dimarts, 31 d’octubre de 2017

La "Prescripció infermera" aconsegueix consens a Madrid, tot i que aquest consens encara no ha estat “traduït” al BOE.



Cal recordar que a l’any 2015 també s’havia arribat a un acord a Madrid, i quan el BOE va publicar el Reial Decret corresponent, el text publicat i l’acordat diferien en aspectes substancials. Ara sembla que hi ha consens per la modificació d’aquell Reial Decret.   



Tot i així, a Catalunya, sectors influents de la infermeria catalana volen que es continuï  treballant en el decret català.


El president de la “Organización Médica Colegial”, el president del “Consejo General de Colegios Oficiales de Enfermeria de Espanña”, el secretari general de la “Confederació Estatal de Sindicatos Médicos” i el president del “Sindicato de Enfermeria-Satse” han arribat a un acord sobre la prescripció infermera que ha estat signat davant la ministra espanyola de Sanitat Dolor Montserrat, en el sí de l’anomenat “Foro de las Profesiones Sanitarias”. Sembla que l’acord implicaria la modificació del Reial Decret 954/2015 publicat al BOE al desembre de 2015. Val a dir que en aquella data, els representants dels metges i de la infermeria també havien arribat a un acord sobre la prescripció infermera, però el text que va publicar finalment el BOE, diferia de l’acord al que s’havia arribat. Passarà ara el mateix?.

Segons recull la nota de premsa del “ministerio”, l’acord al que s’ha arribat modifica el polèmic article 3.2 del Reial Decret en el sentit que sembla que s’eliminen en alguns supòsits els requeriments d’una formació complementària per acreditar a les infermeres per poder prescriure, atès que es considera que els continguts acadèmics de graduats i diplomats ja porten implícita aquesta acreditació. També s’incorpora un nou punt (el 3.3) que donaria cobertura a les infermeres per actuar en les campanyes de vacunació.

Segurament per els precedents abans comentats, sectors influents de la infermeria catalana i el comitè de crisi creat a Catalunya per resoldre la inseguretat jurídica que es deriva de la no existència d’una regulació del tema, continuen participant activament en la redacció del que hauria d’acabar sent el decret de prescripció infermera de Catalunya, i que en un acte de valentia política el conseller Comin va decidir tirar endavant malgrat l’oposició i el recel d’una part del col·lectiu mèdic. A Catalunya s’intenta treballar el consens però algunes postures ho fan difícil, tot i que aquest possible acord a nivell estatal potser pugui acabar apropant postures a Catalunya. Tant de bo sigui així

El que resulta curiós és com s’ha gestat aquest acord d’àmbit estatal. Un dels signants és el Sr. Florentino Pérez Raya (se suposa que no té res a veure amb l’altre Florentino Pérez), president del “Consejo General de Colegios oficiales de Enfermeria de España”. El Sr. Pérez Raya ha estat nomenat no fa ni un mes president d’aquesta organització substituint a Máximo González Jurado, investigat per la fiscalia pels delictes de malversació, apropiació indeguda, estafa i suborn. Quan la fiscalia el va cridar a declarar González Jurado va presentar la seva dimissió a la presidència del Consejo, i sense gairebé marge, l’organització que ell presidia va convocar noves eleccions en el termini d’una setmana. Sense temps per presentar candidatures i aconseguir els avals, fou elegit president en un tres i no res el Sr. Pérez Raya estret col·laborador de González Jurado. En cap moment  va transcendir ni abans, ni durant, ni després del procés electoral la situació d’investigats de la cúpula directiva del “Consejo General de Colegios oficiales de Enfermeria”

Per altre banda l’oficina de premsa del ministerio dirigit per Dolors Montserrat ha fet un comunicat del tot propagandístic en el que ha arribat a dir:

La Ministra Dolors Montserrat logra que los representantes de médicos y enfermeros firmen un acuerdo que pone fin a un conflicto, de 11 años, por la indicación enfermera, que empezó con la modificación en 2006 de la Ley de Medicamento”

Atorgant tot el mèrit a la ministra, que pel que es veu deu necessitar un cert reforçament de la seva imatge a nivell estatal. Per tot plegat, semblaria que l’acord és més aviat fruit de la necessitat de protagonisme d’uns i altres, que no pas de la ferma voluntat d’aportar seguretat jurídica a infermeres i malalts, per una pràctica professional que les infermeres fa molt de temps que venen fent en el desenvolupament ordinari de la seva feina de cada dia.


A veure si d’una vegada es pot acabar amb aquesta situació que a més de “postures” requereix de decisions fermes i valentes.

Cap comentari:

Publica un comentari