dissabte, 7 d’octubre de 2017

Continuen el desconcert i les incerteses a Reus (I)


Protestes dels treballadors de GINSA davant la desfeta de l’AIE, que pot perdre una part important de les organitzacions que la integren.


A causa de la “intervenció prèvia”, GINSA ha perdut eficiència i alguns integrants de l’AIE han decidit sortir de l’Agrupació d’Interès Econòmic per que els serveis que reben no són satisfactoris.



Fa unes setmanes els treballadors de GINSA, Agrupació d’Interès Econòmic, (acrònim de Gestió Integral Sanitària i Assistencial)  varen expressar els seu temor sobre el futur laboral de la plantilla atès que algunes de les empreses que formen part de l’Agrupació d’Interès Econòmic es plantejaven sortir de l’AIE. En concret es tractava dels hospitals de Mora d’Ebre, que acaba la seva participació a GINSA a l’abril del 2018, i que com ja s’ha anunciat passarà a integrar-se a una nova empresa pública del CatSalut que s’anomenarà “Salut Terres de l’Ebre”. També els alcaldes d’Amposta i Tortosa han anunciat la decisió que els centres sanitaris de les seves poblacions respectives surtin de GINSA. Tot plegat posa en risc llocs de treball del personal de l’AIE que prestava serveis en aquestes institucions. Per la seva banda, l’Hospital de Reus serà gestionat per un nou consorci que es constituirà amb la Generalitat, i tampoc queda clar quin paper jugarà GINSA dins d’aquest futur consorci.

Què és GINSA? GINSA és una Agrupació d’Interès Econòmic (AIE) participada majoritàriament per l’Hospital Sant Joan de Reus. També en formen part entre altres institucions l’Hospital Comarcal de Mora d’Ebre, 4 fundacions de Sagessa (assistència primària, escola bressol, recerca i residència d’avis), l’Hospital Comarcal d’Amposta, la Fundació Serveis Socials del Montsià, l’Hospital de la Santa Creu centre sociosanitari Jesús-Tortosa, la Clínica Terres de l’Ebre (antiga Aliança) de Tortosa, etc. GINSA gestiona els serveis comuns no sanitaris de suport de totes aquestes institucions com ara les àrees econòmiques i financeres, els sistemes d’informació, les relacions laborals i els recursos humans, la gestió de la qualitat, etc. GINSA dona feina a més de 300 persones per assumir aquestes funcions.

En conseqüència, si GINSA perd com a socis de l’AIE a l’Hospital de Mora, a l’Hospital d’Amposta i a l’Hospital de la Santa Creu, la Clínica Terres de l’Ebre i la Fundació Serveis Socials del  Montsià, realment hi ha un problema pel que fa als llocs de treball i els treballadors, a través del comitè d'empresa fan bé de manifestar ara els seus temors abans la situació no esdevingui irreversible. Cal tenir en compte que per sortir de l’AIE els integrants de la mateixa ho poden fer amb un  preavís de 90 dies. En les seves converses amb els polítics locals el comitè d’empresa de GINSA no va quedar gens tranquil quan la Sra. Noemí Llauradó, presidenta del consell d'administració de l’Hospital Sant Joan de Reus, els va voler calmar dient-los que si aquests centres marxaven de l’AIE, ja trobarien altres centres que volguessin integrar-s’hi.      

Els motius pel quals els diferents centres de les Terres de l’Ebre han decidit sortir de l’AIE són conseqüència del mal servei que reben de GINSA. En efecte, des que al 2012 l’alcalde de Reus assetjat pels problemes derivats del cas INNOVA va implantar la intervenció prèvia, els procediments administratius s’han tornat molt lents i complicats de forma que per exemple, dur a terme una licitació per la compra d’un equip, pot requerir tranquil·lament un any de temps, i per tant l’AIE s’ha convertit en quelcom gens eficient que no dona el servei que les institucions que l’integren necessiten i en conseqüència aquestes han pres la decisió de marxar, decisió que també ha estat comunicada al departament de Salut. Deixen per tant l’AIE, els dos centres d’Amposta i els dos centres de Tortosa a més del de Mora d’Ebre.

Com a conseqüència de la decisió d’abandonar l’AIE i atenent al fet que aquests centres no tenen estructura suficient per assumir els serveis que rebien des de GINSA, la premsa local va informar que demanarien ajut al Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC). Per constatar que hi havia del cert amb tot això he parlat amb José Augusto Garcia Navarro,  director general del CSC, qui efectivament m’ha confirmat que els alcaldes de Tortosa i Amposta s’han posat en contacte amb el Consorci per tantejar la possibilitat que el Consorci els donés aquests serveis de suport.     

El Dr. Garcia Navarro ha explicat que des que ell va arribar a la direcció general del Consorci, es va prendre un acord estratègic que deixava fora de la cartera de serveis del CSC el suport gerencial directe a les organitzacions sanitàries associades, llevat d’algun cas molt excepcional en que algun ajuntament ho demanés. En canvi el consorci volia potenciar la prestació de serveis de suport al centres que ho demanessin transformant Consultoria i Gestió en una estructura capaç d’aportar serveis transversals als seus associats com el SACAC (Servei agregat de contractacions administratives del Consorci),  el Laboratori de Referència de Catalunya, l’IMI (imatge mèdica entre centres que compta amb les estructures de l’Hospital del Mar), tutela econòmica i financera, suport en la gestió de recursos humans, assessoria jurídica, etc. En aquet sentit, la petició dels alcaldes d’Amposta i Tortosa encaixa perfectament amb els objectius del CSC atès que aquests ajuntaments posaran els seus gerents (algun ja el té) en els diferents centres dels que són titulars, i el Consorci està estudiant quins serien els serveis de suport que podria aportar, i entre ells el SACAC, que ha aconseguit un prestigi important en el sector. Probablement la implantació de sistemes de suport a la qualitat també pugui ser avaluada.

Fins aquí la problemàtica de GINSA i el perquè del neguit dels seus treballadors


(Continuarà...)

Cap comentari:

Publica un comentari