diumenge, 12 de juliol de 2015

El debat general sobre el Sistema Sanitari Públic de Salut a Catalunya (V)

Isabel Vallet: s'ha instal·lat en la societat la cultura de la participació i el control popular 

Marina Geli: Només aquells que valoren el sistema són capaços de transformar-lo


(Continua d'una entrada anterior amb el mateix títol)


El debat al Parlament va continuar amb la

Intervenció de Isabel Vallet de la CUP

La Sra. Vallet va dir que el primer bloc de la seva intervenció es centraria en l’anàlisi del què ha passat a Catalunya amb el model sanitari públic. Va dir que la sanitat pública catalana és “un model jurídic complex integrat per operadors minifundistes empresarials, alguns amb ànim de lucre, constituït per una amalgama de fórmules de gestió amb voluntat d’allunyar la propietat patrimonial de la gestió”. Va afegir que els serveis públics es regeixen pel dret privat, i aquest minifundisme ha frenat sinèrgies a la sanitat catalana ha amagat costos injustificats. I a tot això, segons la Sra. Vallet cal afegir-hi les externalitzacions “a les que no es vol dir privatitzacions” i que segons ella serveixen per transferir a la lògica privada, la gestió d’un servei que hauria de ser públic.

La Sra. Vallet interpreta que “el Dret Administratiu estableix que es poden aconseguir els mateixos efectes d’una privatització a través de concessions administratives, contractes públics, externalització de serveis, aliances estratègiques, aplicant el dret privat. No cal vendre’s la propietat del servei públic per privatitzar”. I a partir d’aquesta interpretació “sui generis” la Sra. Vallet va afirmar que "la privatització ha fet funcionar els centres sanitaris com si fossin fàbriques, regits pel dret privat i fugint del dret administratiu”. Segons la Sra. Vallet el model sanitari púbic català “és un entramat d’interessos”. I ha posat exemples de privatització com la voluntat de trossejar l’ICS, el Consorci de Lleida, els Plans Funcionals comuns entre Joan XXIII i la Xarxa La Tecla que s’han fet a Tarragona o el projecte CIMS a Girona.

A partir d’aquí ha fet un repàs de com la sanitat privada a Barcelona està aconseguint prestigi i rep inversions de fons de capital risc estrangers, per que veuen a la sanitat privada com un nínxol de negoci. I tot això és així per que els diferents governs catalans han portat a la sanitat pública a una situació no sostenible.

Ha analitzat  les repercussions de les retallades i la crisi en la salut de les persones, i ha afirmat que les retallades són ideològiques i no una necessitat com sempre ha explicat el govern, i ho ha justificat dient que mentre que a la sanitat pública les retallades han estat lineals per a tots els centres de la xarxa púbica, en canvi els centres de la sanitat privada en el mateix període han vist incrementar la seva contractació amb la sanitat pública.

Finalment ha entrat en l’últim mòdul de la seva intervenció explicant que cal recuperar el consens i reconstruir els espais per generar un debat sobre com ha de ser el model sanitari català. Segons la Sra. Vallet és d’hipòcrites dir que el Pacte Nacional per la Salut (PNS) era un espai de debat atès que hi havien plantejades des de l’inici tres qüestions intocables i innegociables que eren: al cohabitació públic/privat, la descentralització territorial i l’autonomia de gestió, i com que ells no estaven d’acord en cap d’aquests tres pilars per això van abandonar el PNS. La Sra. Vallet es partidària de reprendre el debat amb tots els agents que formen el sistema incloent a tota classe d’associacions i plataformes populars d'activisme social.

Per últim explica el model sanitari proposat per la CUP: “un model públic de titularitat pública, de gestió pública, i de provisió també pública que actuï sobre les desigualtats i estigui sotmès al dret públic, un model descentralitzat però no autònom sotmès a la participació popular, amb una atenció primària de salut que sigui la peça clau i vertebradora dels sistema”

Va acabar la seva intervenció recordant-li al conseller Ruiz que “s’ha instal·lat en la societat la cultura de la participació i el control popular” referint-se a que les coses ja no són com eren abans i que no es pot fer impunement tot el que es vulgui.

Intervenció de Marina Geli, diputada no adscrita

Abans d’explicar el contingut de la intervenció de la Dra. Geli, voldria criticar les incongruències del sistema organitzatiu del Parlament. Entenc que hi ha d’haver Reglaments i que aquests s’han  de complir, però també que en cassos extraordinaris calen solucions també extraordinaries. I un Ple del Parlament sobre la sanitat és una situació extraordinària que es dona molt de tant en tant. És per això que no s’entén que l’exconsellera Geli només disposi de 7 minuts per intervenir mentre que altres diputats/des molt menys preparats que la Dra. Geli han disposat de molta més estona. Tot reglamentari si, però al mateix temps incongruent si el que es vol és un debat de qualitat que ens enriqueixi a tots. És una llàstima que un Reglament impedeixi que una de les veus més autoritzades que hi ha al Parlament de Catalunya en matèria de sanitat aporti idees en un moment de certa convulsió, i impedeixi que les opinions de diputats/des molt qualificats puguin arribar a la ciutadania.  

La Sra. Geli va començar dient que veia el debat com una oportunitat. “La salut és un bé comú que necessita construcció individual i col·lectiva” va afegir. Va continuar dient que la majoria de catalans se senten orgullosos del sistema sanitari públic per que l’avalen els seus resultats però tot i així necessita reformes. “Només aquells que valoren el sistema són capaços de reformar-lo”. Segons la Sra. Geli els sistema té bases sòlides, però apareixen nous reptes com l’envelliment, amb una esperança de vida de les més altes del món, o la innovació juntament amb els professionals i els ciutadans. Va dir que venim d’una llarga història, i que era el moment de trobar un mínim comú denominador. I en aquest intent de trobar aquest mínim en el que tothom hi pogués estar d’acord ella va proposar:
  • Una nova Llei de Salut i Social
  • Un pressupost plurianual i actuarial vinculat al Pla de Salut 2016-2020
  • Revisió de la Governança, amb un Departament de Salut que governi, un Servei Català de la Salut i Social que garanteix un serveis a la població i els que gestionen que ho han de fer sense confondre rols. 
  • Si a la descentralització i desconcentració; Si a l’autonomia de gestió dels centres; Si a la visió comunitària
  • Siguem exemplars
  • Va demanar al conseller Ruiz la creació del Consell de les professions sanitàries per metges i infermeria
  • Va demanar apoderar als ciutadans, donant-los protagonisme
  • Finalment va recordar que amb la Salut ens juguem el model de desenvolupament del nostre país, per la contribució de la sanitat a la generació de riquesa. Una de les intervencions més brillants que li he vist a la consellera Geli.

Atès el poc temps de que la exconsellera Geli va disposar, ofereixo per interessants, algunes de les idees que va aportar en el torn de rèplica:

Va afirmar que ens cal sobirania legislativa i va explicar que l’Estat espanyol reconeix a aquells que financen i gestionen la facultat de fer la transposició de les normatives europees. Va demanar també que es reguli per llei un pressupost actuarial plurianual  i va fer dues peticions:

La primera relacionada amb el Consorci del Clínic en que va demanar que es creï una estructura de governança pel Clínic, i que es deixi que els professionals de l’Hospital hi puguin participar d’una manera o d'altre, i la segona que s’obri un debat sobre la descentralització en el territori, amb governança en el territori, i una assignació pressupostaria al territori. En la seva opinió cal implantar aquest model per apropar les decisions als territoris. 
 

Va acabar demanat al conseller Ruiz que transformi l’AQuAS en una mena de NICE, organització  púbica del Regne Unit que fa un paper molt similar al de l’AQuAS, però des de la independència de criteris, sense estar sotmès a l’administració i amb una assignació pressupostaria del Departament de Salut del Regne Unit. Les seves guies i instruccions són elaborades des de la independència dels seus comitès de treball. 

(Continuarà) 




Cap comentari:

Publica un comentari