divendres, 27 d’octubre de 2017

Mútua de Terrassa: l'organització és la base per garantir l'eficiència de l'àrea quirúrgica


Amb un àrea quirúrgica que compta amb 13 quiròfans per a intervencions programades, quatre dels quals destinats a cirurgia major ambulatòria, la Mútua compleix amb les previsions del Pla de Xoc del CatSalut, gràcies a una gestió de l’àrea eficient i propera.


Les bones relacions personals entre la majoria de professionals que treballen a l’àrea quirúrgica són un factor clau per assolir resultats eficients, sota la direcció d’una cap de processos molt integrada a la Institució.



Fa pocs dies, llegint les derivacions de malalts quirúrgics entre diferents centres, em va sorprendre que la Mútua de Terrassa no derivava cap pacient per arribar a assolir el seus objectius de temps d’espera. Sabedor que l’àrea quirúrgica de la Mútua té unes dimensions que no són precisament de les més grans del sector, vaig pensar que seria interessant oferir una visió de l’organització de la seva àrea quirúrgica per tal de, com a exercici divulgatiu, donar a conèixer una pràctica eficient. Ja sabem que en aquest país costa molt acceptar que hi hagi algú que “pugui fer les coses millor que el que les fem nosaltres” però tot i així crec que val la pena difondre un esbós de l’organització quirúrgica de la Mútua, que de ben segur podria ser aprofitada per altres institucions de la sanitat pública catalana.

Diguem per començar que la mitjana de sessions quirúrgiques per quiròfan obert i dia es situa en les 3,3 intervencions per a malalts de la sanitat pública. Dels 14 quiròfans disponibles al matí en funcionen 13 i a la tarda entre 10 i 11 depenent del dia.  L’activitat del quiròfan d’urgències no està inclosa en aquestes xifres. D’aquests 14 quiròfans 10 són quiròfans de cirurgia general i 4 són de cirurgia major ambulatòria.

Una de les condicions per assolir un rendiment alt de l’àrea passa per un volum baix d’intervencions suspeses. Per Pilar Julian, cap de processos de l’àrea quirúrgica, un factor clau que els ha ajudat molt a disminuir aquestes suspensions és la figura de la infermera que el dia abans de la intervenció truca personalment a tots els malalts que s’han d’operar per constatar que no ha sorgit cap inconvenient i el malalt està en condicions de ser intervingut. Aquesta acció, junt amb la disciplina pactada amb els caps de servei, per la programació de malalts, ha permès que les suspensions d’intervencions es situïn en el 2,2%. Cada quiròfan està adscrit a un metge, i és aquest qui fixa les prioritats, que després són perfectament executades des d’admissió de malalts, que també té un paper molt important per aconseguir que el conjunt funcioni com un tot organitzat.   

Un altre factor important per assegurar un alt rendiment quirúrgic és que no hi hagi una hora límit per adormir un malalt. En determinats hospitals catalans a partir de quarts d’1 del mig dia ja no s’adorm ningú, mentre que a la Mútua aquesta limitació no existeix, encara que la intervenció s’hagi d’allargar fins més enllà de les tres de la tarda. Quan els quiròfans s’allarguen més enllà d’aquesta hora, es busquen maneres de compensar als afectats. En aquest sentit, Pilar Julian considera que seria molt important, que si més no,  a l’àrea quirúrgica metges i infermeres tinguessin el mateix horari.

La Sra. Pilar Julian és cap de processos
 quirúrgics  de l'Hospital
Mútua de Terrassa
Per reduir els temps morts, també és important la disciplina pel que fa al transport dels malalts, de manera que quan el cirurgià comença a cosir, ja es va a buscar al malalt següent. En aquest objectiu de reduir els temps morts, també compta la eficiència en la neteja dels quiròfans i en aquest punt Pilar Julian considera que encara hi ha espais de  millora. Comenta que a Alemanya, els quiròfans, després d’una intervenció queden molt més nets que aquí, i per tant s’ha d’incidir en els costums d’uns i altres per aconseguir una major eficiència. El temps de neteja està molt clarament relacionat amb com ha deixat el quiròfan l’equip quirúrgic anterior. També explica que la neteja està condicionada per la actitud de les persones que tenen aquesta responsabilitat, i en aquest sentit destaca l’actitud d’una netejadora de l’àrea de cirurgia major ambulatòria, que abans no estigui el quiròfan en condicions de ser netejat ella ja està a prop de la porta pendent de poder-hi entrar. Per això explica que evitar temps morts depèn molt de l’orientació de les persones que treballem fent aquests tasques. Pilar Julian aposta per poder disposar d’automatismes en aquests àmbits que encara permetrien millorar l’eficiència.

Com a elements clau per obtenir bons resultats en eficiència de l’àrea quirúrgica, Pilar Julian ha posat molt d’èmfasi en dues qüestions. La primera correspon a la necessitat que les persones que treballen a quiròfan “facin equip” i per això intenten que cirurgià, anestesista i infermeres quirúrgiques siguin sempre els mateixos; això els permet que entre ells es coneguin millor, saben com treballen uns i altres, etc. L’altre aspecte que la Sra. Julian destaca és el fet de parlar molt entre tots els implicats en el procés quirúrgic, i això genera confiança, evita tensions, desfà malentesos, etc. En aquest sentit destaca el suport que rep en la seva feina de l’equip d’anestesistes que tot i treballar molt, col·laboren obertament en els objectius de l’àrea.

Respecte a les previsions del Pla de Xoc del CatSalut per reduir les llistes d’espera, mostra el seu convenciment que aconseguiran els objectius proposats, tot i que amb les intervencions d’esquena és on tenen les majors dificultats.


Acabo amb un lema de Pilar Julian que mostra l’esperit amb que a la Mútua de Terrassa intenten donar resposta a les dificultats: “la pressió a la feina, estimula...”              

Cap comentari:

Publica un comentari