7 es Jornades TIC Salut i Social a VIC: un cert aire de decepció

Una Jornada que havia d’estar dedicada als sensors i la seva aplicació als camps sanitaris i socials, va decebre per l’absència d’experiències d’interès.

Quan s’organitza una Taula per debatre sobre sensors o el que sigui, cal seleccionar molt bé als ponents. Les “quotes”, pel que fa a la representativitat de les administracions, no aporten valor al debat. Hi ha ponents que hi van a parlar “del seu llibre” enlloc de cenyir-se al tema objecte de la jornada. Els experts, els que coneixen els temes, són els que habitualment desperten l’interès de l’auditori.

El passat 28 de setembre, l’aula magna de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, va ser testimoni de les 7 es Jornades TIC Salut i Social que portaven com a lema “la sensòrica al servei de les persones”, i lamentablement els sensors no van ser els protagonistes de la Jornada. Més enllà de la folklòrica presentació d’un cyborg (fusió dels mots cibernètica i organisme en anglès) els sensors, pel que fa a les seves aplicacions a l’assistència sanitària i social, en la pràctica varen tenir poca presència o si més no, no tanta com hauria estat desitjable. Tanmateix hi varen haver intervencions de valor afegit que varen ser seguides amb interès per part dels assistents. Més de 200 persones varen assistir a la Jornada.

La Jornada va ser inaugurada per Josep Arimany primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vic que va donar la benvinguda als assistents, remarcant que aquest era el segon any que la Jornada es celebrava a Vic, i  presentada per Francesc Garcia Cuyàs director de la Fundació TIC Salut i Social que va explicar el programa de la Jornada i va anunciar la creació de “Digital Care” un nou grup de recerca de la Universitat que treballarà especialment orientat als sensors. Tot seguit va intervenir Joan Guanyabens flamant director general de la UVic que va expressar la satisfacció per haver pogut iniciar la primera promoció de la nova Facultat de Medicina de la UVic que compta amb 80 alumnes la majoria noies. Tot seguit es va referir a l’àmplia col·laboració amb la càtedra de TIC Salut de la Universitat i al valor de la simulació com a eina per la formació dels futurs metges, sent la facultat de medicina de Vic la primera de tot l’Estat a incorporar una nova taula virtual de dissecció anatòmica amb reconstrucció d’imatges en 3D. El Dr. Guanyabens va acabar la seva intervenció fent referència a la ciutat de Vic com a ciutat universitària i ciutat cuidadora, i a la comarca d’Osona com una zona geogràfica molt potent dins del clúster de ciències de la salut i social.

Tot seguit es va desenvolupar un diàleg entre el filòsof Joan Canimas i el cyborg Manel Muñoz moderat per l’exconsellera de Salut Marina Geli i coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials de la UVic-UCC. Tos tres varen dialogar sobre els límits ètics d’aplicació de les noves tecnologies. La Dra. Geli es va preguntar on eren aquests límits en l’aplicació de les noves tecnologies i es va plantejar una reflexió sobre si “ens estem convertint en màquines, o si aquestes tecnologies són com un sisè sentit?”. Per la seva banda el cyborg Manel Muñoz, membre de la Fundació Cyborg Foundation, que presumptament s’havia fet un “empelt” al cap amb sensors que li permetia convertir-se amb una mena de baròmetre vivent va dir que era capaç de detectar les variacions de la pressió atmosfèrica, i per tant poder detectar variacions en l’altitud o anticipar canvis en el temps. El Sr. Muñoz, va dir que “convertir-se en un cyborg  m’ha permès experimentar noves sensacions”.

També va intervenir el filòsof Joan Canimas de l'Observatori d'ètica aplicada a l'acció social, psico-educativa i sociosanitària, professor associat de la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona (UdG) i consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); també és membre de diferents comitès d’ètica, i va explicar que la intervenció humana en la manera de ser dels individus  ve de molt antic. “Avui estem en la fase de poder influir no només en els cossos sinó també en la capacitat intel·lectual de les persones” Això comporta també un perill “crear diferents especies humanes en funció de la seva intel·ligència” o sers que visquin 80 anys i envelleixin, i d’altres que perdurin en el temps. En canvi la part positiva estaria en el fet de “poder sortir de l’animalitat humana evitant malalties, sofriments, guerres, morts...”

Acabat aquest diàleg va tenir lloc una Taula titulada “Sensòrica al domicili, fets i reptes”. Una taula excessivament nombrosa pel que fa al nombre de participants, organitzada en base a uns ponents i després l’exposició d’experiències aplicades. Hi dedicaré poc temps considerant que ben pocs dels participants varen parlar de sensors. Des de la vessant anecdòtica, ressaltar que hi va haver qui en una Jornada dedicada a sensors, va parlar de la compra de serveis sanitaris, i des d’una vessant positiva destacar la intervenció de Núria Terribas de la càtedra de bioètica de la UVic i directora de la Fundació Grifols que va parlar des d’una perspectiva ètica sobre la privadesa de la informació que es derivi de la utilització dels sensors, de la informació que se’n obtingui, de l’accés a les dades que es generin, qui en disposarà, caldrà el consentiment del malalt, etc. També cal comentar algunes intervencions sobre la teleassistència, que es poden considerar relacionades amb els sensors, i poca cosa més.

Segurament, la situació que es va donar té a veure amb la pràctica generalitzada a moltes taules de debat que s’organitzen arreu, en les que es considera que les administracions hi han de ser representades, i se’ls atorga una certa quota de participació, i sovint els representants que les administracions envien a aquests esdeveniments no es preparen els temes, i com que no són experts en la temàtica concreta es dediquen a explicar “el seu llibre”. Caldria replantejar aquest enfoc, i donar la paraula a les administracions quan la seva aportació pugui ser d’interès per l’auditori, però incorporar sistemàticament ponents que no aporten res, no hauria de ser una pràctica habitual. El temps és important per a tothom, també per els qui assisteixen a aquestes sessions com a oïdors.    

La segona Taula, titulada “Sensòrica, ciutats i medi ambient” orientada a la utilització dels sensors en les ciutats i les “SmartCities” i al control del medi ambient, s’aparta de l’orientació del blog, i per tant, tot i el seu interès com a cultura general, ometo la seva descripció, que tanmateix es pot trobar en el programa indexat en aquest enllaç.

L’any vinent Vic tornarà a ser la seu de les 8 es Jornades TIC Salut i Social, els dies 27 i 28 de setembre.