dimarts, 14 de juliol de 2015

El debat general sobre el Sistema Sanitari Públic de Salut a Catalunya (i VII)

Conseller Boi Ruiz: 

"és un fet extraordianri que les juntes facultatives de l'Arnau i Santamaria hagin demanat empara al Síndic de Greuges"

"hi ha normes que des del punt de vista administratiu no serveixen per gestionar"



(Continua de l'entrada al blog amb el mateix títol) 

Intervenció del conseller Boi Ruiz


Tot seguit va intervenir el conseller Ruiz en el torn de resposta a les intervencions dels diferents grups parlamentaris. Va començar la seva intervenció afirmant que ell havia desitjat que en aquest debat tothom hagués estat a l’alçada però lamentablement alguns no ho havien aconseguit. Emulant Groucho Marx va dir “jo només tinc uns principis, i aquí hi ha hagut algú que quan li ha convingut n’ha tingut uns altres”.

Al conseller Ruiz li va sorprendre algunes de les afirmacions que s’havien fet al llarg del debat. Una d’elles va ser quan algú havia dir que calia destinar a sanitat un punt més del PIB.“Això ho voldria tothom, el que passa és que cal ser realistes i adonar-se que és del tot impossible poder-ho fer. No es poden fer afirmacions gratuïtes d’aquest tipus”. Una altre afirmació que el va sorprendre va ser que la diputada del PSC Núria Segur digués que el desconcert arriba a tothom, i és el govern qui desconcerta”. Li va respondre que “si algú desconcerta al sector és el PSC, i em sap molt de greu. És una llàstima”

Sobre els comentaris que denunciaven desigualtats en salut, va dir que és evident que hi són, i va repetir una frase que li hem sentit alguna vegada: “la salut no només depèn del codi genètic sinó també del codi postal” fent referència als diferents nivells de vida en els territoris i que això té repercussions en el nivell de salut de la població. Va afegir que “sentint-los a vegades dona la sensació que al toc de tres vindrà l’apocalipsi i és evident que això no és així” va reclamar als diputats “parlar sobre evidències i no fent titulars, per que un titular no és més que una notícia treta de context.”

Després va donar resposta a aquells que demanen la participació de les diferents plataformes populistes en el debat sanitari, i els va dir que “o tenim un sistema democràtic de representació o renunciem a ell i ens dediquem a un nova fórmula política que es diu l’activisme. Cal escoltar a tothom però representa a la gent aquells que han estat escollits per ser representants.”

Aquí va fer referència als moviments activistes i populistes de Lleida, dient que “és un fet extraordinari que les juntes facultatives de l’Arnau i del Santamaria hagin demanat empara al Síndic de Greuges per que no poden més amb tot el que havien de sentir Aquestes professionals també són poble, i aquestes iniciatives blanques representen el que representen”, va afegir.

Dirigint-se al diputat Herrera li va dir que era molt poc elegant afirmar que ni ell ni el president Mas anaven als hospitals públics quan tots dos hi van, i especialment ell, que hi va molt sovint per que és la seva feina, “trepido molts hospitals i no de visita formal”. En opinió del conseller Ruiz defensar Vall d’Hebron, o Bellvitge, o el Trueta o l’Arnau de Vilanova  era del tot contradictori en no voler reformar l’ICS. Va preguntar si cada un dels hospitals de l’ICS no tenen dret a decidir per ells mateixos, i va posar l’exemple del Matern-Infantil de Vall d’Hebron que amb uns excel·lents professionals però amb una estructura  administrativa brutal, de cap manera pot competir amb Sant Joan de Déu que disposa d’unes eines de gestió  molt àgils i per tant, eficients. “No han de tenir autonomia de gestió els centres de l’ICS? I caixa pròpia?”, es va preguntar per cloure aquest tema.

Seguidament va abordar la qüestió de les prioritats que algun diputat/da havia comentat, i  per fer-ho va posar alguns exemples de com havia prioritzat el tripartit. Va preguntar que era més prioritari, fer l’edifici del 112 (que està buit) o reformar l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, o si era més prioritari fer l’Hospital de Cerdanyola o el Bus-VAO que utilitza tan poca gent, o la construcció de l’aeroport d’Alguaire en lloc d’arreglar l’Arnau de Vilanova. També va comentar la construcció del Broggi quan a l’Hospital de Viladecans hi continua havent habitacions amb quatre llits. Va comentar que el tripartit havia destinat el 60% de les inversions en sanitat a hospitals no ICS, i va demanar als diputats/des del tripartit que reconeguessin que s’havien equivocat. 

Sobre les derivacions va explicar que a l’any 2009 (tripartit) s’havien desviat 2897 malalts del Parc Taulí de Sabadell a la Clínica del Vallès de Sabadell i això s’havia fet amb la intenció de reduir les llistes d’espera i això era bo. Ara es fa el mateix a d’altres hospitals de la xarxa pública, i si llavors era bo, ara ja no és? Va demanar una mica de coherència als partits.

Tot seguit ve llegir un informe de la Intervenció en la que es denunciaven tot un seguit d’irregularitats en l’auditoria efectuada a... l’ICS!. Com que alguns partits quan veuen que la sindicatura de comptes o la intervenció denuncia irregularitats administratives ho aprofiten per dir que hi ha corrupció en el sector, i alguns fins i tot reclamen que tot s’integri a l’ICS com si l’ICS fos la gran panacea que tot ho soluciona, els va preguntar si en funció del que deia aquest informe algú creia que hi havia corrupció a l’ICS. “El que passa és hi han unes normes que des del punt de vista administratiu no valen per gestionar”, va afegir, i va concloure que cal revisar les normes que són d’aplicació.

Al final de la seva intervenció va fer una referència al model alternatiu que havia proposat la CUP, dient que “no volem un model estatal, ni un de lliure mercat, ni una cosa ni l’altre, volem el nostre”

Va acabar posicionant el model sanitari català respecte a algunes de les acusacions que ha rebut:
  1. Cap funcionari obligat a acceptar un contracte laboral
  2. Cap usuari haurà de pagar-se la sanitat pública
  3. La sanitat pública catalana té dos problemes: un finançament clarament insuficient i un endeutament elevat
  4. Les llistes d’espera no depenen de tenir més centres, o més llits o més quiròfans; depenen de tenir més diners
  5. Al sistema hi ha irregularitats. Són funció dels milers d’actes assistencials que es fan cada dia
  6. Els ciutadans poden estar segurs que tots els diners que aporten amb els seus impostos són aplicats a atendre la seva salut.


Tos seguit hi ha haver els diferents torns de rèplica dels intervinents en el debat, que ja no tenien l’interès de les primeres intervencions de cada un d’ells. Qui estigui interessat a seguir-les pot fer-ho clicant aquí. 


Cap comentari:

Publica un comentari