Aclariments a l’entrada anterior: habitualment els trasllats de pacients quirúrgics són conseqüència de la complexitat del seu problema de salut, i en altres es fan per garantir els temps d’espera establerts pel CatSalut. També hi pot haver algun hospital que ho faci pels dos motius a la vegada.
Hi ha hospitals que poden trobar-se en la situació de derivar pacients per cap dels motius anteriors, per exemple en cas d’obres a les àrees quirúrgiques o per manca de llits. L’exemple de les obres és el cas de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona als primers mesos de l’any 2016
(...Continua de l’entrada anterior)
Escrivia en l’entrada anterior que en el període de gener a juny del 2017, l’Hospital Joan
XXIII de Tarragona no havia fet cap derivació de pacients quirúrgics i aquesta
dada sembla que es confirma per part del CatSalut. Per la informació rebuda, hi
varen haver trasllats de pacients en els primers mesos del 2016, en concret
695, que varen ser derivats a La Tecla, a conseqüència de les obres que es
varen fer a l’àrea quirúrgica del Joan XXIII, però des de llavors l’Hospital ha
estat autosuficient per assegurar els temps d’espera garantits pel CatSalut.
Aquesta situació no es nova pel que fa a l’Hospital Joan XXIII atès que a l’any
2015, tampoc va necessitar fer cap derivació per assegurar els seus objectius
de llista d’espera.
En l’escrit
anterior també mostrava estranyesa pel fet que alguns hospitals no haguessin
fet cap trasllat en el període considerat. Era el cas de l’Hospital de Reus o
la Fundació Althaia de Manresa i en tots dos cassos l’explicació és ben clara.
Es tracta de dos hospitals nous, amb unes àrees quirúrgiques de gran capacitat,
que els permet atendre la demanda de la seva població de referència i assolir
els objectius de temps d’espera garantits per el CatSalut; per tant no els cal
derivar pacients. El cas de la Fundació Puigvert, que tampoc deriva pacients es
conseqüència de la seva especificitat. La Fundació Puigverd és un hospital
monogràfic que no deriva pacients atès que en la seva especialitat és del tot
autosuficient i manté sota control el seu objectiu de llistes d’espera.
Mereix una menció a banda la Mútua de Terrassa. Aquest centre té una capacitat quirúrgica reduïda
en comparació amb altres hospitals de la seva envergadura i tot i així, no
només no deriva pacients, sinó que en rep. En el primer semestre d’aquest 2017
la Mútua ha rebut 4 pacients derivats des de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona
a més de donar sortida a la seva pròpia demanda tot i l’escassetat de quiròfans
de que disposa la institució, sense tenir que fer cap derivació. Això només es
por explicar gràcies a l’elevat nivell d’eficiència de la seva àrea quirúrgica
que algun dia haurem d’explicar. Durant tot l’any 2016, l’Hospital Mútua de
Terrassa va rebre 21 pacients del Taulí, i en va derivar 1 a l’Hospital Sagrat
Cor de Barcelona. A l’any 2015, l’hospital ni va rebre, ni va fer, cap derivació.
Independentment de
les conclusions que es puguin derivar d’aquests dades, cal remarcar una vegada
més l’esforç de transparència que està fent el CatSalut, malgrat que algunes
d’aquestes informacions se’ls puguin girar en contra, com en el cas de
l’Hospital Taulí de Sabadell, incapaç per ell mateix de donar sortida a la seva
pròpia demanda, ni evidentment tampoc a la demanda sobreafegida que es deriva
del fet d’haver expulsat a la Clínica del Vallès del SISCAT en una decisió
desafortunada del departament de Salut.
Malgrat això cal
encoratjar als dirigents del CatSalut a seguir per aquest camí. Com més
informació tinguem a disposició més difícil serà cometre errades de planificació,
i fins i tot es disposarà de dades que permetran convèncer als polítics que la
imposició de mesures basades en criteris ideològics no és el millor camí per
construir un sistema sanitari públic eficient i de qualitat a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada