dimarts, 24 d’octubre de 2017

Barcelona presenta finalment la seva candidatura per esdevenir seu de l’EMA


Tot i l’enfrontament polític entre el govern català i l’espanyol, Dolors Montserrat i Antoni Comin, es donen una petita treva per presentar junts a Brussel·les la candidatura de Barcelona per acollir l’EMA, juntament amb Jaume Collboni, representant de l’Ajuntament de Barcelona.



Tot i que Barcelona compleix amb escreix els requisits exigits, el gran escull per ser triada seu de l’EMA rau en el fet que Espanya disposa ja de tres agències europees en el seu territori, front a altres països de la UE que no en tenen cap.






Objectivament, l'enfrontament polític entre els governs català i espanyol així com la inseguretat que es deriva d'aquesta situació són circumstàncies que tampoc ajuden a la candidatura de Barcelona.



La candidatura de Barcelona per esdevenir seu de la EMA havia de presentar-se a Brussel·les pocs dies abans de l’1-O. Una situació que incomodava sobretot a la ministra de Sanitat espanyola Dolors Montserrat, i que va comportar que amb el consens de les tres administracions implicades (Ministerio, Generalitat i Ajuntament de Barcelona) la presentació de la candidatura s’ajornés.

Finalment i per fortuna, aquesta presentació ha tingut lloc pocs dies abans que el govern espanyol decidís aplicar l’article 155 de la Constitució a Catalunya, perquè si s’hagués ajornat una mica més, aquesta presentació no s’hauria pogut dur a terme una vegada confirmat pel govern espanyol la seva voluntat d’aplicar l’esmentat article contra l’autonomia de Catalunya i d’haver-se trencat irreversiblement la relació entre el govern espanyol i el català. Sort doncs, que Dolors Montserrat, Antoni Comin, i Jaume Collboni varen trobar un forat a l’agenda abans del 21 d’octubre i deixant de banda les profundes diferències que els separen varen ser capaços de desplaçar-se a Brussel·les per presentar la candidatura de Barcelona.

Segons va explicar el conseller Comin a Brussel·les, la Generalitat de Catalunya va ser la primera institució que es va comprometre públicament en la seva voluntat d’acollir l’EMA a Barcelona, una vegada confirmat el Brexit. En el seu parlament Comin va presentar la ciutat de Barcelona com l’opció que millor pot garantir que l’EMA continuï sent una institució de qualitat atès que Catalunya és un dels quatres pols més importants de la recerca biomèdica a la UE, el seu sistema sanitari està reconegut per les pròpies institucions europees com un dels de major qualitat d’Europa i Catalunya i l’Estat espanyol tenen un pes molt important dins del conjunt de la indústria farmacèutica europea. També va remarcar que pels seus aspectes tècnics Barcelona ofereix unes condicions immillorables per als actuals professionals i treballadors de l’EMA com ara per exemple servei de “landing”, mercat de treball o oferta educativa, entre d’altres. També va posar l’èmfasi en la singularitat de la Torre Glòries, que acolliria l’agència. Antoni Comin també va fer referència a la col·laboració entre les tres administracions, les institucions i la societat civil, per a fer possible que l’EMA pugui instal·lar-se a Barcelona.

Per la seva banda la ministra Dolors Montserrat també va remarcar la candidatura barcelonina de l’EMA “és un projecte d’unitat, que uneix a les tres administracions” i va destacar que la de Barcelona era la millor de les candidatures, i que estava preparada per ser operativa demà mateix si fos necessari. “Cal que el vot es decanti per una opció que garanteixi que l’EMA pugui seguir treballant sense cap discontinuïtat” va afegir.  Segons declaracions de la ministra a TVE, “l’EMA permetrà a Espanya realitzar una transformació tecnològica i d’innovació mèdica, propiciant que el país passi de ser líder del Sud d’Europa en Biomedicina a líder europeu en aquesta matèria. Per això no hem de deixar perdre aquesta oportunitat”.

Jaume Collboni, representant a l’Ajutament de Barcelona, també va intervenir per destacar que l‘EMA era un oportunitat històrica per la ciutat, i per consolidar un ecosistema d’investigació, emprenedors i teixit econòmic i tot plegat permetria fer una gran pas endavant a Barcelona consolidant-se com a capital europea.

Intentant ser objectius, la candidatura de Barcelona ofereix molts punts forts davant de les dels seus principals rivals com Amsterdam o Milà, però també té algun punt dèbil. I entre ells el més important és el fet que a Espanya ja hi ha altres tres agències europees mentre que als països de l’Est, incorporats a la UE més recentment, no n’hi ha cap. Val a dir també que la situació política actual d’enfrontament absolut entre els governs espanyol i català, no ajudarà gens a l’hora de decidir quina ciutat acollirà en un futur la seu de l’EMA atès les incerteses de futur que genera.


Queda menys d’un mes per conèixer la decisió final que es prendrà el dia 20 de novembre en una votació per triar entre les 19 ciutats candidates i en la que hi participaran els 27 països que avui integren la UE atès que la Gran Bretanya ja no tindrà opció a manifestar al seva opinió al respecte.   









     



Cap comentari:

Publica un comentari