diumenge, 10 de gener de 2021

Eleccions el 14 de Febrer? Vot per correu? Es garanteix la cadena de custòdia dels vots?

 

La Dra. Magda Campins és Cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i professora de la Facultat de Medicina de la UAB. També és membre de la Junta de Govern del CoMB. La Dra. Campins, experta en l’anàlisi de les epidèmies i les seves conseqüències, és una persona moderada en les seves expressions, i per aquest motiu, quan algunes de les seves opinions ultrapassen la seva habitual prudència, és senyal que ens hem de posar en guàrdia. Ahir va ser entrevistada al programa FAQS de TV3 i va deixar comentaris com: “No és responsable mantenir el 14 de febrer com a data per celebrar les eleccions; estarem pitjor... Anar a votar implica unes interaccions que poden representar un problema de salut pública”.


La Dra. Campins no és la única que diu que les eleccions no s’haurien de celebrar quan estaven previstes; l’investigador i professor de la Universitat de Leicester, Salvador Macip també s’ha mostrat partidari d’aplaçar els comicis. Fins i tot des del propi govern de la Generalitat, el conseller Bernat Soler ha dit que les eleccions del 14 F estan en risc. 
Curiosament, en contra del que sembla de sentit comú, aplaçar les eleccions, tant ERC com PSC, intentant dur l’aigua al seu molí, estan demanant als ciutadans que votin per correu. 



En principi, el vot per correu, està concebut per garantir el dret al vot a les persones que el dia de les eleccions no es puguin desplaçar a les seus electorals a exercir el seu dret a votar, bé per estar absents de les seves localitats de residència, per malaltia o per qualsevol altre causa que impedeixi anar físicament a votar. La pandèmia seria doncs una d’aquestes situacions. Tanmateix sorprèn que a un mes vista de les eleccions, la crida al vot per correu s’hagi activat com mai, i en aquest sentit, dos partits s’han significat d’una manera molt especial en demanar als electors que utilitzin aquesta alternativa al vot presencial. ERC i PSC estan al capdavant d’aquesta crida a votar per correu; són els mateixos partits que es van posar d’acord per la investidura del president del govern espanyol Pedro Sánchez, sense res a canvi per Catalunya, o van acordar una taula de diàleg que no ha servit per a res, i els mateixos que han aprovat uns pressupostos que no aporten res excepcional a Catalunya, ni tan sols la garantia que es gastarà tot allò que estigui pressupostat. També TV3 controlada per ERC, està molt activa a l’hora de fer publicitat del vot per correu. Tanmateix, el més sorprenent és que la pròpia Junta Electoral Central ha aprovat l'ampliació del termini per votar per correu.  

 

El perill del vot per correu és que no garanteix la cadena de custòdia dels vots, que pot ser trencada molt fàcilment, des del moment en què el votant diposita el seu vot al mostrador d’una oficina de correus, o en ma al carter, fins que el president de la mesa electoral introdueix a les urnes els vots “suposadament” enviats per els votants per correu. Ni interventors ni apoderats dels partits poden garantir la cadena de custodia atès que no han participat en cap moment del procés. Quan el vot per correu l’utilitza un baix percentatge de la població, el possible frau té una incidència relativament baixa; per contra, quan el vot per correu s’utilitza de manera molt generalitzada, les possibilitats de tupinada són evidents.


Al País Basc i a Galícia, s’havien convocat eleccions per el dia 5 d’abril. Estaven en plena primera onada de la Cocid-19 i els governs de les dues comunitats, en lloc d’entestar-se a demanar als sues ciutadans que votessin per correu, varen decidir aplaçar les eleccions que finalment es van celebrar el dia 12 de juliol, quan la pandèmia havia reduït significativament la seva expansió. Perquè a Catalunya ens volen obligar a votar massivament per correu? 

 

Molts experts coincideixen a dir que ens esperen setmanes molt complicades, amb un increment notable de nous contagis, i la conseqüent pujada de la pressió sobre els llits hospitalaris i en particular sobre els llits de cures intensives. On és la lògica de tot plegat? Perquè a Catalunya les eleccions es faran si o si? Què hi té a perdre el Sr. Pere Aragonès

 

Queda una setmana de termini per decidir si les eleccions es fan o no el 14F. De nou manarà la política a l’hora de decidir-ho, o aquesta vegada deixaran que els experts aconsellin que és millor per poder garantir una alta participació i a la vegada no posar en risc als que vagin a votar presencialment? Els nostres governants tindran la maduresa que han tingut els d’Euskadi i Galícia o seguiran demostrant que la salut dels ciutadans els importa ben poc?  

Com cada vegada que hi ha situacions estranyes, per poder treure’n l’entrellat cal preguntar-se qui en surt beneficiat. I en aquest cas la resposta és clara: d’una banda ERC veu com les enquestes indiquen que JuntsxCat els està retallant la distància, i per tant, com més aviat siguin les eleccions menys marge tindran els Junters de fer el “sorpasso”, i de l’altre, menys temps tindrà la ciutadania per constatar com de malament han gestionat els consellers d’ERC les conselleries de Salut, de Treball (residències socials) o Ensenyament, durant la pandèmia. Encara hi ha un altre possible raó; la de la tupinada. Com més vots per correu hi hagi, més rèdits dona preparar una tupinada. Voldria creure que el “Trumpisme” no ha arribat a Catalunya 

 

Per tot plegat, per transparència, per la pulcritud dels resultats, perquè ho demanen els experts, cal aplaçar les eleccions tal com varen fer a Galícia i al País Basc. Cal preservar la democràcia i la salut de les persones per sobre dels interessos del partits, i més si aquests poden ser irregulars. Cal una transparència absoluta que elimini qualsevol ombra de tupinada.  

Cap comentari:

Publica un comentari