Continuen el desconcert i les incerteses a Reus (i II)

A l’Hospital de Reus, en plena crisi econòmica, amb resultats novament negatius, creen una quarantena de nous llocs de treball. El seu òrgan rector continua esperant que tot Catalunya pagui les conseqüències de la mala gestió dels polítics reusencs, “mutualitzant” el deute que s’ha generat des de la construcció del nou edifici batejat com la T-1.

El dèficit d’aquest any rondarà de nou el vuit milions d’€, mentre els polítics miren a un altre banda confiant en que algun acabarà pagant un dèficit que ells haurien pogut reduir prenen decisions valentes enlloc d’acomodar-se al “qui dies passa, anys empeny”. A Reus no hi ha excessiu conflicte social, però en canvi l’hospital reusenc veu greument amenaçada la seva viabilitat.   

(...Continua de l’entrada anterior)

Vist quins són els problemes de GINSA, donem ara un cop d’ull per veure com segueixen les coses a l’Hospital de Reus, i les dificultats existents per la constitució del futur consorci reusenc.

A les Terres de L’Ebre, mentre no es perfili quin serà l’abast territorial de la nova empresa pública “Salut Terres de l’Ebre” que s’ha de crear, els centres sanitaris d’aquelles comarques sembla que van adequant les seves estratègies pels temps que venen, però i a Reus? Com va la constitució del consorci?. Doncs per les informacions que es van coneixent les idees no estan massa clares. Segons sembla l’Hospital de Reus continua en la senda dels números vermells conseqüència de la manca de decisions professionalitzades. Es parla que de nou, el dèficit de l’exercici es situarà entre els 4 i 5 milions d’€ als que caldrà sumar les DPO, fet que portarà a tancar l’exercici amb un dèficit en torn del 8 milions d’€. Les raons són múltiples, des de posar un gerent assistencial que ha autoritzat al creació de més de 40 nous llocs de treball en aquest exercici, a la intromissió dels polítics en les decisions de gestió quan no per inacció. Tot plegat fa que el dèficit acumulat per la institució no tingui aturador.

Aquesta actitud “tolerant” dels polítics vers la gestió tova i complaent indica que en el fons els polítics reusencs volen aprofitar la creació del futur consorci per traspassar al CatSalut tot el dèficit acumulat per l’Hospital Sant Joan de Reus. Això explicaria aquesta política de màniga ampla, que evita tensions socials, però que sens dubte és un greuge comparatiu per aquelles institucions a tot el país que assumeixen les seves responsabilitat amb professionalitat, i que intenten quadrar els números tot i les dificultats que això comporta. L’actitud dels polítics reusencs optant per un estil de gestió tolerant a l’Hospital comporta que si el dèficit l’acaba assumint el CatSalut, les conseqüències seran que el resultat de la mala gestió, els aires de grandesa, i el voler ser els “Reus-París-Londres” de la sanitat els haurem de pagar tots els catalans. A Reus volen “mutualitzar” els deutes que provenen en bona part de no haver sabut donar continguts que aportessin valor econòmic a uns espais que ja tenen a nivell popular el sobrenom de la T-1, o el Titànic en relació a les dimensions tan enormes del nou edifici inaugurat el 2010. 

Reus no vol reduir la seva cartera de serveis i adaptar-la al que caldria en funció dels habitants de les comarques a les que l’Hospital Sant Joan dona serveis. Malgrat les directrius dels plans d’empresa encarregats, els polítics locals han decidit fer cas omís a les mesures correctores que en ells s’indicaven; algunes relatives a la plantilla com baixar sous i no contractar nous personal, i d’altres relatives a la cartera de serveis tancant llits i reduint serveis assistencials. Els polítics reusencs han preferit que el dèficit acumulat segueixi creixent en lloc d’adoptar mesures impopulars. Han fet per tant de polítics, pensant que algú ja ho pagarà. I el trist és que l'Hospital Sant Joan de Reus té un full de ruta, però no hi ha ningú amb capacitat per pilotar aquesta enorme nau. 

Aquesta manera de pensar dificulta la constitució del nou consorci, atès que el CatSalut tampoc sembla disposat a assumir el deute històric de l’Hospital Sant Joan de Reus. Per altre banda els dubtes de si cal incloure o no l’assistència primària i el vaivens sobre qui entra el consorci i qui no, o que es fa amb l’hipoteca demanada per la construcció del Titànic reusenc però que també cobreix altres inversions d’INNOVA, o els problemes patrimonials, etc., fan que tots els tràmits per la constitució del consorci siguin lents i complicats. Avui en dia, el més calent és a l’aigüera i l’absència d’un pla tècnic concret a data d’avui fa materialment impossible que el consorci estigui operatiu a 1 de gener.

Per tant massa optimistes no ho podem ser. Si Reus no accepta sacrificis les solucions són molt complicades...