El debat general sobre el Sistema Sanitari Públic de Salut a Catalunya (III)

Els partits denuncien la manca de recursos del sistema sanitari públic català

El Parlament s'hauria de dotar també d'un codi ètic. No tot si val, i els insults i desqualificacions gratuites, millor estalviar-se'ls

(Continua de l'entrada anterior amb el mateix títol)

El Ple de Parlament va continuar amb l'intervenció dels diferents grups polítics, però alguns grups van voler dividr el temps assignat en més d'un intervinent 

Intervenció d’Oriol Junqueras (ERC)

Oriol Jonqueras, que va compartir el temps assignat al seu grup amb Alba Vergés, va reconèixer que el model sanitari català és bo, universal, d’equitat i igualtat, i que en molts aspectes és reconegut arreu del món, però que està sotmès a tensions i té coses millorables. Els diversos models de gestió fruit de com s’ha anat construint al llarg dels anys el model, han aportat coses molt positives a la sanitat pública catalana. “Ni el model és un fracàs, ni el model deixa de ser perfectible; el model és bo i pot ser millorat”

El Sr. Jonqueras va reconèixer que el sistema sanitari públic català disposa ara de menys diners dels que hi ha via al 2010, però també és cert que el pressupost de Salut ara pesa un 40% en el total dels pressupostos de la Generalitat quan al 2010 aquest pes era del 36%.

Va acabar la seva intervenció demanant diferents millores pel sistema de Salut: una millora del finançament de la sanitat, millorar en la governança, la contractació, la participació dels professionals, en la relació públic-privat, en les incompatibilitats. “Aquestes qüestions i altres no les podem defugir” va concloure.

Intervenció d’Alba Vergés (ERC)

La diputada Alba Vergés anuncia un debat seriós sobre idees. Anuncia com a repte, que “cal teixir complicitats i aprendre d’on venim, comprendre que tenim, saber que volem, parlar de com ho fem i pactar cap a on anem” Hem de defensar un sistema descentralitzat al territori, que ens vol atendre a prop de casa i un sistema de qualitat amb capacitat resolutiva.

“Del 2010 fins avui, la sanitat pública ha perdut 1.500 milions d’€ que no els tenim tot i que els generem. I els necessitem per que hem de resoldre el problema dels col·lapses a urgències, hem de reduir les llistes d’espera, restituir les condicions laborals dels professionals, avaluar les repercussions de la situació econòmica en la salut de les persones, hem d’abordar l’atenció a la cronicitat, i tantes i tantes coses…"

La Sra. Vergés va afegir que “toca abordar una nova Llei General de Sanitat amb un ampli consens polític. Volem defensar el nostre sistema sanitari públic. No estem per un model uniforme com l’espanyol sinó que creiem en un model com el nostre, el que hem fet entre tots, i que el pugem gestionar...”            

                        

Intervenció de Núria Segú (PSC)

La Sra. Núria Segú va protagonitzar una intervenció que és el reflex de la trajectòria seguida pel PSC aquests últims anys: discurs reiteratiu i sense aportar res de nou a nivell conceptual. Una pèrdua de temps haver-la seguit. Va començar la seva intervenció dient que parlaria de polítiques de salut, però el que va fer va ser dedicar la part inicial de la seva intervenció a  recordar-li al conseller Ruiz que ell havia recomanat a l’any 2010 als ciutadans, fer-se d’una mútua, o que en algun moment havia dit que el dret a la salut era un dret privat. Com si això no hagi estat comentat vegades i vegades, i el conseller no ho hagi aclarit vegades i vegades. Certament hi ha maneres de fer que cansen. A partir d’aquí va centrar els seus comentaris en posar en evidència que el sistema sanitari públic a Catalunya està ple de desigualtats territorials explicant entre d’altres exemples que els temps d’espera per segons quines intervencions eren diferents en funció del territori. Va justificar aquests situacions dient que s’havien produït per manca de lideratge i d’incapacitat política.

El punt següent que va tractar estava relacionat en el fet que el Govern actual hagués suprimit els consells territorials de Salut, com si aquests consells haguessin tingut (els que van arribar a funcionar) cap aspecte positiu. Va dir que des del Departament de Salut s’ha generat desconcert, desorientació i desconfiança, i va incidir també en la supressió de l’Agència de Salut Pública.

Va demanar un compromís per actuar contra les desigualtats i generar confiança. Per aconseguir-ho va proposar tres idees: la integració dels sistemes social i sanitari, traduir els resultats de la investigació i al recerca a la pràctica sanitària, i donar respostes a les expectatives dels ciutadans i dels professionals. Va acabar la seva intervenció reclamant un acord per destinar un percentatge fix del PIB a la sanitat per garantir un escenari de finançament estable per la sanitat pública.

Intervenció de la Sra. Eva Garcia (PPC)

De fet seguint el que em dicta el meu sentiment no hauria de reflectir en aquest blog la intervenció de la diputada Garcia, atesa la seva mala educació i les formes i falsedats que va utilitzar en la seva intervenció. Tanmateix i per donar un tracte igualitari a tots els diputats/des que van intervenir, en faré un petit resum.

Va començar fent un retret al president de la Generalitat per no se present, en aquells moments a l’hemicicle. Aquest retret el va reiterar si més no 5 vegades al llarg de la seva intervenció. Fet el retret va formular la pregunta “avui la sanitat està millor o pitjor que fa 4 anys?” i es va respondre ella mateixa “està molt pitjor”.

Va acceptar que hi han coses que estan ben fetes en el model sanitari català afegint que cal millorar allò que no funciona. Segons ella les retallades han significat “l’inici del desastre de la Sanitat a Catalunya”, i va recordar que el pressupost per càpita és dels més baixos d’Espanya, o que els metges i infermeres que treballen a la sanitat  pública catalana cobren menys que a Espanya. I tot això ho va dir sense ruboritzar-se per que fins i tot els nens saben que això és així gràcies a un sistema de finançament que el PP no ha volgut revisar i que castiga injustament Catalunya i els catalans. La limitació del dèficit públic imposada pel ministre Montoro també ha servit per fer que les retallades a Catalunya hagin hagut de ser molt més dràstiques que en d’altres comunitats autònomes  

 A partir d’aquest punt va perdre els papers i no entenc com la presidència del Parlament no la va amonestar. Va repetir en dues o tres ocasions que el president Mas vomitava (sic) sobre el govern d’Espanya, i es va dedicar a denunciar que els farmacèutics no cobren per que la Generalitat no els vol pagar, mentre es dedica a posar “xiringuitos” (sic) pel món, en referència a les oficines  comercials que la Generalitat va obrint en determinats països estrangers.

Va dedicar alguns moments a parlar de la corrupció, centrant-se en el cas INNOVA. Com a gran acudit va exposar una idea que va anomenar el “xec sanitari” que sembla que serviria per que els catalans poguessin anar a qualsevol metge o centre sanitari, independentment que fos o no del CatSalut. Només faltaria això. 

Em costa entendre que personatges així no siguin expulsats d’ofici del Parlament de Catalunya, i reconec que en el lloc del president Mas jo tampoc m’hauria quedat a escoltar-la: quina pèrdua de temps.

(Continuarà…)

www.rbaestudisiprojectes.cat