dilluns, 23 d’octubre de 2017

Un milió de visites al blog... un milió de gràcies !


Després de quasi 7 anys d’existència i de més de 800 escrits, el blog ha assolit un nivell d’acceptació que he d’agrair molt sincerament


No sé si el blog “rba salut i gestió” resistirà 7 anys més, però mentre noti el suport dels que el llegiu continuaré intentant aportar una visió personal i crítica, del sistema sanitari català i dels que tenen la responsabilitat d’assegurar la seva persistència en el temps.    



Dissabte 21 d’octubre, el blog ha arribat al milió de visites. És hora d’agrair a tots aquells que ho heu fet possible el vostre interès i la vostra paciència. Aquesta xifra de visites s’ha aconseguit quan el blog està a punt de celebrar el seu setè aniversari (gener del 2108) en uns moments en els que al nostre país la situació política bull per sobre dels enrenous que la nostra sanitat ha viscut aquests últims anys.

El blog ha anat incrementant paulatinament el seu nombre de visites, però és sens dubte aquests darrers dos anys quan aquestes s’han incrementat d’una manera més significativa, fins el punt que algunes de les entrades han enregistrat més de tes mil lectures. Els esdeveniments viscuts per la nostra sanitat pública, l’aparició d’un nou equip al front de la sanitat catalana, tenir un conseller de salut més pendent de les postures que no pas de l’efectivitat de les mesures, els intents de canviar el model, l’expulsió de centres amb ànim de lucre del sistema sanitari públic o l’elaboració de noves lleis per regular el funcionament del sistema han contribuït d’una forma evident a l’increment del nombre de visites al blog.

Sé que el que escric no agrada a tothom, però és la meva manera de veure les coses. He tingut la sort de treballar en un sistema sanitari públic, lluny de la politització i apartat dels interessos espuris de la confrontació política. Eren moments en els que tots els que participàvem del projecte d’estructurar un sistema sanitari públic a Catalunya de qualitat i eficient treballàvem amb il·lusió i interès sense consignes de cap mena més enllà de la feina ben feta. La política pràcticament no incidia en el dia a dia, i els professionals de la gestió, els professionals sanitaris, i els polítics que tenien la responsabilitat de pilotar la nau, podíem tots dedicar-nos en cos i ànima a la nostra feina. Va se un període molt enriquidor a nivell professional i molt positiu pel que avui és el sistema sanitari públic de Catalunya i que llavors es deia “la XHUP” (xarxa hospitalària d’utilització pública de Catalunya). Varen ser uns anys dels que tots els que hi vàrem participar d’una manera o altre, en guardem un gran record.

Val a dir també que la feina es va fer força bé. Tant, que la majoria d’autonomies venien a Catalunya per conèixer de primera ma que estàvem fent i com ho estaven fent. Recordo que jo mateix vaig ser cridat al “ministerio” per explicar el perquè dels organigrames que estàvem creant a Catalunya i quins eren els objectius que es perseguien amb aquells canvis. Però no varen ser només el governs autonòmics i el central els que es varen interessar pel que fèiem, sinó que la majoria de països sud-americans varen venir a Catalunya per emmirallar-se en el nostre sistema sanitari públic.         

Per això, tota aquesta història, tot l’orgull de la feina feta, tot plegat està en la base de les reticències del sector als diferents canvis que s’han volgut introduir en el sistema sanitari bàsicament per motius ideològics. Està clar que tot sistema cal que sigui actualitzat i millorat quan la realitat del temps el supera; és evident que tot sistema ha de ser revisat per corregir les possibles disfuncions que puguin existir. I és evident també que qualsevol sistema sanitari que obtingui mals resultats en salut o amb resultats ineficients ha de ser modificat. Però evidentment no estem en aquest últim cas. Tanmateix qualsevol canvi s’ha de fer per la via del consens amb el sector, i no només cercant l’aprovació dels que ens són ideològicament propers. Algú pensa que sense aquest consens transversal i ampli, la sanitat catalana hauria pogut abordar allà per els anys 84-85 el PRH? (Pla de Reconversió Hospitalària), o la creació de l’ICS? o uns anys més tard l’aprovació de la LOSC?   

Aquest milió de visites ha comportat la publicació de més de vuit-cents escrits durant aquests quasi set anys de vida del blog. Escrits habitualment crítics atès que la finalitat del blog és la de generar debat, intentant fer-ho sempre des del respecte, tot i que soc conscient que en alguna ocasió potser he anat massa enllà en la crítica o en la manera d’expressar-la; per això vull excusar-me davant de totes aquelles persones que s’hagin pogut sentir ofeses a conseqüència de les meves opinions. Tanmateix vull matisar que les crítiques habitualment sempre molesten; jo no demano excuses a tots els que s’hagin sentit molestos per les meves crítiques, sinó a aquells als que hagi pogut ofendre amb una crítica injusta.


I ara, arribat al milió d’entrades, em comprometo a seguir treballant amb la mateixa il·lusió del primer dia per aconseguir el vostre suport, intentant mantenir l’interès pel blog de tots aquells que l’hi heu fet confiança.     

Cap comentari:

Publica un comentari