dimecres, 6 de gener de 2021

El departament de salut, superat


En els últims quaranta anys, d’ençà les transferències de les competències en Salut a la Generalitat de Catalunya, mai havíem patit un problema sanitari de la gravetat com el que tenim ara amb nosaltres. Ni tan sols l’aparició de la SIDA va ser tan dura com el que ens ha tocat viure aquest 2020. Tanmateix en aquest període tampoc havíem tingut mai un departament de Salut amb tants càrrecs proveïts en base a carnets polítics, i amb tan pocs coneixements del sistema de salut ni de la sanitat en general. La pandèmia ha servit per constatar que a banda de la militància en un partit polític, per ocupar càrrecs claus a l’administració pública, en un departament tan sensible per la població com el de Salut, cal una formació, uns coneixements i una experiència que justifiquin el sou que es percep.


Si per acabar-ho d’arreglar, a banda de la manca d’idoneïtat de molts responsables, hi afegim que el departament de salut té una consellera formal, la consellera Vergés, però per sobre d’ella hi ha un conseller de Salut a l’ombra, que en sap molt de números, però molt poc de salut pública, que pren decisions, o millor dit, pressiona per què altres les prenguin, tenim preparat l’escenari ideal per que sorgeixin el desconcert, les contradiccions, els canvis de criteri, en definitiva perquè aparegui en escena el caos que tenim avui dia, que els màxims dirigents es posin nerviosos i es comenci a buscar culpables abans que solucions.     

 
Malauradament, i com a conseqüència de lo anterior, portem ja pràcticament un any de pandèmia. Era als inicis del mes de mars de l’any passat quan des de Salut ens deien que la grip era molt més greu que el SARS-Cov-2. Un any més tard, només a Catalunya portem més de 400.000 persones contagiades, i superem els 17.000 morts. Aquest és el trist balanç d’una pandèmia que els nostres polítics no han sabut afrontar.


 

I és que continuem estant entossudits en fer compatibles l’activitat econòmica (vol dir la mobilitat de les persones) amb la salut, quan aquests dos conceptes, amb un virus pel mig, són del tot antagònics. Portem des del mes de març amb confinaments massa lleugers seguits de des-confinaments massa ràpids, i el resultat és que anem d’onada en onada. Aquest últim any, des de l’inici de la pandèmia, ja portem tres onades, i continuem.

L’activitat econòmica és fonamental per una societat. Per tant, cal garantir-la fins allà on sigui possible i més. Tanmateix, ens trobem en una situació paradoxal: portem 10 mesos intentant que l’activitat econòmica no s’ensorri. Però que ha succeït en la realitat? Doncs que ho hem fet tan malament que l’activitat econòmica està molt i molt danyada,  fins i tot alguns negocis estan a punt de desaparèixer, i a sobre no hem estat capaços d’acabar amb la pandèmia i per culpa de l’excessiva mobilitat dels ciutadans han continuat incrementant-se els contagis. No hem volgut mantenir la duresa de les restriccions massa temps per no afectar a l’economia però la repetició continuada en el temps de períodes amb restriccions de mobilitat ha acabat portant l’activitat econòmica al desastre.  

 

Convindria que els responsables polítics s’aturin a pensar que és el que han fet malament, més enllà de les errades ja conegudes pels que hem anat seguint l’evolució de la pandèmia. No es poden tornar a repetir situacions com les viscudes des del pont de la Puríssima. A començaments de desembre, tots els experts denunciaven que calien mesures més dràstiques. Els “savis” del departament de Salut no els hi varen fer cas fins que les xifres van començar a ser de nou alarmants; calia actuar fent més restrictives encara les mesures de cara als endimoniats ponts de Nadal i Any Nou. Què va fer el govern? Va aplicar mesures relativament toves que van permetre que la gent continues interaccionant els uns amb els altres en un intent de respectar la celebració de les festes, i possibilitar un cert volum de negoci de cara al comerç. I què ha passat? Doncs de nou, unes xifres de contagis fora de control, que han obligat al govern a confinar de nou els municipis i tancar negocis. Però ai las, han anunciat un confinament municipal i noves restriccions el dia 5 de gener, que no tindran vigència fins el dia 7. I això perquè? Doncs perquè es pugui celebrar la jornada de Reis, i el dia 5 els catalans puguin continuar contagiant a altres catalans aprofitant les compres de reis de l’últim dia. Un despropòsit rere l’altre.


A destacar que la Xina (on es va originar la pandèmia), Corea, Japó i altres països del continent asiàtic, on la gent es pren seriosament les consignes dels governs, i on els governs vetllen per la salut de les persones, prenent les mesures que consideren mes adequades més enllà dels interessos de l’economia, amb una sola onada, han resolt el problema. Però aquí, avui, a la Generalitat, a Salut, mana qui mana... 

Cap comentari:

Publica un comentari