"El Consorci de Lleida entre entitats públiques, només aportarà beneficis als ciutadans de Lleida"
"Aquells que s'erigeixen en defensors dels professionals i de la ciutadania són els mateixos que el segon dia, sinó el primer, es van aixecar de la taula del Pacte Nacional per la Salut"
(...Continuació d’una
entrada anterior amb el mateix títol)
Intervenció de M.
Assumpció Laïlla de CiU
Alguns comentaris previs abans
d’explicar el contingut d'aquesta intervenció. La Sra. Laïlla és d’Unió
Democràtica de Catalunya. El dia que va intervenir en el Ple de sanitat, encara
no s’havia produït el trencament de CiU. Per altre banda, ella és infermera, i
la vaig veure parlar de sanitat amb molta serenitat desgranant raonadament i
ordenada els seus arguments. Apuntin el seu nom, estem davant d’una persona que
supera en molt als anteriors intervinents de CiU en matèria de sanitat. Ella és
del sector sobiranista d’UDC. Convergència faria bé de donar-li aixopluc.
En la seva intervenció va comentar que en aquest debat no es tracta de jutjar al model sanitari català
sinó de reforçar-ne les seves fortaleses i millorar els seus punts dèbils. Va fer un repàs històric del model sanitari català situant els seus orígens entre
mitjans del segle XIX i començaments del XX quan a conseqüència de la revolució
industrial la confluència d’interessos entre empresaris i treballadors va
significar la creació de mútues, fundacions, i altres entitats municipals i
religioses o de la societat civil de forma que tots aquests dispositius
sanitaris existents en el territori s’han integrat a la xarxa sanitària
pública. Va definir el model sanitari català com “un model integral,
transversal, equitatiu, sostenible, que incorpora criteris de gestió,
d’avaluació, de transparència, d’eficiència i solidaritat. Tenim un sistema
sanitari de qualitat amb professionals reconeguts tant a casa com a fora.”
Com amenaces pel sistema
sanitari públic català va identificar el finançament insuficient crònic que ha
portat a les retallades i les mesures de re-centralització endegades pels
governs espanyols que han implicat tenir que assumir més despeses sense que
s’hagi aportat des del govern espanyol cap recurs addicional com en el cas dels fàrmacs per l'hepatitis C.
Va fer referència als
que s’entesten a voler sembrar ombres i dubtes sobre el sistema sanitari
català pel que fa a la gestió o a la
governança de les institucions, afegint que el seu grup només pretén aportar
solucions i no crear problemes. Es va centrar en el consorci de Lleida,
afirmant que aquest Consorci només aportarà que beneficis pels lleidatans que
podran ser atesos millor a les comarques de Ponent, amb més qualitat i prenen
les millors decisions des del territori. En aquest sentit va demanar als grups
parlamentaris coherència doncs si defensen els consorcis de Sabadell o Terrassa
o de tants altres indrets a Catalunya, també haurien de defensar el de Lleida,
en lloc de crear alarma social en la població.
“Aquells que s’erigeixen
en defensors dels professionals i de la ciutadania són els mateixos que el primer
o el segon dia es van aixecar de la taula on es debatia el futur del model
sanitari públic català, com era el redactar les bases pel Pacte Nacional per la
Salut, que per cert, no pilotava el govern. Volem recuperar el consens.” Tot
seguit va afegir que cal que es deixi d’utilitzar la bata blanca com arma
llancívola i es deixi de qüestionar els consorcis o la col·laboració
públic-privat o la provisió de serveis o la separació de poders, i es deixi de
reclamar un excessiu pes de les estructures de tipus “administratiu” en les
empreses públiques sanitàries.
“El model sanitari
català és una estructura d’Estat i defensem aquest model per sobre de qualsevol
altre” va afegir. “El nostre sistema sanitari és exemplar i si hi ha una poma
podrida el propi sistema és el primer interessat a eliminar-la. Tot i els
ajustos pressupostaris els professionals de la salut han mantingut una atenció
excel·lent als ciutadans i per tant només se’ls pot agrair l’esforç que han fet
tot i haver patit en primera persona les conseqüències de les retallades. També
hem d’agrair als gestors professionals i directius del sistema la bona feina
feta i posar en valor les seves aportacions professionals”.
Finalment va fer esment a
les derivacions de malalts que havien estat denunciades per algun altre
intervinent per aclarir que “les derivacions sempre es fan entre centres de la
xarxa pública, i això no és cap privatització. Totes les derivacions comporten
l’acceptació del malalt, i representen només un 4% dels total de malalts atesos
en els centres de la xarxa pública."
Per acabar va demanar als
grups polítics que fossin seriosos i que no posin problemes allà on no n’hi
han, i que es tracti amb el respecte que es mereixen als que gestionen el model
sanitari, als que hi treballen i als
usuaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada