dilluns, 14 d’agost de 2017

Els “lobbies”, els grups d’interès i els “conseguidors”


Hi ha grups d’interès que no responen exactament al que s’entén per a lobby.


Malauradament a casa nostra existeix un altre espècie amb una activitat que està en el límit del que és ètic. Es tracta del “conseguidor”, persona ben relacionada, amb molts i bons contactes en el món de la política, que ven les seves relacions a aquell que està disposat a pagar per tenir accés als nuclis de poder i de decisió.



Un lobby en sentit ampli és una organització que intenta influir sobre la classe política fent de pont entre els interessos dels seus clients i els centres de poder. Actuen sobre el poder legislatiu, l’executiu i també sobre l’administració. Habitualment cobren honoraris per la seva intervenció que consisteix a dissenyar i aplicar un full de ruta adequat a les aspiracions dels seus clients. Actuen en funció del problema que el client els planteja i decideixen a qui visitar, amb quina argumentació enfocar el problema i quin és l’objectiu que persegueixen. Aporten tota la informació possible a qui ha de prendre decisions o establir reglaments o elaborar lleis, i intenten que aquesta informació sigui prou esbiaixada per tal que les decisions afavoreixin els interessos dels seus clients. Per aconseguir la seva finalitat, és obvi que han de disposar d’una agenda molt àmplia de contactes, a tots els nivells de l’administració i del món de la política. Es dediquen amb exclusiva a aquesta activitat d’intermediació entre qui té un problema i qui el pot solucionar. Els “lobbies” professionals  s’esforcen per treballar dins d’un marc de transparència tot i que no sempre és així, sobre tot quan representen els interessos de grans multinacionals amb objectius a vegades amb una ètica discutible. Els “lobbies” gaudeixen d’una ben guanyada mala fama a conseqüència d’algunes pràctiques en les que l’interès general s’ha supeditat a determinats interessos empresarials. El preu que els ciutadans espanyols paguen per l’energia elèctrica podria ser un bon exemple d’aquestes pràctiques discutibles.

A Catalunya, la Llei de la Transparència ha obligat a crear un Registre de Grups d’Interès. S’entén com a grup d’interès a les persones físiques o jurídiques, i les organitzacions sense personalitat jurídica que es dediquen a influir directa o indirectament en l’elaboració de polítiques públiques, en l’elaboració de normatives, que defensen un interès propi o de tercers o d’un interès general. Aquesta definició inclouria també als “lobbies”, però d’una manera general va més enllà i es refereix també  a organitzacions que només pretenen defensar interessos corporatius, com per exemple seria el cas dels col·legis professionals, les associacions patronals, les associacions professioanls o altres organitzacions. Cal diferenciar clarament els “lobbies” d’aquests grups d’interès de defensa d’interessos corporatius, els quals no cobren honoraris per la defensa dels interessos dels seus associats davant de l’administració sinó que subsisteixen en base a les quotes que els seus afiliats abonen. Val a dir que un altre element diferenciador està en el fet que aquesta mena de grups d’interès, es dediquen a més a altres tasques com la formació continuada, la transferència de coneixement entre associats, etc.

A banda d’aquestes figures, a Catalunya i a l’Estat espanyol hi ha una altre classe de mitjancers entre empreses i administració, que són els anomenats “conseguidors”. Un “conseguidor” és una persona molt ben relacionada, que treballa sola, que probablement hauria ocupat càrrecs importants en l’aparell del govern, o ostenta una posició social important, i que habitualment ofereix a empresaris els seus contactes per aconseguir obrir portes i relacionar empresaris amb el poder polític. Sovint formen part dels consells d’administració d’empreses que els tenen en aquests càrrecs no pel seu coneixement dels negocis ni per les seves aportacions professionals, sinó per la seva capacitat d’accés a persones claus dels nuclis de poder administratiu i polític. Si els “lobbies” poden significar en alguns cassos un perill per a les pràctiques ètiques, els “conseguidors” són una autèntica amenaça per a la societat. Hi ha tot una sèrie de noms en la nòmina de “conseguidors” en aquests últims anys, i entre els més coneguts el Sr. Urdangarin. Tota la trama Gurtel de presumpta corrupció del PP està basada en l’actuació de “conseguidors” a l’igual que el cas Púnica que esquitxa al mateix partit amb Francisco Granados com a un dels presumptes “conseguidors”. També el cas Pretòria a Catalunya és un exemple amb el tristament famós “Luigi” com un dels seus presumptes “conseguidors”. Està clar que la distància entre “conseguidor” i corrupció és molt curta. Els exemples posats així ho palesen, i això que la llista podria ser molt més llarga.


Algú es pot preguntar a què ve aquesta entrada d’avui al blog, i la resposta és senzilla. Al sector sanitari català la figura del “conseguidor” malauradament també existeix. No abunda, però existeix. En conec algun cas... Tanmateix si ja de per sí és greu l'existència d'aquests "conseguidors" més greu és encara que hi hagi organitzacions disposades a contractar els seus serveis. Només la seva contractació ja expressa una clara voluntat de voler anar més enllà del que les lleis permeten... Els "conseguidors" són un subproducte d'altres èpoques que cal esperar que amb el temps acabin per desaparèixer.  

2 comentaris:

  1. Et deixes una altra figura "el consultor plasta" aquell q després de tenir algun càrrec i mentra espera que els "seus" tornin es dedica a fer intrusisme consultor. Eulàlia

    ResponElimina
  2. També, també... d'aquests també en conec algun...

    ResponElimina