dimarts, 23 d’octubre de 2018

Nous rumors a la Fundació TIC Salut i Social


Preparar càrrecs “ad hoc” per polítics retirats no hauria de ser una pràctica compatible amb una governança que vol fer de la transparència la seva senya d’identitat 

Els càrrecs del sector sanitari haurien d’estar tan blindats com sigui possible de la política. Si els polítics no saben arreglar els problemes de la política, han de saber arreglar els problemes del secor sanitari?      



Desprès del recent recanvi a la direcció de la Fundació Tic Salut i Social, sobre el que no se n’han explicat les raons, i que ha comportat la substitució del Dr. Francesc Garcia Cuyàs per el Sr. Josué Sallent, ex director del CTTI de la Generalitat i membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, ara hi comença a circular un altre rumor que fa referència a la possible creació d’una nova plaça, que respondria a la funció de “direcció de relacions institucionals”. 

I junt amb el rumor de la creació de la plaça hi circula el rumor del nom de la persona per la qual es crea la plaça. I aquesta persona resulta ser la mateixa que volia ocupar fa tan sols unes setmanes la gerència de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Si..., aquell polític que quan ocupava un dels càrrecs més importants que hi ha a Catalunya per un polític, va decidir que havia d’instal·lar un reposa peus al seu cotxe oficial.

Deu ser que aquest personatge te l’habilitat de servir per a tot: per aixecar castells, per la tasca política que se li va encomanar, per participar en tertúlies radiofòniques, per obrir restaurants, per ser professor de la UOC, per ser gerent d’un hospital de l’envergadura del Sant Joan de Reus o... per ser director de Relacions Institucionals de la Fundació Tic Salut i Social. 

El que queda clar es que algú està confonent les coses. Estem en una etapa en la que la transparència és un condicionant bàsic de l’administració pública. Cal fer les coses amb responsabilitat, amb les finestres obertes per que tothom pugui veure que es fa i com es fa. Uns ni diuen transparència i jo n’hi dic comportaments i actituds ètics. Fa poques setmanes vàrem tenir ocasió de constatar com l’ICS posava un gerent territorial a Lleida sense cap mena de capacitació professional per assumir aquesta responsabilitat. Tant és així que a sota d’ell hi han hagut de situar a un “segon” que li tregui les castanyes del foc a nivell professional. Vol dir que aquesta decisió mal presa, obscura i més pròpia de mètodes del segle passat, als ciutadans ens costarà dos sous: el del gerent i el del seu segon, i al departament de Salut li comportarà la imatge d’una organització que fa les coses malament, sense criteri i malbaratant el diner públic.

A Catalunya ja portem en pocs mesos tota una sèrie de nomenaments a dit que no es corresponen amb el tarannà democràtic del que es vol investir l’administració catalana: la Sra. Candela Calle, cessa com a gerent de l’ICS i l’endemà ja està treballant com a gerent de l’ICO, el Sr. Josué Sallent apareix a la Fundació Tic Salut i Social sense cap concurs ni procés de selecció, al Dr. Mateu Huguet el nomenen gerent de l’Hospital Universitari de Reus sense cap selecció prèvia oberta a diferents candidats, el ja citat cas de Lleida, i ara la guinda del pastel, un càrrec a mida per un polític al que no li surten els números al seu restaurant i al que cal “col·locar” al sector sanitari. Senzillament ja n’hi ha prou.

Segons expliquen alguns, una de les raons per la que una part de l’equip del departament de Salut de la legislatura anterior no ha continuat, és precisament per no haver donat resposta positiva a totes les demandes que des d’ERC se’ls va fer per anar col·locant militants en diferents llocs de responsabilitat. Aquesta raó es veuria confirmada pels recents nomenaments de responsables, tots ells membres d'ERC, directament vinculats al departament de Salut efectuats en aquests darrers tres mesos, després de les renovacions fetes a la conselleria i a la direcció del CatSalut.

Fins ara semblava que quan els polítics havien de sortir de la política, se’ls havia de buscar un càrrec ben retribuït que els aportés ingressos suficients per “anar tirant”. Normalment ocupaven cadires en consells d’administració o eren nomenats ambaixadors en algun país. Ara a Catalunya sembla que se’ls vol col·locar al sector sanitari i a això hem de dir clar i fort que no hi estem d'acord. Al sector sanitari necessitem els millors professionals; els polítics a la política...     

Cap comentari:

Publica un comentari