dimarts, 7 de juliol de 2015

El debat general sobre el Sistema Sanitari Públic de Salut a Catalunya (IV)

Marta Ribas passa del concepte de privatització al de mercantilització, reconeixent implícitament que a la sanitat pública catalana no hi ha hagut cap privatització

La diputada Carme Pérez, afirma que la sanitat pública catalana no s'ha privatitzat  


(Continuació de l'entrada anterior)

El Ple del Parlament sobre sanitat va continuar i tal com havia fet abans ERC, el grup parlamentari de ICV-EUiA també va dividir el seu temps, intervenint el diputat Joan Herrera (que s’ho podia haver estalviat) i la diputada Marta Rovira

Intervenció del Sr. Joan Herrera  (ICV-EUiA)

El Sr. Herrera va començar la seva intervenció lamentat que el president Mas no estigués present en un debat dedicat a la Sanitat. Va continuar afirmant que “aquest és un debat ideològic i de defensa d’interessos púbics...i privats... No es poden fer trampes acusant de demagògia els fets que es denuncien. El model sanitari català és un model construït per molts... i gestionats per pocs (CiU i PSC). Segons el Sr. Herrera el model s’està pervertint amb irregularitats, corrupció, negoci i desviació de diners de la pública a la privada.

Va treure un informe segons d’ell del govern tripartit de l’any 2010 en el que “a Lleida el que es volia fer era precisament el contrari del que ha dit el president Mas; volíem integrar a l’ICS a l’Hospital Sta. Maria i  l’Hospital de Tremp”. Davant d’aquesta afirmació m’haig d’aturar un moment. Hi ha coses que no són admissibles Sr. Herrera. Això que vostè diu és del tot impossible, i suposant que vostè ho digui de bona fe, algun col·laborador seu l’ha ensarronat. És impossible que el Departament de Salut es plantegés aquesta barbaritat per que no hi manera legal de poder-ho fer. Tant senzill com això. Altre cosa és que algun “il·luminat” ho hagi pogut escriure, però això mai ha estat una posició formal del Departament de Salut. En canvi, fer el consorci de Lleida si. 

En el seu discurs el Sr. Herrera va fer esment de les retallades, especialment a la primària, i va afirmar que “el que es greu, es resol a la pública; és un model dual i classista en el que qui fa negoci és la privada”Sobre INNOVA va dir que el govern hauria d’explicar perquè el conseller de Salut alabava tant al Sr. Josep Prat quan aquest era president de l’ICS i també havia de donar explicacions de que havia passat amb les pròtesis a l’Hospital de Reus. Va acabar amb un acudit dient que “el govern no és usuari de la sanitat pública, per que si ho fos sabrien com esta la salut mental al Taulí, o les demores al CAP on jo vaig, o les urgències a Vall d’Hebron” 
  
Intervenció de Marta Ribas (ICV-EUiA)

La Sra. Marta Ribas va començar recordant-li al conseller Ruiz que “posar al cap de la patronal al capdavant del departament de Salut era com posar al llop a guardar al remat”. Amb aquesta introducció qualsevol lector ja es pot imaginar per on va discorre  la intervenció de la diputada Rivas, a qui com ja he reconegut en altres ocasions m’agrada molt com parla i raona els arguments tot i que massa sovint no coincideixi amb la seva visió de les coses.

Va seguir la seva intervenció parlant de les retallades “que han posat en risc la qualitat dels serveis mentre que per altre banda s’ha anat enriquint als que fan negoci amb la nostra salut”. La Sra. Marta Ribas va explicar que el dia anterior al Ple, havien celebrat en el mateix Parlament un “open salut” que és tal com ella ho va batejar i en aquesta reunió (a la que pel que es va veure només hi van assistir un centenar de persones que deuen ser els que pensen com ella) van sortir temes per ser denunciats en el Ple del dia següent. Entre aquestes denuncies va explicar les relatives a com les retallades han afectat a la dotació de plantilles i especialment en primària on s’han tancat diferents punt d’atenció continuada.


També va denunciar l’interès del conseller per afeblir l’ICS amb pressupostos insuficients i voler desmantellar-lo dividint l’ICS en diferents consorcis territorials. Com que és una dona intel·ligent va barrejar el concepte de privatització  amb el de mercantilització, per que ella sap que no es pot parlar de privatització en el sistema sanitari públic català. Ho va fer fent veure que les dues expressions venien a voler dir el mateix. Tanmateix jo també li discutiria això de la mercantilització atès que tampoc hi estic en absolut d’acord. “defineixi-ho com vulgui”, li va dir al conseller, quan en cap cas són la mateixa cosa, i cap d’elles es pot aplicar a la nostra sanitat pública. Tanmateix, ara que alguns han aconseguit que la paraula "privatitzar" ja formi part del llenguatge del carrer, sembla que ara admeten que a Catalunya no hi ha hagut privatització a la sanitat pública. Després, d’una manera molt contundent va afirmar que aquest era “un debat ideològic, i tant que ho és! I que hi ha de més ideològic que la gestió dels serveis públics?” es va preguntar. Seguidament va retreure al govern que incompleixi diferents resolucions  aprovades en el Parlament, i que el departament de Salut no en fa cas: el consorci de Lleida, BarnaClínic, Universalitat de l’assistència, projecte VISC+ etc. 

Va fer referència a les mobilitzacions hagudes sobre tot aquest últims anys i del moviments socials que s’han produït integrats a la “marea blanca”, dient que ara volen fer propostes. Va expressar el seu temor que d’aquí a  les eleccions el govern encara faci alguna cosa que no hauria de fer. “Hi ha esperança perquè hi ha alternativa... Ara venen els temps en els que amb una mica més farem molt més”.“Farem propostes valentes, amb un canvi legislatiu que millori l’equitat, que coordini els servis sanitaris i els socials, cal millorar l’eficiència terapèutica, cal revertir les retallades i revertir la prioritat de la despesa, caldrà comptar amb les persones, professionals i usuaris, i fer-ho amb eines de participació democràtica  i transparent...”“Volem un  Model de transparència, amb autonomia de gestió i control i amb un codi ètic que eradiqui la corrupció i les males praxis del sistema; posarem el focus en les persones reforçant l’atenció primària, revertirem retallades i derivacions als privats. Revisarem amb límits ètics la utilització de les dades sanitàries per que volem que la recerca progressi, però els propietaris de les dades són els que han de decidir... Volem un sistema constituït per un Servei Nacional de Salut sota control públic format per totes les entitats que tinguin caràcter de mitjà propi de la Generalitat” va concloure

Intervenció de Carme Pérez (C’s)

En la seva intervenció la diputada Carme Pérez de Ciutadans, va començar dient que “hem de fugir de dir que tenim un model sanitari d’èxit, per que sinó mai no el millorarem”. Per la diputada Pérez l’objectiu del debat hauria de ser recuperar o mantenir els drets dels ciutadans, i en aquest sentit esmenta la manca de coordinació  entre autonomies que no permet que quan un ciutadà surt fora de la seva autonomia, els professionals no poden accedir a la seva història clínica.


Va dir que volen (el seu grup) un sistema de salut amb controls eficients per evitar irregularitats administratives i altres actuacions que van més enllà posades de manifest per la sindicatura de comptes, que no permeti les portes giratòries i que no afavoreixi el lucre d’alguns en perjudici del bens públics. “Qüestionar el model no és crear alarma social” va afegir.

“L’objectiu del model sanitari quan es va crear era el d’utilitzar tots els dispositius sanitaris, fossin de la titularitat que fossin, en benefici de la ciutadania de Catalunya i es van incloure a la xarxa pública. La seva immensa majoria eren sense ànim de  lucre...” “Després tot això es va complicar amb l’aparició de la planificació, la compra de serveis, la provisió, i la competència, i tot plegat va acabar creant una xarxa inflada de directius al voltant de la sanitat pública”. També va criticar al conseller per no haver eliminat tota la despesa improductiva que no arriba a l’assistència bàsicament a nivell del departament de Salut, sent aquest un dels temes en que estic del tot d’acord amb la Sra. diputada. Després es va preguntar si és sostenible tenir hospitals mal dotats cada 25 km. També va explicar que en la seva opinió aquests hospitals s’han construït per fer clients en el territori per part dels governs del moment, i que això ha beneficiat a empreses constructores que han vist com la sanitat era un nínxol de negoci per a ells. I per afavorir els nínxols de negoci de la privada cal afeblir al sistema públic com s’ha vist amb les llistes d’espera que han servit per derivar molts malalts a la privada amb ànim de lucre. La diputada Pérez ha admès que el conseller Ruiz no ha privatitzat res, però “la derivació de malalts a la privada s’ha incrementat molt en aquests darrers anys.”


S’ha referit a les retallades com “una destralada de 1.400 milions d’€ que cap sistema públic hauria resistit” 

(Continuarà)


www.rbaestudisiprojectes.cat

Cap comentari:

Publica un comentari