Reordenació de la cirurgia pediàtrica en el territori

Recentment, el CatSalut ha donat a conèixer la instrucció 07/2015 que regula la prestació dels serveis de cirurgia pediàtrica i en particular els d’alta especialització.

La instrucció ha entrat en vigor el dia 20 de juliol, però s’estableix un marge de 3 mesos per permetre la reordenació dels fluxos i l’establiment dels acords amb les institucions, que es deriven d’aquesta instrucció.

Després de consensuar-ho amb la Societat Catalana de Pediatria i en particular amb la Secció de Cirurgia Pediàtrica d’aquesta Societat, el CatSalut s’ha decidit a impulsar aquest replantejament de la seva cartera de serveis per tal de garantir la màxima qualitat assistencial en la prestació dels serveis de cirurgia pediàtrica. En l’actualitat existeixen a Catalunya mes de 50 punts d’atenció de cirurgia pediàtrica que en total realitzen entre 9.000 i 10.000 intervencions a l’any, el que implica una mitjana d’unes 200 intervencions anuals per centre. Tot i això hi ha centres que en prou feines arriben a fer entre 10 i 15 intervencions anuals.

El Dr. Álex Guarga ha estat qui ha impulsat
aquest replatejament de la cirrugia
pediàtrica a Catalunya 

Per altre banda, un 60% d’aquestes d’intervencions es fan com a cirurgia major ambulatòria, que com es sabut comporta que l’infant torni al seu domicili poques hores després de ser intervingut, o que en algun cas pugui restar una parell de dies, com a màxim, a l’Hospital. Del total d’intervencions fetes a Catalunya, només unes 300 les podríem considerar com a intervencions que requereixen d’una alta especialització.

Davant d’aquesta situació, la pregunta és com poder garantir una major qualitat assistencial, mitjançant una organització que sigui sostenible?. Segons estableixen els experts per sota d’uns 50 cassos a l’any el risc d’aquestes intervencions s’incrementa, i a Catalunya tenim més de 25 hospitals que estan per sota d’aquestes xifres.  Per altre banda, amb un infant per sota dels 10 anys, i per sota d’un pes determinat, sembla que alguns anestesistes i també alguns cirurgians es poden sentir insegurs, el que els porta a preferir que la intervenció la faci un cirurgià pediàtric. Per tot plegat resulta doncs evident que per garantir la màxima qualitat de l’atenció prestada i l’expertesa necessària dels professionals, fent al mateix temps sostenible el sistema, cal concentrar els serveis de cirurgia pediàtrica.

Amb aquest objectiu es creen tres nivells diferents d’atenció: la xarxa de centres hospitalaris de proximitat, les unitats de cirurgia pediàtrica de centres hospitalaris de referència i les unitats de cirurgia pediàtrica d’alta especialització.

Segons aquest esquema a Catalunya hi hauria 8 unitats de cirurgia pediàtrica (UCP) a les que es referiran tots els centres hospitalaris de proximitat. Aquestes 8 UCP són:

• La UCP de l’Hospital Universitari de Vall d’Hebron
• La UCP de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona
• La UCP de l’Hospital de Sabadell
• La UCP de Mútua de Terrassa i Hospital de Sabadell
• La UCP de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona
• La UCP de l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues
• La UCP de l’Hospital Universitari Josep Trueta de Girona i l’Hospital Universitari de Vall d’Hebron
• La UCP de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.

Cal notar que hi han tres Unitats de Cirurgia Pediàtrica “compartides” que reben suport d’altres UCP. Serien les que corresponen a la Mútua de Terrassa, a l’Hospital Trueta de Girona, i l’Arnau de Vilanova de Lleida.

Finalment hi hauria dues institucions a les que quedarien adscrites aquestes UCP indicades abans que són les que assumirien l’alta especialització. Aquests unitats de Cirurgia Pediàtrica d’alta especialització serien:

• La UCP d’alta especialització de la Vall d’Hebron
• La UCP d’alta especialització de Sant Joan de Déu d’Esplugues  

Sense jutjar la idoneïtat d’aquest pla de reordenació de la Cirurgia Pediàtrica si que vull fer un comentari, orientat sobretot al futur. Si seguim escrupolosament els criteris que es deriven de la Planificació, i deixem de banda que la Sanitat és un factor clau per l’equilibri territorial de Catalunya, ben aviat ens podem trobar amb una concentració absoluta dels serveis sanitaris públics més complexos a l’àrea metropolitana de Barcelona, en detriment d’altres zones del país que requereixen també l’atenció de les autoritats sanitàries. En aquest sentit em pregunto que hi fan dues Unitats de Cirurgia Pediàtrica al Vallès Occidental una al costat de l’altre, i cap al Bages per exemple. Planificació si, evidentment, però equilibri territorial també. 

www.rbaestudisiprojectes.cat