Nou edifici polivalent Delta, un equipament per al present i el futur de l’Hospital de Bellvitge

És una col·laboració del servei de
Comunicació i Relacions Institucionals

de L'Hospital Universitari de Bellvitge

Dilluns 25 de gener el nou espai polivalent de l’Hospital Universitari de Bellvitge va començar a rebre pacients de Covid-19. És el primer dispositiu que es posa en marxa dels cinc nous equipaments  assistencials que el Servei Català de la Salut ha impulsat per donar resposta a la pandèmia i suposa que el centre de referència de la Regió Metropolitana Sud guanyi 64 llits convencionals i 48 punts d’atenció d’urgències.

Construït en un temps rècord de 3 mesos i 19 dies, l’hospital monogràfic està situat a la zona nord-oest del recinte hospitalari de Bellvitge, davant de l’antiga Escola d’Infermeria i molt a prop de l’edifici d’Urgències de l’Hospital. Està integrat per un total de cinc plantes (la última d’elles ocupada per instal·lacions tècniques) i ocupa una superfície total de 4.500 m². La planta baixa i la primera es destinen a l’atenció i el seguiment de les urgències respiratòries i de pacients amb sospita de Covid-19, i les plantes 2 i 3 acullen cadascuna 32 llits d’hospitalització convencional per a Covid-19. El doble vessant d’especialització en llits convencionals i urgències Covid  s’entén millor a partir del pont de connexió que comunica aquest nou espai amb la resta d’edificis de l’hospital i molt especialment amb l’UCI recentment ampliada (fins als 90 llits actuals). Aquest pont facilita el trasllat de pacients i la mobilitat dels professionals. 

Comptar a partir d’ara amb un espai específic i adaptat a les necessitats de les persones afectades o amb sospita, suposa “més seguretat per als pacients i professionals, una adequació dels circuits de diagnòstic i d’atenció dels pacients i més efectivitat en la intervenció dels professionals, per les condicions funcionals amb les quals ha estat pensada la infraestructura, que a més té un caràcter perdurable”, afirma la gerent de l’Àrea Metropolitana Sud de l’ICS i de l’hospital, la Dra. Montserrat Figuerola. Així, més enllà de l’actual moment de pandèmia, la llarga vida útil de l’edifici de construcció convencional amb estructura prefabricada de formigó, permetrà integrar-lo en el futur, com una infraestructura més de l’Hospital Universitari de Bellvitge i dedicar-lo a altres usos, en coherència amb el Pla Director de l’Hospital

La definició i realització final del projecte del nou equipament ha estat fruit de les sinergies i la col·laboració entre els equips assistencials i els d’Infraestructures, una cooperació fonamental per assolir un edifici que allibera espais per afavorir que l’hospital pugui mantenir la seva activitat habitual. Tal i com destaca la Dra. Cristina Capdevila, directora de l’Hospital de Bellvitge, “disposar d’un espai específic on poder tenir tots els pacients Covid és cabdal per tal d'assegurar circuits i planificar l'activitat global de l'hospital, garantint a més la seva total integració amb la resta d’unitats, gràcies a una gestió centralitzada”. El nou equipament també  constitueix una referència per a la xarxa de l’Atenció Primària Costa Ponent i els altres hospitals del territori, els quals podran derivar pacients directament a les Urgències del nou edifici Delta.

Les dues plantes dedicades a les urgències Covid han estat creades pensant en totes les necessitats dels pacients afectats pel coronavirus. Tal i com subratlla el Dr. Pierre Malchair, cap del Servei d’Urgències de l’Hospital de Bellvitge, es tracta d’un espai segur i còmode tant per a pacients com per a professionals on “els circuits estan clarament definits i el risc de transmissió se situa al seu nivell més baix. Cada habitació està monitoritzada i equipada amb tot el material necessari per atendre els pacients de Covid de forma professional, segura i amb criteris  de confort, sigui quin sigui la gravetat de la seva situació”.

Altres trets destacats de nou edifici Delta són un equip de radiologia de tomosíntesi d’última generació; un àrea de Rehabilitació Intensiva (respiratòria i aparell locomotor) per afavorir la recuperació post-aguda dels pacients; sales d'espera diferenciades entre pacients sospitosos i casos de Covid confirmats; transport pneumàtic de mostres amb comunicació amb serveis com el Laboratori Clínic o Farmàcia; sales de consulta de visita ràpida; sensors per a l’obertura de portes; amplitud d’espais i un protagonisme especial de la llum natural en tots els espais.

A les plantes d’hospitalització s’ha dut a terme un especial esforç en les mesures d’humanització que contribueixin a millorar l’experiència del pacient. A tall d’exemple, cadascuna de les dues plantes compta amb espaioses habitacions dobles i 4 individuals. 

En conjunt, uns nous espais que fan més còmoda i segura l’estada dels pacients alhora que permeten que els 200 professionals que hi treballaran puguin desenvolupar la seva feina en les millors condicions. La directora infermera de l’Hospital de Bellvitge, Rosa Soldevila, destaca com la participació del personal assistencial des del minut 0 del projecte ha facilitat incorporar diferents element en aquesta línia, “com ara el fet de comptar amb un sistema de renovació de l’aire per a cada habitació, que assegura que no hi hagi intercanvi amb l’exterior o la visibilitat directa dels boxs des del control d’infermeria”.

Des de la concepció, tant estructural com funcional del nou edifici polivalent Delta, la metodologia Lean Construction per a la millora de la gestió de processos eliminant tot el que no aporta valor afegit, “ha estat clau per assolir l’objectiu de construir i posar en funcionament un hospital en un temps record i d’acord amb les necessitats més immediates de la pandèmia”, destaca la Dra. Ana Alvarez, directora de Processos i Avaluació de l’Hospital Universitari de Bellvitge. 

CatSalut va apostar per aquesta metodologia per al disseny i la construcció de l’edifici entre vàries empreses treballant en estreta col·laboració, fet que ha permès posar en marxa l’edifici en un temps molt inferior a l’habitual, planificant l’equipament necessari conjuntament entre constructors, assistencials i serveis de suport. En aquest sentit, cal destacar que sense el compromís dels centenars de professionals implicats en tot el procés, no hauria estat possible tirar endavant un calendari que semblava inviable fa uns mesos. Ho resumeix Germán Romero, subdirector de Serveis Generals de l’hospital: “si el termini de construcció ha estat increïble,  equipar i posar en marxa l’edifici en dues setmanes crec que ha estat gairebé sobrehumà i és el resultat, en bona part, de la motivació extra que ha suposat per a tots tenir com a fita la lluita contra la pandèmia”.