(...Continua de l’entrada anterior)
La Jornada d’estiu de la Professió Mèdica va continuar a la tarda amb la conferència titulada “La medicina a l’antic Egipte” a càrrec de la Dra. Rosa Dinarès, que a banda de la seva condició de metge, acumula també un màster en egiptologia per la UB.
Dra. Rosa Dinarès.- En la seva intervenció va explicar que els egipcis practicaven una medicina molt avançada per la època, tot i que no realitzaven autòpsies, però en canvi coneixien molt bé els òrgans del cos humà per la pràctica habitual de la momificació. Era una medicina lligada a la màgia i la religió i tot i així curaven ferides de guerra i sabien reduir molt bé les fractures com ella ha pogut comprovar amb algunes radiografies que ha practicat a diversos cossos momificats. Tanmateix hi havia una mortalitat infantil elevada sent les infeccions les responsables d’aquesta mortalitat, atès que els fàrmacs que utilitzaven es basaven fonamentalment amb herbes. Va ser la primera civilització en elaborar una història clínica.
La medicina era “l’art del metge” i havien escrit fins a 7 llibres dedicats a les malalties; un d’aquests llibres estava dedicat íntegrament a les dones. La medicina tenia per objecte fonamental cuidar al faraó que disposava d’un metge per a cada una de les dolències que tenien identificades; la cort del faraó i el poble també disposava de metges i aquests fins i tot acompanyaven als exercits.
Tot seguit va tenir lloc la Taula 3, presentada per el Dr. Gustavo Tolchinsky sota el títol “Com combatre les fake-news en salut”
Dr. Tolchinsky.-En el seu paper de secretari de la Junta de Govern del CoMB el Dr. Tolchinsky va explicar les diferents iniciatives que el CoMB ha dut a terme per combatre aquest problema. Ho ha fet mitjançant documents de posició, amb campanyes com la de Salut sense Trampes, comunicacions en diferents mitjans de comunicació etc.
Tot seguit diferents intervinents varen posar diversos exemples sobre les fake-news:
Dra. Iris Alarcón.- Va centrar la seva intervenció en la necessitat que els metges estiguin presents a les xarxes socials tant per divulgar correctament notícies mèdiques com també per sortir al pas de determinades informacions que no s’ajusten a la realitat i només serveixen per crear falses expectatives als malalts i en moltes ocasions induir-los a pràctiques contraproduents.
Dr. Joaquim Julià-Torras.- Atenent a la seva responsabilitat de director assistencial de l’ICO, va insistir sobre el que havia comentat la Dra. Alarcón i va focalitzar la seva intervenció en la gran quantitat de fake-news que inunden les xarxes socials sobre la temàtica del càncer, fet que crea molts problemes atesa la especial vulnerabilitat dels malalts afectats per aquesta malaltia.
La última intervenció d’aquesta Taula 3, va correspondre al Sr. Daniel Arbós, cap de comunicació de l’IDIBAPS. Segons va explicar, el descens que ha experimentat la publicitat en els mitjans ha propiciat que aquests no tinguin en els seves redaccions periodistes especialitzats en temes de salut fet que facilita la publicació de notícies a vegades inoportunes o mal explicades. Pel que fa als mitjans digitals, immersos en la “pesca de clics”, aquesta competició per veure qui aconsegueix més clics els porta a la publicació de notícies massa sovint sensacionalistes.
També va incidir en la pressió a que estan sotmesos determinats hospitals i centres de recerca que per atreure fons es veuen forçats a publicar els resultats dels estudis, fet que genera sovint falses expectatives als malalts i frustracions posteriors quan el seu metge els explica la situació real de l’estudi, i la diferència entre uns resultats experimentals i la possibilitat d’una futura aplicació a l’assistència. Aquest és un problema de certa gravetat sobretot quan el departament de comunicació d’aquests hospitals i centres de recerca s’assembla més a un departament de màrqueting que no pas a un de comunicació.
La presència dels professionals i de les institucions sanitàries a les xarxes socials esdevé una necessitat per assegurar el rigor dels continguts.
Finalment va tenir lloc la conferència de cloenda “Periodisme entre soroll” a càrrec de la periodista Esther Vera, directora del diari ARA, la primera dona que ha dirigit un diari a Catalunya. Aquest és un resum de la seva intervenció:
Que fa el periodisme? Estem en plena revolució i una cosa és la informació i l’altre el soroll. El periodisme és una professió útil per mantenir el nivell democràtic i de coneixement de l’opinió pública. Els periodistes hem vist com les noves tecnologies han arrasat amb l’empresa periodística tradicional, i en aquest moment els periodistes ens estem reinventant i adaptant a aquesta nova situació. Fer periodisme en una societat híper-connectada i ultra-informada té tot el sentit si posem totes les eines extraordinàries de que es disposa per fer-ho millor que abans.
Tothom intenta col·locar-te el seu missatge i els periodistes (que Pla ens definia com a ignorants enciclopèdics) hem de saber fer arribar els missatges de la manera més honesta i independent possible.
Va explicar les diferències entre els dos models de negoci de les empreses periodístiques d’avui en dia: la pesca de clics, o la recerca de subscriptors. Al diari Ara han optat per aquest últim model i com a conseqüència de tots els avenços tecnològics han passat de ser un diari en paper a una plataforma multimèdia que treballa 24 hores. Aquesta manera de treballar exigeix rapidesa en la informació i això comporta el risc d’equivocar-se, i quan vens credibilitat i fiabilitat més val que t’equivoquis poc.
Va continuar dient que “Fugim de fer diaris igual que els altres” atès que innoven contínuament. I tot això gràcies a una redacció molt jove, molt disposada a fer cosses noves. També requereixen perfils professionals nous per gestionar l’allau de dades de tot tipus que tenen; enginyers, matemàtics, capaços de treure conclusions de totes les data de que disposem.
Un dels objectius del diari és fer comunitat, i aconseguir una massa important de subscriptors que en aquests moments representa el 44% dels ingressos (la meitat de procedència de la plataforma digital, i l’altre meitat del format paper). La publicitat convencional s’ha ensorrat molt en aquest sector. Intenten ser verdaderament independents i el seu èxit ha estat saber lligar el nou periodisme amb les noves tecnologies. De cara al futur del periodisme, la gran paraula que el defineix és la “personalització” de la informació i per això “volem saber qui és cada subscriptor i quins són els seus interessos, per poder-li donar allò que creiem que necessitarà”
Després de la cloenda oficial els presents varen quedar emplaçats per la 20a Jornada que es celebrarà al juliol de l’any 2020.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada