diumenge, 26 de juliol de 2015

Mala praxis en la gestió dels centres sanitaris de la xarxa sanitària pública de Catalunya?


La demagògia fàcil equipara privatització amb corrupció


Els gestors sanitaris són un col·lectiu cada vegada més professionalitzat, que no disposa del cos legislatiu adient per fer la seva feina amb garanties


El recent debat al Parlament sobre la sanitat pública catalana ha servit entre altres coses per constatar que els que critiquen al sistema ho fan sobretot des de tres arguments que val la pena analizar.

Un dels arguments més utilitzats són les denúncies permanents de privatització del sistema sanitari públic català que ara han matisat utilitzant subtilment la paraula “mercantilització”. Són acusacions fetes sense cap mena de rigor, basades en la demagògia quan no en la mala fe o fins i tot la ignorància. Cada vegada que s’han demanat exemples de privatització, els que fan bandera d’aquesta denúncia han estat incapaços d’aportar cap exemple que justifiqui les desqualificacions que ells fan al respecte. Per tan, és evident l’ús demagògic i intencionat que es fa d’aquesta expressió. No hi ha privatització a la sanitat pública catalana, i si algú creu el contrari que en presenti un sol exemple. En aquest sentit, els partits populistes d’esquerres com ICV-EUiA, la CUP i últimament Podemos, són els que amb l’ajut de moviments socials a l’estil de “dempeus per la sanitat pública” i d’altres o de determinats moviments veïnals, han estès per Catalunya aquesta visió tan allunyada de la realitat de la sanitat pública catalana. 
  
El segon argument utilitzat és el relatiu a les retallades. És innegable que les retallades han existit. El que passa és que tothom les denuncia (jo també ho he fet des d’aquest blog), però ningú hem estat capaços de presentar alternatives, és a dir propostes  que partint de la realitat econòmica del país, haguessin pogut aplicar-se en lloc de les retallades. No vaig sentir en tot el debat una sola proposta en aquest sentit fet que deu voler significar que no hi ha solucions alternatives. Quan l’Estat et dona els recursos que et dona, i a més no et deixa superar el dèficit prefixat, no hi ha més alternativa que intentar ajustar la despesa als diners de que disposes.

I el tercer argument utilitzat és el de la corrupció, i aquí es barregen des d’algun acte contrari a la llei que s’ha pogut produir en cassos mot aïllats fins a irregularitats sobretot de caire administratiu que s’han produït en alguns centres de la xarxa pública. El populisme demagògic, i la utilització esbiaixada de la realitat, ha portat a fer confluir el concepte de privatització amb el de corrupció, intentant establir una relació causa-efecte entre la privatització del sistema sanitari i  la corrupció dels directius de la sanitat i més concretament dels gestors sanitaris. I paral·lelament amb això la realitat s’ha mostrat clara, en el sentit que més enllà del cas d’INNOVA a Reus pendent de resolucions judicials, i de l’Hospital de Sant Pau on es va produir una contractació d’un directiu que presentava una incompatibilitat, no hi ha hagut cap altre sentència condemnatòria. Veurem que passa a Reus, però no sembla que de tots els cassos que s’han resolt per part de la Justícia es pugui dir que a la sanitat pública catalana hi hagi corrupció.

Per sustentar aquesta acusació, a banda dels cassos  denunciats en els jutjats la majoria dels quals han estat arxivats per manca de proves o per manca de consistència de la denúncia, s’ha utilitzat com arma d’atac els informes de la Sindicatura de Comptes, realitzats a molts centres de la xarxa pública com ara els consorcis. En aquests informes es detecten errors de procediment administratiu, sobretot en matèria de contractació, i aquests errors de procediment han estat catalogats per part dels elements més radicals de la vida política com a “corrupció”. Sobta que aquests errors es reprodueixin mimèticament en tots els consorcis analitzats per la Sindicatura, però al mateix temps, el fet que siguin reiteratius ens il·lustra sobre les possibles causes.

Quan s’ha tingut alguna responsabilitat de gestió en algun d’aquests centres hom s’adona de la verdadera raó per la qual aquests errors s’han comés, que no és altre que la manca d’adequació de la legislació a les necessitats de la realitat del dia a dia de la sanitat a Catalunya. La sanitat pública catalana està sotmesa a una marc legislatiu que no  té en compte les seves peculiaritats. És un marc legislatiu construït per donar suport i seguretat legals a la realitat de la sanitat espanyola, ben diferent a la realitat catalana. Mentre a Espanya la sanitat pública està constituïda quasi exclusivament per centres de titularitat pública, la majoria d’ells propietat de la Seguretat Social, a Catalunya els centres que formen part de la xarxa pública a més dels propis de la seguretat social, hi ha tots els centres de titularitat municipal o de fundacions o de mútues que històricament han format part de l’assistència sanitària pública. Tinguem en compte, que si tots aquests centres no formessin part de la xarxa pública, aquesta només disposaria d’infraestructures sanitàries a Barcelona capital, Hospitalet de Llobregat, Tarragona, Tortosa, Lleida i Girona. Ciutats com  Sabadell, Terrassa, Manresa, Vic, Mataró i tantes d’altres, no disposarien de cap centre d’internament d’aguts públic.


Per tant, si la realitat de la sanitat pública catalana és diferent de la realitat espanyola, el marc jurídic que la regula hauria d’estar adaptat a aquesta realitat i de fet ens trobem justament en un pol totalment oposat. Tinc el convenciment que si la sanitat pública catalana disposés d’un marc legal que li donés suport i garanties jurídiques, fins i tot aquestes irregularitats administratives que denuncia al Sindicatura de Comptes i que alguns interessadament assimilen a corrupció, desapareixerien. És del tot injust posar en qüestió la professionalitat i la ètica d’un col·lectiu de gestors que fan el bo i millor per assegurar la màxima eficiència en la utilització d’uns recursos sempre escassos, i amb una legislació que en lloc d’ajudar-los en al seva tasca, els posa contínues traves i dificultats. 


www.rbaestudisiprojectes.cat                                     

Cap comentari:

Publica un comentari