Un exercici de transparència i retiment de comptes únic a l’Estat espanyol
La Central de Resultats hauria de servir a més, com a eina de millora de les pràctiques assistencials
Accediu a les dades:
 |
| Josep Maria Padrosa Director del CatSalut |
Divendres passat a l’Auditori AXA de Barcelona el Departament de Salut
va presentar els informes de la Central de Resultats corresponent a l’any 2014
en l’àmbit hospitalari, d’atenció primària, sociosanitari i de salut mental i
addiccions, juntament amb un informe monogràfic sobre la fractura de fèmur en
pacients de més de 65 anys.
Els informes de la Central de Resultats són elaborats per l’AQuAS, i
són un instrument que mesura, avalua i difon els resultats assolits a nivell
assistencial en els centres que integren el sistema sanitari públic de
Catalunya (SISCAT). Més enllà de valorar les dades aportades, que es poden
consultar en els enllaços que s’adjunten,
em va semblar interessant analitzar amb el Director del CatSalut Josep
Maria Padrosa quin és el valor afegit que aporta al sistema sanitari públic una
eina com la Central de Resultats.
El Dr. Padrosa va ressaltar en primer lloc, l’exercici de transparència
i retiment de comptes que representa, el fet de donar una informació com la que
s’inclou en la Central de Resultats. Aquesta informació pretén explicar als
ciutadans de quina manera s’han transformat en “més salut” els diners que ells
aporten a través dels seus impostos. De fet es va creant una relació directe
entre el Pla de Salut, que estableix les prioritats que en matèria de salut
planteja als ciutadans el Departament de Salut, el pressupost del CatSalut, que
dona suport amb les corresponents assignacions pressupostàries a les previsions
del Pla de Salut, i la Central de Resultats, que ve a ser el retorn a la ciutadania
en forma de resultats assistencials de les prioritats establertes en el Pla de
Salut i els diners assignats pel CatSalut en el pressupost per poder-les
assolir. Tot plegat dins d’un plantejament del tot coherent.
La Central de Resultats és única a l’Estat espanyol, i molts països
avançats d’Europa tampoc disposen d’una informació de tan abast i tan ben
elaborada com la que fa l’AQuAS. En aquest sentit Josep Maria Padrosa
m’explicava l’anècdota recent produïda en el sí de la última reunió del consell
d’administració de l’AECT (Agrupació Europea de Cooperació Territorial) de
l’Hospital Transfronterer de Puigcerdà, quan el conseller Ruiz li explicava a
la directora general de l’Agència Regional de Salut del Llenguadoc-Rosselló
l’abast del contingut de la Central de Resultats del Departament de Salut de la
Generalitat, i aquesta reconeixia que a França no existeix cap informació tan
elaborada com aquesta.
El Dr. Padrosa reconeixia també una millora evident en la fiabilitat de
les dades i en la qualitat de la informació que es dona. Els primers anys hi
havia cert temor en donar la informació amb identificació dels centres i els
inconvenients que això podia implicar de queixes dels uns i dels altres. Ara,
passats uns anys, els centres s'ho miren comparant-se amb els centres del seu
entorn i pensant en com poden millorar determinats aspectes per superar als
seus veïns de cara a l’any següent.
Per altre banda analitzant la informació de la Central de Resultats
s’observa un nivell força bo de les diferents prestacions assistencials de la
sanitat pública catalana, en la que no hi ha cap dada que destaqui per
excessivament negativa. Potser el tema de l’excessiu nombre de cesàries en
seria una, o l’ús excessiu de fàrmacs per tractar l’osteoporòsis, però en
general els bons resultats d’anys anteriors es mantenen quan no milloren.
De l’anàlisi d’aquestes dades se n’han de treure de cara al futur
conclusions que serveixin per millorar encara més les prestacions de la sanitat
pública catalana: Perquè en un lloc es produeix un determinat resultat i en un
altre centre se’n produeix un altre? Un exemple d’això podria ser les
iniciatives que es podrien dur a terme en un centre quan comprova que el seu
nivell d’infeccions nosocomials és superior al d’altres centres amb una
activitat comparable. El benchmarking por ajudar als nostres centres de la xarxa
pública a millorar les seves prestacions. També serà interessant analitzar
l’evolució del comportament dels centres en aquests últims cinc anys, o poder
comparar amb altres països els resultats assistencials de la sanitat pública
catalana, entre altres aplicacions d’interès.
En qualsevol cas, la Central de Resultats es configura com una eina
important de millora pels centres sanitaris, atès que incentiva les bones
pràctiques i permet millorar per tant els resultats individuals. Tot plegat
serveix també per posar en valor el paper de l’Agència que amb iniciatives com
aquesta, o el projecte ”Essencial” entre d’altres, s’està guanyant la
credibilitat i la seriositat dels informes que emet.
El Dr. Padrosa, per reforçar aquesta credibilitat de l’AQuAS, fins i
tot es planteja la possibilitat que el Departament de Salut pugui dotar en el
futur, d’un major grau d’independència a l’Agència, fet que contribuiria a eliminar
la intencionalitat “economicista” o d’altre tipus que alguns han volgut veure
en alguna ocasió.
En definitiva, la Central de Resultats és una eina amb un gran
potencial, de la que encara no en traiem tot el profit que podríem. Segur que
veurem novetats en la línia de posar en valor tots aquests informes i potenciar
les conclusions i els efectes que se’n poden treure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada