L’institut vol ser una mena d’aixopluc per a totes les iniciatives que es duen a terme a ESADE en l’àmbit de la salut.
L’informe, realitzat conjuntament entre ESADE i Antares Consulting, preveu que a Espanya, a l’any 2025, faran falta entre 32.000 i 48.000 milions d’€ més que els gastats a l’any 2015.
ESADE va presentar l’informe “Funding de gap” realitzat conjuntament entre ESADE i Antares
Consuling, en el que les projeccions indiquen que Espanya destinarà un 7% del
seu PIB a sanitat, per sobre del 6% que es dedicava a l’any 2015. La
presentació va estar moderada per professor Francesc Longo, que en el seu
parlament va començar explicant la creació de Institute for Healthcare
Management, i que Manel Peiró ha estat escollit per exercir-ne la seva
direcció. L’objectiu de l’Institut és generar coneixement pel sector, i per
això s’han establert uns línia de recerca per els propers mesos al voltant de
l’anàlisi dels costos de la salut, i els costos de la malaltia. Per al
professor Longo, és un punt de partida que hauria de poder aclarir que cal fer
per resoldre el finançament del sistema sanitari, i reduir al mateix temps les
desigualtats en salut.
Tot seguit va
intervenir Manel Peiró que va definir l’Institut recent creat com un ens que
permeti “endreçar les activitats de recerca, formació i difusió del coneixement
per ajudar als líders del sector salut a millorar la governança, la gestió i el
lideratge, per aconseguir millors resultats en salut”
Després va
intervenir el professor Joan Barrubés, soci director d’Antares Consulting que
va presentar l’informe “Funding de gap” que després d’analitzar l’evolució
positiva dels resultats en salut de la sanitat a Espanya, afronta el debat
sobre la sostenibilitat del sistema que fins ara ha estat abordat de forma
parcial. S’entén per sostenibilitat econòmica el tant per cent del PIB que un
estat està disposat a gastar per la seva sanitat. Un altre manera de veure-ho
passa per avaluar la diferència entre els ingressos del sistema nacional de
salut i les despeses de l’atenció sanitària als ciutadans. De fet la
sostenibilitat vindria a ser el punt d’equilibri entre els resultats en salut,
la capacitat per finançar-los i les expectatives de la ciutadania.
L’informe
aborda les causes del creixement de la despesa sanitària, que es centren en la
introducció de noves tecnologies, l’increment de la inflació sanitària per
sobre de la inflació general, l’increment continuat de la demanda i una major
utilització dels serveis i determinades ineficiències sistèmiques algunes
d’elles molt evidents a Catalunya com l’escassa integració entre els diferents
nivells assistencials. L’informe detecta que algunes d’aquestes causes no només
no desapareixeran els propers anys sinó que fins i tot tendiran a ser més
importants.
L’informe analitza el creixement de la despesa sanitària pública a España, observant-se un
creixement accelerat de la despesa, llevat d l’any 2014 en que per efectes de
la crisi la despesa sanitària es va situar als nivells del 2007.
Més endavant s’analitzen
les causes de les desigualtats en el sistema sanitari, entre les que si
inclouen els diferents temps d’accés al sistema, la distribució de l’estat de
salut entre la població (allò que Boi Ruiz explicava quan dient que l’estat de
salut dels ciutadans no depèn només del seu codi genètic, sinó també del seu
codi postal), l’efecte dels copagaments, el finançament autonòmic que comporta
diferències del 30% de la despesa sanitària per càpita entre algunes regions, el
sistema d’assegurança dels funcionaris públics, (MUFACE, ISFAS, MUGEJU), etc.
L’apartat següent
de l’informe està destinat a l’anàlisi de l’impacte de la crisi econòmica en els
sistema sanitari, i la reducció de la despesa sanitària pública que se’n
deriva, i els efectes que tot plegat han tingut en la salut dels ciutadans i en
les desigualtats. Finalment, i en base a tota aquesta informació anterior,
l’informe fa una projecció de l’evolució de la despesa sanitària a Espanya,
arribant a la conclusió que a l’any 2025 (és a dir demà passat) per finançar
els serveis de salut a Espanya faran falta entre 32.000 i 48.000 milions d’€
addicionals (respecte a la despesa del 2015). Sent aquests 16.000 milions de
diferència el cost de no fer res.
Les conclusions de
l’informe són doncs:
- Si es prenen decisions i s’actua, al 2025 faran falta 32.000 milions d’€ més
- Si no es fa res, i les coses es mouen segons la inèrcia actual, faran falta 48.000 milions d’€
Caldria actuar per tant, sobre finançament, cobertures i prestacions del sistema de salut i sobre la despesa sanitària. La pregunta és, si sabem el que cal fer per afrontar aquest escenari, com és que no es fa res? L’Institue for Healthcare Management es proposa donar respostes a aquesta pregunta i seguir avançant en la difusió del coneixement. Restem doncs pendents del proper informe.
www.rbaestudisiprojectes.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada