A l’Hospital de Reus, en plena crisi econòmica, amb resultats novament negatius, creen una quarantena de nous llocs de treball. El seu òrgan rector continua esperant que tot Catalunya pagui les conseqüències de la mala gestió dels polítics reusencs, “mutualitzant” el deute que s’ha generat des de la construcció del nou edifici batejat com la T-1.
El dèficit d’aquest
any rondarà de nou el vuit milions d’€, mentre els polítics miren a un altre
banda confiant en que algun acabarà pagant un dèficit que ells haurien pogut reduir
prenen decisions valentes enlloc d’acomodar-se al “qui dies passa, anys
empeny”. A Reus no hi ha excessiu conflicte social, però en canvi
l’hospital reusenc veu greument amenaçada la seva viabilitat.
(...Continua de
l’entrada anterior)
Vist quins són els
problemes de GINSA, donem ara un cop d’ull per veure com segueixen les coses a
l’Hospital de Reus, i les dificultats existents per la constitució del futur consorci reusenc.
A les Terres de
L’Ebre, mentre no es perfili quin serà l’abast territorial de la nova empresa
pública “Salut Terres de l’Ebre” que s’ha de crear, els centres sanitaris
d’aquelles comarques sembla que van adequant les seves estratègies pels temps
que venen, però i a Reus? Com va la constitució del consorci?. Doncs per les
informacions que es van coneixent les idees no estan massa clares. Segons
sembla l’Hospital de Reus continua en la senda dels números vermells
conseqüència de la manca de decisions professionalitzades. Es parla que de nou,
el dèficit de l’exercici es situarà entre els 4 i 5 milions d’€ als que caldrà sumar les DPO, fet que portarà a tancar l’exercici amb un dèficit en torn del 8
milions d’€. Les raons són múltiples, des de posar un gerent assistencial que
ha autoritzat al creació de més de 40 nous llocs de treball en aquest exercici,
a la intromissió dels polítics en les decisions de gestió quan no per inacció. Tot
plegat fa que el dèficit acumulat per la institució no tingui aturador.
Aquesta actitud
“tolerant” dels polítics vers la gestió tova i complaent indica que en el fons
els polítics reusencs volen aprofitar la creació del futur consorci per
traspassar al CatSalut tot el dèficit acumulat per l’Hospital Sant Joan de
Reus. Això explicaria aquesta política de màniga ampla, que evita tensions socials, però que sens dubte és un greuge comparatiu per aquelles institucions a tot el país que assumeixen les seves
responsabilitat amb professionalitat, i que intenten quadrar els números tot i
les dificultats que això comporta. L’actitud dels polítics reusencs optant per
un estil de gestió tolerant a l’Hospital comporta que si el dèficit l’acaba
assumint el CatSalut, les conseqüències seran que el resultat de la mala
gestió, els aires de grandesa, i el voler ser els “Reus-París-Londres” de la sanitat
els haurem de pagar tots els catalans. A Reus volen “mutualitzar” els deutes
que provenen en bona part de no haver sabut donar continguts que aportessin
valor econòmic a uns espais que ja tenen a nivell popular el sobrenom de la
T-1, o el Titànic en relació a les dimensions tan enormes del nou edifici
inaugurat el 2010.
Reus no vol reduir
la seva cartera de serveis i adaptar-la al que caldria en funció dels habitants
de les comarques a les que l’Hospital Sant Joan dona serveis. Malgrat les
directrius dels plans d’empresa encarregats, els polítics locals han decidit
fer cas omís a les mesures correctores que en ells s’indicaven; algunes
relatives a la plantilla com baixar sous i no contractar nous personal, i d’altres relatives a la cartera de serveis tancant llits i reduint serveis assistencials. Els
polítics reusencs han preferit que el dèficit acumulat segueixi creixent en
lloc d’adoptar mesures impopulars. Han fet per tant de polítics, pensant que
algú ja ho pagarà. I el trist és que l'Hospital Sant Joan de Reus té un full de ruta, però no hi ha ningú amb capacitat per pilotar aquesta enorme nau.
Aquesta manera de
pensar dificulta la constitució del nou consorci, atès que el CatSalut tampoc
sembla disposat a assumir el deute històric de l’Hospital Sant Joan de Reus.
Per altre banda els dubtes de si cal incloure o no l’assistència primària i el
vaivens sobre qui entra el consorci i qui no, o que es fa amb l’hipoteca
demanada per la construcció del Titànic reusenc però que també cobreix altres
inversions d’INNOVA, o els problemes patrimonials, etc., fan que tots els
tràmits per la constitució del consorci siguin lents i complicats. Avui en dia,
el més calent és a l’aigüera i l’absència d’un pla tècnic concret a data d’avui
fa materialment impossible que el consorci estigui operatiu a 1 de gener.
Per tant massa
optimistes no ho podem ser. Si Reus no accepta sacrificis les solucions són
molt complicades...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBenvolgut en aquest tema crec que toques d'oïdes. Sobretot en parlar de Ginsa. Tot plegat el que està passant a Tarragona i Terres de l Ebre em produeix profunda tristesa. Deixadesa de funcions, institucions mirant s'ho desde la barrera quan estaven avisades. I ara a rio revuelto ganancia de pescadores. Des de la meva humil posició un profund suport als professionals de tot el grup Sagessa que en la meva persona em van acollir molt bé. Ells NO mereixen el que està passant.
ResponEliminaJo no he treballat mai a GINSA. L’estructura empresarial que explico és la que gent que hi ha treballat m’explica. Lamento si hi han errors, però és el que m’han explicat a mi.
EliminaCoincideixo amb tu en el suport a tots els professionals