dilluns, 20 de juliol de 2015

La “Clàusula José Maria” del conveni col·lectiu de la sanitat concertada és vàlida



La Secretaria General del Departament de Salut acaba de donar llum verda a l’aplicació de la disposició Addicional 1a., del 1er., conveni col·lectiu de treball dels Hospitals d’Aguts, Centres d’Atenció Primària, Centres Sociosanitaris i Centres de Salut Mental concertats amb el Servei Català de la Salut.


Es resolen així els dubtes plantejats en algunes entitats públiques, conseqüència de comentaris oficiosos de la Intervenció Delegada de la Seguretat Social



Roser Fernández Secretària General
del Departament de Salut  
Quan ara fa unes setmanes es va signar el 1er. Conveni Col·lectiu general de la sanitat concertada, des de la Intervenció de la Seguretat Social es va qüestionar que la seva clàusula addicional primera que permetia a les empreses públiques i consorcis traslladar l’impacte de la reducció salarial del 5% a la retribució variable per objectius (DPO), no s’adequava a la legalitat atès que el Reial Decret Llei del 2010 del govern espanyol que havia suprimit aquest 5% tenia un rang legal superior, de caràcter bàsic i només es podia modificar amb un altre norma d’igual rang.

Aquestapostura de la Intervenció va ser molt criticada pels sindicats signants del conveni, i va sembrar forces dubtes en els responsables de les gerències i dels departaments de recursos humans de les entitats afectades (empreses públiques i consorcis tant de la Generalitat com del món local), que requerien un posicionament formal de l’Administració per evitar caure en situacions d’il·legalitat.

Primer van ser els juristes que havien defensat els interessos de les patronals en les negociacions (Bufet Vallbé i Gabinet Jurídic Francesc José Maria) els que van elaborar un informe en el que en les seves conclusions es deia:

“Per tant entenem que l’aplicació de les previsions en matèria retributiva del I Conveni col·lectiu general de al sanitat concertada de Catalunya (Disposició Addicional Primera) a les entitats del sector públic de la salut -autonòmic i local- incloses en el seu àmbit funcional d’aplicació no entra en col·lisió amb la normativa bàsica en matèria de despeses de personal que estableix la legislació pressupostària de l’Estat, ja que les taules salarials d’aplicació i el nivell retributiu que estableix el Conveni és el nivell salarial del 2008, i a més el seu redactat assegura de manera imperativa l’aplicació de la normativa pressupostària i l’aplicació del reial Decret Llei 8/2010 i del Decret Llei 3/2010, amb manteniment de la deducció del 5% de les retribucions estipulada a partir de juny del 2010 per les esmentades normes legals. Si les successives lleis pressupostàries impedeixen els augments de massa salarial i de les retribucions íntegres des de l’any 2010, i exigeixen la reducció del 5% en el còmput global de les retribucions que perceben els empleats públics, hem de concloure necessàriament que el Conveni dona compliment de manera escrupolosa i inequívoca amb la citada normativa bàsica”

Més enllà de la valoració que havia fet una de les parts signants del Conveni, i que, per tant, podia ser interpretat com un informe interessat, recentment la Secretaria General del Departament de Salut acaba de donar oficialitat a aquest document atès que s’ha dirigit per escrit als presidents de totes les empreses públiques i consorcis donant instruccions de com procedir. En concret l’escrit de Roser Fernández estableix el següent:

“1. Pel que fa a la massa salarial, les entitats han de tenir com a referent l’autoritzada per la normativa pressupostària amb l’establiment de la deducció del 5%, sense tenir en compte la resultant dels acords i pactes d’empresa signats des de l’any 2011. Aquests acords temporals, al marge de que han perdut a seva vigència, disposaven en tot cas, minoracions salarials de retribucions bàsiques com la paga extra, i vinculaven la percepció de la retribució variable a l’equilibri pressupostari, i per tant, l’establiment de deduccions salarials superiors a l’establerta per les lleis bàsiques estatals de pressupostos (5%). El fi de la vigència d’aquests pactes d’empresa, de caràcter conjuntural, comporta a tots els efectes el retorn al marc legal pressupostari i als seus límits salarials. Aquest és precisament l’objectiu de la Disposició Addicional 1a. del Conveni del SISCAT”


L’escrit continua amb unes instruccions complementaries, però el paràgraf important és aquest que acabo de ressenyar. No cal dir que quan la Secretaria General s’ha decidit a fer aquest escrit en resposta als dubtes sorgits en algunes entitats, ho ha fet havent consultat prèviament el tema amb el Departament d’Economia i Coneixement, i és de suposar, que també amb la Intervenció de la Generalitat. 


Cap comentari:

Publica un comentari