir les despeses del departament de Salut de l’exercici 2019, atès que el dèficit de la Generalitat del 2018 havia superat els límits fixats per el govern espanyol, i en particular la despesa sanitària n’era un dels principals factors. Recordem com el govern de la Generalitat i la consellera de Salut van sortir ràpidament als mitjans negant cap retallada a Salut. En aquesta tessitura, el passat 6 d’agost el DOGC publicava la Ordre  VEH/165/2019 a proposta de la Intervenció General de la Generalitat, que afecta a les EPiC, que entre moltes altres coses estableix en el seu article 13, el següent:

Mesures vinculades al tancament comptable de les entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya que formen part dels pressupostos de la Generalitat en l'exercici 2018. 
Les entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya en què la Generalitat participa de manera majoritària o que estan adscrites a la Generalitat de Catalunya i que subministren informació comptable a la Intervenció General han de comunicar de forma motivada, en el termini d'una setmana a partir de la publicació d'aquesta norma, al seu departament d'adscripció i a la Intervenció General, l'import de l'ajust a realitzar en el seu pressupost de despeses. Tenint en compte que l'article 2, punt 9 de la Llei 4/2017, de 28 de març, de pressupostos de la Generalitat per al 2017 disposa que les entitats dels apartats 4, 5, 6, 7 i 8 tenen caràcter estimatiu, l'ajust pressupostari a realitzar ha de ser d'un import aproximat d'un 6% del seu pressupost. En cas que una entitat per raó d'atendre necessitats urgents i inajornables no pugui realitzar l'ajust, l'òrgan titular del departament a què està adscrita ha de procurar compensar aquest ajust amb la resta d'entitats del seu àmbit d'actuació. En qualsevol cas, l'ajust a realitzar ha de ser del 6% del pressupost conjunt de les entitats d'un àmbit d'actuació. Per garantir la mesura, la Intervenció General, amb caràcter cautelar, efectuarà una retenció per un import d'un 6% en el pressupost del departament en les aplicacions pressupostàries corresponent a les transferències a les entitats. En el cas d'entitats que no perceben transferències dels departaments de la Generalitat, han d'acreditar a la Intervenció General que han fet una retenció en les seves despeses per l'import de l'ajust corresponent. 
S'exclou l'aplicació del paràgraf anterior a les entitats de l'àmbit de recerca, i ICREA i de l'àmbit de salut que tenen reconeguda legalment l'autonomia de gestió d'acord amb el que disposa la Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres. Aquestes entitats, en l'exercici 2019, no poden incorporar en el seu pressupost els romanents de tresoreria no afectats existents en el tancament de l'exercici 2018. A aquest efecte han d'acreditar a la Intervenció General la no incorporació del romanent durant el 2019.

Tot i que l’últim paràgraf d’aquest article 13 exclou l’àmbit de la salut de l’aplicació d’aquesta Ordre, la disposició addicional crea una gran preocupació atès que deixa en mans de la Intervenció General l’aplicació i l’establiment de les directrius que calguin per assegura l’acompliment de l’Ordre, i els responsables del sector sanitari coneixen perfectament com la Intervenció “interpreta” la legislació vigenti les conseqüències tan negatives per la salut del ciutadans cada vegada que la Intervenció “governa” el dia a dia de les institucions sanitàries. 

Tot plegat deriva del dèficit tan elevat del departament de Salut de l’exercici 2018; aquell exercici de la “despesa històrica” de la que presumia a consellera Vergés. “De aquellos polvos vinieron estos lodos”. Tornen les retallades, veurem amb quina intensitat, i torna la Intervenció a interferir en la prestació dels serveis sanitaris públics. Una intervenció que no només suplanta la figura dels gerents sinó que té més poder de decisió que els mateixos presidents dels òrgans de govern de les EPiC. Amb aquesta burocràcia i amb aquesta incompetència no anem enlloc. Així no; això no és ajudar al departament de Salut; això és aprofitar-se de la debilitat d’una conselleria de Salut sotmesa, sense cap contestació, als designis de la vicepresidència del govern. Aquí rau el problema. 

Cap comentari:

Publica un comentari