dimecres, 28 d’agost de 2019

I finalment tenim el desplegament del Real Decreto de Prescripción Enfermera... al·leluia !!!



Han fet falta més de 4 anys per que la sanitat catalana tingui una resposta legal en matèria de prescripció infermera, fet que posa de manifest que els procediments administratius i les negociacions de caràcter polític a casa nostra, massa eficients no són...
Les infermeres amb un any d’experiència, si ho sol·liciten, podran accedir de forma immediata a prescriure medicaments que no requereixin una recepta mèdica. Per els que requereixen recepta, hem d’estar a l’espera que Madrid aprovi els protocols i guies de pràctica clínica. Els negociadors del departament de Salut no han sabut convèncer fins ara al govern de l’Estat, que a Catalunya, una entitat com l’AQuAS, pugui encarregar-se de la seva elaboració. Passaran anys fins  que el Real Decreto estatal pugui ser 100% efectiu.
Tanmateix el Decret català dona cobertura legal a una activitat que les infermeres venien desenvolupant en el seu dia a dia professional, tot i que està lluny de la idea inicial d’apoderar i facultar des de Catalunya a les infermeres amb una legislació pròpia. Ens hem limitat a desenvolupar a nivell autonòmic una competència que deriva del Real Decreto estatal que regula aquesta matèria.  


El conseller Boi Ruiz va ser el primer a preocupar-se per
aportar solucions al problema de la prescripció infermera
Mirant enrere, la història de la prescripció infermera comença a l’any 2015, quan el llavors conseller de Salut Boi Ruiz conscient del vuit legal existent en aquesta matèria, al juliol del 2015 va signar un Conveni amb el Consell de Col·legis d’Infermeres i infermers de Catalunya i els col·legis oficials d’infermeres i infermers de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, amb l’objectiu de posar les bases per tal que es pogués realitzar la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris per part de les infermeres. Al setembre del 2015 el conseller Ruiz va fer arribar al govern un document amb els acords assolits. 

Malauradament les eleccions celebrades aquell mateix mes i les dificultats polítiques que varen aparèixer per formar un nou govern, no només van enviar al president Mas a la paperera de la història, sinó que també la prescripció infermera va anar a raure en algun altre paperera. Un any i mig més tard va ser el conseller Comin qui malgrat l’oposició del sindicat Metges de Catalunya i un posicionament un tant ambigu dels col·legis de metges, en un acte de valentia, va agafar el brau per les banyes i va intentar tirar endavant un decret propi de la generalitat per la prescripció infermera. I de nou unes eleccions al Parlament de Catalunya varen paralitzar el procés, fins que ara gairebé dos anys després, els actuals responsables del departament de Salut han recollit la feina feta pels seus antecessors i finalment han aconseguit que el DOGC publiqui un decret que dona cobertura legal a una feina que les infermeres venen fent des de sempre, i que pel moment només els permet prescriure els medicaments que qualsevol ciutadà pot comprar lliurement en una farmàcia sense necessitat de recepta. 

El conseller Comin va re-emprendre amb força l'elaboració
d'un decret català per regular la prescripció infermera 
Més de 4 anys de feina per aconseguir que les infermeres puguin fer el mateix que fem els ciutadans a les farmàcies, com és comprar medicaments que no necessiten recepta... A qui hem de felicitar? Per altre banda, hem necessitat 10 mesos per decidir quin seria el sistema d'acreditació que es seguiria a Catalunya. Eficients, eficients... no som...   

De fet, aquest decret de la Generalitat no és un decret que estableixi les condicions per a la prescripció infermera en el seu conjunt sinó que desenvolupa a nivell organitzatiu una competència que l’article 10 del Real Decreto estatal reformat a l’octubre del 2108 de “prescripción enfermera”, estableix com a pròpia de les comunitats autònomes de l’Estat, com és el tema de les acreditacions de les infermeres. Aquesta acreditació capacitarà a les infermeres per la prescripció de productes sanitaris i medicaments que no necessitin recepta mèdica. Això inclou productes com apòsits, sondes, bolquers per adults o bosses de colostomia, entre molts altres. En l’apartat de medicaments, s’inclouen aquells que l’usuari pot comprar en establiments farmacèutics però que fins ara la infermera no podia dispensar, com ara antiàcids, omeprazol, laxants, hidrocortisona, ibuprofeno, paracetamol, productes per a la tos, llàgrimes artificials, etc. 

Pel que fa als medicaments subjectes a prescripció mèdica, aquests estan pendents de l’elaboració de protocols i guies de pràctica clínica per part de la “Comisión Permanente de Farmácia del Consejo Interterritorial del Sevicio Nacional de Salud”  que disposa fins a dos anys de termini per a resoldre, segons estableix el Real Decreto 1302/2018. Caldria un esforç negociador per part de les autoritats sanitàries catalanes per tal d’aconseguir que l’aprovació i/o elaboració d’aquests protocols i guies de pràctica clínica fossin responsabilitat de l’AQuAS. Si això fos així, i tenint en compte que molts d’aquests protocols estan ja elaborats, els terminis per l’aplicació al 100% del Real Decreto es podrien veure notablement escurçats a casa nostra. 

La consellera Vergés s'ha limitat a desenvolupar el
procés d'acreditació de les infermeres a Catalunya,
segons el que estableix el Real Decreto 1302/2018  
Aquest procediment d’acreditació regulat ara per el govern de la Generalitat afectarà a un col·lectiu de més de 45.000 infermeres i infermers a tot Catalunya. 


Segons un estudi publicat per l’AQuAS fa relativament poques setmanes, realitzat en el conjunt de professionals que treballen en empreses del SISCAT, i en el que hi van aprticipar 1332 professionals, la prescripció infermera apodera la professió, millora la coordinació assistencial i la seva qualitat i augmenta l’eficiència en el procés de detecció de necessitats i intervencions dirigits a les persones ateses on la infermera té un paper clau.
En la mostra hi varen participar metges, infermeres, directius, i altres professions assistencials. Ara caldrà veure quan temps haurà de passar perquè tot això acabi sent realitat. 


Cap comentari:

Publica un comentari