diumenge, 7 d’octubre de 2018

Les promeses contingudes a L’ENAPISC no frenen el malestar dels metges/ses de la primària.


Quan un govern promou estratègies de difícil compliment, sabent que no hi ha capacitat de donar resposta efectiva als problemes, està creant falses expectatives que algun dia se li poden girar en contra
 


L’ENAPISC, hauria de convertir-se en un conjunt de fets contrastables, més enllà d’un seguit de propostes ideals, que no responen a problemes reals. Aquesta divergència entre la realitat pura i dura i les entelèquies derivades d’una visió poc ajustada de la realitat, poden comportar a curt termini conflictes en el sí de l’atenció primària de salut

  
Val a dir que l’ENAPISC conté aspectes molt interessants per a la millora de l’atenció primària, però en aquesta entrada al blog només faré referència a les previsions de l’ENAPISC en relació a les mancances que pateixen els professionals de la primària. El metges i metgesses de família que treballen a l’atenció primària de salut, estan al límit de la seva capacitat de resistència. Fa ja molt temps que reclamen respostes als seus problemes i l’administració sanitària va aconseguir aplaçar un possible conflicte prometent a aquests professionals que l’ENAPISC seria la gran panacea que resoldria tots els seus problemes. 

Després d’un any de “treballs participatius”, finalment el departament de Salut va presentar el programa “Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària”. Un plantejament que contenia un seguit d’actuacions que pretenien, entre altres objectius, millorar les condicions de treball dels professionals. 

L’ENAPISC reconeix un increment del nombre de persones grans, fet que determina una major pressió assistencial sobre els metges/ses d’atenció primària. També constata com la crisi econòmica va comportar una reducció en el nombre de professionals dedicats a aquestes tasques. Així mateix l’ENAPISC reconeix que la càrrega de treball no és la mateixa en tots els centres repartits em el trrritori. Davant d’aquests reconeixements, l’ENAPISC comença a marejar la perdiu dient que a banda dels professionals “de sempre” (metges/ses de Família, infermeres) calen altres perfils professionals en els equips d’atenció primària. Després de donar voltes per aquí i per all, pel que fa a donar respostes als problemes dels professionals, acaba proposant els “remeis” següents:

Dotació de professionals adequada amb planificació i ordenació d’acord a les necessitats. 
Autonomia de gestió. 
Millora de les condicions laborals.
Formació i capacitació professional.

I què s’ha fet de tot això? Doncs ben poca cosa, i els metges i metgesses s’han començat a cansar d’aguantar situacions estressants que els fan molt difícil fer la seva feina amb garanties. Després de diferents trobades, els professionals mèdics de la primària que gestiona l’ICS han decidit dir prou i reclamen que l’acord al que varen arribar a l’Àrea Metropolitana Nord amb els seus metges/ses de primària es faci extensiu a tot el territori català. Què diu, entre altres coses, aquesta Instrucció de la “Metro” Nord?

Estableix un màxim de 23 visites presencials i cinc no presencials per jornada, amb agendes de sobreeiximent per atendre les visites que superin les pactades. L’ICS també es compromet a un ampliació de plantilla incorporant en el termini de 18 mesos a 39 professionals més, amb l’objectiu d’establir un màxim de 1.500 targetes per metge de família i 1200 per a pediatres. 
Determina també que els directors de les Unitats de Gestió d'Atenció Primària (UGAP) atenguin pacients amb una activitat assistencial d’una agenda setmanal i que els líders clínics facultatius puguin participar en la distribució de contingents de pacients en la seva UGAP i fer doblatges per cobrir les necessitats dels EAP.
La instrucció també estableix el tancament dels EAP a les 8 de la tarda hores. Així mateix determina que cada equip d’atenció primària, en el termini màxim de 4 mesos, haurà de presentar una proposta de reorganització del treball per permetre la conciliació de la vida personal i laboral dels seus professionals. 
Finalment i pel que fa als dispositius ACUT que no són centres d’urgències d’atenció primària (CUAP), hauran d’iniciar la seva activitat a les 8 de la tarda i hauran de prioritzar la contractació interina de professionals.

Si comparem aquests demandes, amb les previsions de l’ENAPISC en l’àmbit de la problemàtica dels professionals de l’atenció primària, ens adonem que mentre els professionals viuen un món real del dia a dia, l’administració viu instal·lada en els despatxos del departament de Salut, sense cap connexió amb la realitat. Ni tan sols la virtual.  

Tanmateix el contingut d’aquesta Instrucció de la “Metro” Nord, signada per el gerent territorial de l’ICS i la directora gerent de l’ICS d’aquell moment, em genera alguns dubtes. Alguns dels seus punts comprometen despeses per els exercici 2018 i 2019. Tenint en compte que el pressupost del 2018 és el la pròrroga del del 2017, em pregunto si alguna d’aquestes mesures s’ha pogut dur a terme. La intervenció ha permès despeses no previstes en el pressupost? S’ha finançat contra el dèficit de l’ICS? Forma part d’aquelles despeses que la consellera anunciava com a “record” i que superaven en 1.200 milions d’€ les previsions del pressupost? Com pot ser possible que la gerència de l’ICS (de l’anterior legislatura) atorgui la seva signatura a un document com aquest? Com és que l’ICS accepta que aquestes mesures s’apliquin només a l’àmbit territorial de la Metropolitana Nord? Molts interrogants, i molt poques explicacions... Em temo que el conflicte està a la cantonada...     

2 comentaris:

  1. Que la pressió dels professionals i els sindicats (no gaire) determinin cessions per part dels directius de Metro Nord pot semblar normal, especialment en un context de manca de recursos i d'augment de l'activitat, però el que no es pot entendre es que això es substancii en una "Instrucció interna" de l'ICS, atès que de cap manera aquesta "figura administrativa" està per aquest tipus de situació, això dona una idea del nivell dels actuals directius de la GTMN que estan completament instal·lats en l'amateurisme i la indigència professional i que costa saber si o fan per desconeixement de la normativa o simplement per mala fe amb l'objectiu de guanyar temps amb la filosofia del "qui dies passa anys empeny", la qual cosa els fa agafar unes "dreceres administratives" que malgrat poder enredar algú d'entrada no tenen altre opció que el fracàs.
    La via normal quan hi ha un conflicte d'aquest tipus es a través de la negociació amb la part social que finalment determinarà les mesures administratives i organitzatives corresponent i si es el cas fins hi tot pot arribar a caldre alguna "instrucció", també diu poc dels negociadors de l'altra banda, que es deixessin entabanar amb una catxa d'aquesta mida que frega la il·legalitat.

    dispenseu que no m'identifiqui perquè el risc de represalia es evident

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Estic molt d’acord amb la majoria de les teves apreciacions. Al meu entendre els directius de la GTMN saben perfectament que el que van signar era paper mullat. Només pretenien apagar el foc en aquell moment, pensant que els professionals ho deixarien còrrer...
      Caldrà veure si els nous aires que es respiren a l’ICS aporten respostes positives a una situació que necesita solucions immediates

      Suprimeix