Als exàmens de juny el departament de Salut no va tenir massa èxit. Malgrat que el curs no era excessivament abundós en matèries d’examen, només una assignatura va merèixer un “progressa adequadament”. Les altres assignatures del curs es van quedar en un clar “necessita millorar”. Entre aquestes últimes, la prescripció infermera, la perspectiva de gènere o les llistes d’espera. Entre les que progressen adequadament, la creació de la direcció general de professionals.
Progressa adequadament la creació de la direcció general de professionals de la salut, adscrita al departament de Salut, de la que caldrà segurament repensar el nom, però que obre unes possibilitats de futur molt interessants per la sanitat catalana.
El desistiment de Salut de desenvolupar un decret propi de “Prescripció Infermera” posa sobre la taula les contradiccions entre els discursos i els fets de cada dia, igual que la inclusió de la Perspectiva de gènere que havia d’estar present en totes les polítiques de Salut. Com que no fem política sanitària nova de cap mena, la perspectiva de gènere continua allà on estava fa un any, més enllà de petites anècdotes.
I les llistes d'espera... millor si no ho dic
Necessita millorar la qualitat jurídica i el cos legislatiu propi de la sanitat catalana. Després de molta propaganda als mitjans de comunicació afins, i de fer veure que finalment les infermeres catalanes tindrien un decret propi que donaria cobertura legal a la seva pràctica professional de cada dia, el departament de Salut s’ha decantat per desenvolupar el Real Decreto 1302/2018 de 22 de octubre del govern espanyol que en el seu punt 8 estableix una nova redacció de l’article 10, que queda així:
“Artículo 10. Procedimiento de acreditación de las enfermeras y enfermeros.
El procedimiento para la acreditación de las enfermeras y enfermeros será regulado por las comunidades autónomas en el ámbito de sus competencias.”
En conseqüència, el decret català es limita a donar compliment a aquest article desenvolupant el procediment d’acreditació de les infermeres per poder accedir a la prescripció. És doncs una acceptació del Real Decreto estatal, i per tant una renuncia a desenvolupar una legislació pròpia sobre la prescripció infermera. Aquest fet serveix d’exemple per entendre el que està passant a la sanitat catalana. D’un temps cap aquí sempre és el mateix: farem, farem, farem i al final tot queda en un simulacre.
Quelcom similar ha succeït amb la perspectiva de gènere. Aquesta ha estat una de les poques aportacions d’aquest nou equip que governa el departament de Salut. Què s’ha fet des de Salut en aquesta matèria? Doncs ben poc. Se li ha encarregat a l’AQuAS que treballin els seus estudis i avaluacions des de la perspectiva de gènere, i això deu haver encantat a l’actual director de l’Agència, que semblava qui sap què quan el varen anomenar però que molts sabien que el seu pas per l’Agència aportaria ben poc a la sanitat catalana i en canvi li aportaria molt al seu currículum, que en el fons és el que el personatge buscava. També s'ha creat recentment el Consell Assessor de polítiques de gènere que es reunirà trimestralment, i només això ja dona idea de per on van els trets
Necessiten millorar molt els temps d’espera quirúrgics i no quirúrgics. Les llistes d’espera han tornat a desgavellar-se i una de les raons de què això passi, està en la absència del Pla de Xoc contra les llistes d’espera que va posar en marxa el conseller Comin, dotat amb 96 milions d’€ i que ha desaparegut del pressupost. I ha desaparegut sense que des del departament de Salut s’hagi retut comptes públicament d’aquest fet que és conseqüència de la dependència que el departament de Salut té del departament d’Economia. Com que la consellera Vergés, és molt amiga del vicepresident Aragonès i a és en presumeix, aquest acaba sent qui exerceix de conseller de Salut en l’ombra, en tot allò que implica una despesa econòmica de certa importància. Economia retalla, i Salut calla i acata.
Però no tot és negatiu. També hi ha una matèria en la que salut progressa adequadament. Es el cas de la nova direcció general de professionals de la Salut que tot i que, atenent a la seva recent creació, els seus resultats encara no poden aportar beneficis al sistema sanitari públic, si que està posant les bases per assolir fites interessants de cara al futur. Tanmateix cal ser conscients de les limitacions legals amb que aquesta direcció general topa, atès que les competències de moltes qüestions que s’hauran d’abordar no han estat transferides. En aquest sentit caldria que la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat tingués coneixement de totes aquelles qüestions que en un futur haurien de ser transferides per aconseguir que la direcció general de professionals de la salut pugui assolir tots els seus objectius. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada