dimecres, 31 d’octubre de 2018

Trobada amb Josep Maria Argimon: com veu l’ICS després de 5 mesos de prendre possessió (I)


El Dr. Argimon ha estat nomenat encara no fa ni cinc mesos nou director gerent de l’ICS. Després d’una etapa en que l’ICS ha estat en certa mesura absent de l’actualitat del sector sanitari, m’ha semblat interessant poder oferir als lectors del blog la visió del Dr. Argimon una vegada superat el curs intensiu  d’adaptació a la seva nova responsabilitat. Atesa la situació de descontentament dels professionals i l’ambient de pre-conflictivitat que estem vivint, conèixer el diagnòstic de la situació que el Dr. Argimon hagi pogut fer, i el pla terapèutic que tingui previst aplicar, tenen el màxim interès.
El Dr. Argimon és un home tranquil; amb l’aplicació de l’article 155 per part del govern espanyol, Josep Maria Argimon va ser probablement qui va liderar amb més força la resposta crítica als problemes que es van derivar de la seva aplicació. Ara, tot i que és conscient de la difícil situació econòmica que el país està patint, ha acceptat aquesta nova responsabilitat amb l’esperança de poder portar amb ma ferma, i al mateix temps prou flexible per poder maniobrar, el timó de l’empresa més gran de Catalunya malgrat  les tempestes que s’anuncien, sobretot a l’àmbit de l’assistència primària.     
Veiem doncs que pensa el nou director gerent de l’Institut Català de la Salut 



Dr. Josep Maria Argimon:

En aquesta legislatura ens plantegem una estratègia fonamentada en  dos objectius. El primer seria consolidar una  atenció sanitària i de qualitat molt centrada en la persona; això vol dir que potenciarem el consell de participació ciutadana en general, per tant amb els diferents actors del sistema sanitari, la  ciutadania, els  col·legis professionals, els sindicats etc. El consell d'administració de l'ICS està presidit per Adrià Comella, director del CatSalut, i crec que aquest és un model que ja ve de la legislatura passada i que cal mantenir atès que l’ICS és una institució que es dedica a prestar serveis sanitaris de qualitat a la ciutadania, i des d’aquesta perspectiva hem de seguir les directius del Servei Català de la Salut, i per això és encertat que el president de la institució sigui el mateix director del CatSalut. Tanmateix aquesta és una situació transitòria, i així està consensuat amb la direcció del Servei i amb la consellera de Salut, amb l’objectiu que més endavant tinguem un president/a com el tenen altres institucions, però en aquests moments és necessari mantenir el model de presidència de la legislatura passada i el lligam amb el CatSalut. Cal tenir en compte que l’ICS és la Institució del CatSalut més gran pel que fa al nombre de persones i també la més gran pel que fa al talent i coneixement. Aquí no hi ha cap mena de discussió.  

El segon objectiu és potenciar el consell de participació dels professionals i ho hem de fer per que aquesta atenció de qualitat la donem a través dels professionals, i necessitem que estiguin motivats, que ho estan, identificats amb la Institució, que també ho estan, però volem reforçar encara més aquests lligams i per tant els hem de donar la veu atès que ells coneixen molt bé els problemes que té la ciutadania, i com s’han d’organitzar els nostres centres per donar respostes a aquests problemes.  Per tant, tenim d’una banda aquesta línia d’atenció centrada en la persona amb aquests dos instruments importants com seran aquests dos consells. Per altre banda és el consell d’administració de l’ICS qui pren les decisions, però per fer-ho s’ha d’alimentar de les propostes i inquietuds que sorgeixin d’aquests consells consultius.

Referint-nos ara a la primària, en aquesta nova etapa cerquem un lideratge clínic i una direcció molt propera, i un dels primers elements com a decisió estratègica que hem pres és la de tornar al model d’una direcció per cada equip d’atenció primària; els models aplicats darrerament com el de les UGAP no eren un mal model, però no ha donat els resultats que s’esperaven, i els professionals ens reclamen una direcció de proximitat; per tant anem a una direcció per equip. És important remarcar com escollirem aquesta direcció. El lideratge dels equips detenció primària serà escollit amb un sistema paritari constituït per 3 representants de l’equip i altres 3 representants de l’administració; abans si no hi havia consens, el vot de qualitat requeia en la gerència territorial, ara volem que el vot de qualitat recaigui en els professionals atès que es coneixen entre ells millor que ningú i per tant la seva valoració passarà a ser decisiva. 

La idea és que hem d’anar cap a més autonomia dels equips, i la primera decisió és que siguin els propis equips els que acabin decidint qui és el professionals que els ha de dirigir. Més autonomia de gestió també vol dir que els propis equips auto-organitzin la seva feina, partint de la base que cal donar els millors serveis a la població amb la màxima accessibilitat. De fet tenim diferents exemples d’equips d’atenció primària que ja s’estan auto-organitzant prenent les seves pròpies decisions i això funciona prou bé. En definitiva volem que els professionals tinguin la capacitat d’organitzar les seves pròpies agendes. 

També volem recuperar les condicions salarials i laborals del professionals; tot el departament és molt conscient d’això. Cal que els professionals recuperin el poder adquisitiu. A l’any 2010 quan es va iniciar oficialment la crisi a l’administració pública  érem unes 43.500 persones treballant a l’ICS; després d’una davallada dràstica deguda a mesures preses no només a Catalunya sinó a tot l’Estat, ens hem anat  recuperant fins arribar a les 43.00 persones que ara som. Parlem de persones de jornada equivalent. Encara ens queda un cert camí a recórrer per recuperar la situació inicial, principalment a l’atenció primària, d’això en som conscients.

(Continuarà...)

Cap comentari:

Publica un comentari