S’havien presentat dues candidatures per regir els destins del sindicat durant els propers 4 anys. Eren dues candidatures escindides de la Junta anterior; una encapçalada per el Dr. Jordi Cruz, anterior president del sindicat i l’altre encapçalada per el Dr. Josep Maria Puig, fins ara secretari general de Metges de Catalunya. Finalment s’ha imposat la candidatura del Dr. Cruz, que continuarà a la presidència del sindicat en el proper mandat.Hi ha una frase que defineix molt bé el tarannà del guanyador de les eleccions, pronunciada abans de saber-se els resultats: “guanyi qui guanyi, guanya el sindicat”. Tot un estil d’entendre una confrontació democràtica per dirigir el sindicat.Per tant, una doble felicitació al Dr. Cruz: per l’èxit assolit i per la qualitat democràtica que com a persona ha demostrat.
L’equip guanyador està integrat a més del Dr. Cruz, per alguns noms prou coneguts en la pràctica sindical. El Dr. Xavier Lleonart que serà el nou secretari general de l’organització, la Dra. Ana Maria Roca com a vicepresidenta, el Dr. David Arribas com a vicesecretari general, el Dr. Ramon Sarrias com a secretari de Finances, i la Dra. Xelo Casado com a vicesecretària de Finances. Un equip que aporta d’una manera integrada la visió dels àmbits hospitalari i d’atenció primària.
El sindicat té plantejats diferents reptes, alguns dels quals s’arrastren des de mandats anteriors, com per exemple l’assoliment d’un conveni col·lectiu per tot el personal facultatiu del sistema sanitari català. Val a dir que en determinats moments aquest conveni ha estat a prop de ser una realitat, però les diferents conjuntures que s’han donat en el sector sanitari, i els canvis de lideratges en el departament de Salut, avui per avui sembla que aquesta qüestió hagi quedat aparcada.
A banda del conveni col·lectiu del personal facultatiu, el sindicat té plantejats en aquesta nova etapa altres objectius, i entre ells, la eliminació dels contractes precaris i altre formes contractuals, que no ajuden en res ni als professionals ni a la qualitat del sistema sanitari. També es proposen aconseguir que els interessos dels professionals, els seus drets i les seves propostes, s’incorporin als convenis col·lectius, tant en els negociacions amb l’ICS com amb les patronals sanitàries del SISCAT, que s’hauran de re-emprendre en els propers mesos. El sindicat es proposa aconseguir la recuperació de condicions laborals i professionals perdudes arran de les retallades aplicades fa uns anys, com per la pandèmia de la Covid-19.
Com a novetat important, cal ressaltar que el sindicat també es proposa una modernització interna de la seva estructura, mitjançant una actualització dels seus estatuts que permeti millorar la comunicació entre els afiliats i el sindicat i reforci els mecanismes interns de diàleg i presa de decisions. També es important ressaltar l’esforç que el sindicat vol dur a terme per aconseguir més afiliacions, fixant-se coma a objectiu el 70% aconseguit a l’any 1920, any de la fundació del sindicat. La regulació de la telemedicina, apareguda al sistema com a resposta a la pandèmia també és un objectiu del sindicat en aquest mandat.
Cal recordar, que en la majoria de negociacions dels convenis col·lectius del sector sanitari concertat, les propostes del sindicat mèdic, gairebé mai han estat incorporades als convenis, gràcies a la pinça exercida entre les patronals del sector i els sindicats majoritaris. Una mica per culpa de tots plegats, s’ha donat la paradoxa que les propostes dels metges no han estat tingudes en consideració en l’articulat dels convenis, fet que en sí mateix demostra una situació del tot anòmala. Tanmateix caldria que en aquesta nova etapa, el sindicat fes un esforç per millorar la seva imatge sovint massa propera a la intransigència. És difícil poder posar exemples d’acords entre el sindicat i l’administració o les patronals, més enllà dels acords de sortida de vaga. El sector sanitari necessita de les aportacions del sindicat i per tant dels metges, i per això cal que els que els representen facin un esforç no només de diàleg, que també, sinó sobretot, un esforç d’empatia, per posar-se en la pell de l’altre i no només en la pròpia. Normalment, aconseguir un 50, un 60 o un 70% del que es pretén, és millor que no aconseguir res, i a més, generar mal ambient. Cal teixir complicitats amb l’administració i les patronals. Em consta que en ocasions s’ha intentat però cal perseverar en l’esforç per el bé del sistema sanitari.
Molts èxits al Dr. Jordi Cruz en aquesta nova etapa al front del sindicat Metges de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada