Agafen força de nou, els temors d’un canvi de model a la sanitat pública catalana

Un seguit de mesures emanades de la conselleria d’Economia i Hisenda consensuades amb Salut, posen en alerta al sector sanitari.

Dona la sensació que els que governen la sanitat a Catalunya, estant imposant un canvi de model per la via dels fets, sense consens amb el sector, basat exclusivament en criteris polítics, ideològics i burocràtics. Sembla que el seu model sanitari de futur és el de l’Espanya més provinciana.

Gerent d'una EPiC sotmès al control del conseller d'Economia

Fa poques setmanes, el Palau de Congressos de Barcelona va ser testimoni de la celebració dels 25 anys del CatSalut. David Elvira director del Servei Català de la Salut va dir en el curs de la seva intervenció que el futur del CatSalut passava per la seva transformació en un “Sistema Nacional de Salut”. Ningú va fer escarafalls davant d’aquesta declaració d’intencions, perquè en el fons semblava que les paraules d’Elvira feien referència a la possible independència de Catalunya, i en aquest supòsit, la transformació del CatSalut en un Servei Nacional de Salut, seria d’una lògica aplastant.

Tanmateix s’han anat coneixent una sèrie de mesures proposades unilateralment per part del departament de Economia i Finances, se suposa que amb connivència amb el departament de Salut, perquè sinó seria gravíssim, que modificarien substancialment l’estat actual de la organització del sistema públic de salut de Catalunya.

Seguint  l’ordre que el “projecte de llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic”  (LMFAFSP) que actualment s’està tramitant al Parlament de Catalunya estableix, crida en primer lloc l’atenció l’article 131, que modifica l’article 71 de  la Llei de finances públiques de la Generalitat, que resta redactat de la següent manera:

"3.- Les entitats públiques que formen part del sector públic de la Generalitat de Catalunya amb participació majoritària, directa o indirectament, hauran d’establir òrgans propis de control econòmic i financer intern, segons el que s’estableixi reglamentàriament, que dependran directament del màxim òrgan de govern de l’entitat. El departament competent en matèria de finances, a proposta de la Intervenció General, establirà les funcions, competències, abast i criteris del control intern d’aquests òrgans, tenint en compte el volum de recursos anuals que gestiona l’entitat, el nombre de personal i altres que es considerin rellevants i que puguin afectar als aspectes econòmics i financers de l’entitat”

El consell de govern d'una EPiC sota el control
 de la Intervenció

Que vol dir això? Doncs de fet en l’àmbit del sector sanitari significa l’enterrament de l’autonomia de gestió, i la intervenció per part de la Generalitat de tots el Consorcis i Empreses públiques del sector sanitari. Amb l’agreujant que serà la pròpia EPiC qui haurà d’assumir el cost de posar en servei aquet òrgan de control econòmic i per tant de la seva pròpia intervenció. Si aquesta modificació entra en vigor, voldrà dir que qui governarà les EPiC serà la Intervenció que, no ho oblidem, és un cos estatal amb dependència orgànica i funcional de l’IGAE (Intervención General de la Administración del Estado) i dependència orgànica també del conseller d’Economia atès que està adscrita a aquest departament. De fet, aquesta situació és vergonyant atès que els directius de la sanitat pública catalana s’omplen la boca amb el concepte d’autonomia de gestió, i després, per la porta del darrere, com sembla habitual en ells, prenen decisions que eliminen de cop, qualsevol vestigi d’autonomia de gestió. Aquesta disposició és un autèntic cop d’estat als òrgans de direcció del consorcis sanitaris i de les empreses públiques. Les EPiC hauran de fer el que decideixi la Intervenció, independentment del que hagi decidit el seu òrgan de govern. D’aquesta manera el gerent es converteix en una mena d’administrador a l’estil del que succeïa el segle passat al Insalud, que restarà controlat permanentment per la intervenció.

S’acaba doncs l’autonomia de gestió per a empreses públiques i consorcis, i tornem a un model burocràtic, centralitzat, uniforme i ineficient. La burocràcia com a cotilla que ofega a la eficiència. Aquesta és la sanitat que els catalans volen? N’estem segurs?  

Tampoc passa desapercebuda la modificació de la LOSC introduïda amb calçador, segons determina l’article 175 de la LMFAFSP, que estableix en el seu punt 2 el següent:

“El gerent assumeix la direcció i la gestió de la respectiva Regió Sanitària, així com la representació plena del seu Consell de Direcció en relació amb l’execució dels acords que aquest adopti. El seu nomenament i cessament correspon a la persona titular del Departament competent en matèria de Salut”.

I dels malalts i les seves necessitats, qui se n'ocupa?

S’argumenta la mesura en el fet que el consell de direcció al ser un òrgan col·legiat pot tardar uns dies en reunir-se formalment i això pot entorpir la execució immediata del nomenament. Explicació del tot ridícula, impròpia de gent assenyada. Si es vol que el conseller nomeni pel càrrec, polítics, gent de partit, o gent a qui li deuen favors, més valdria que ho justifiquessin dient que es tracta d’un càrrec de confiança directe del conseller. Si més no, no enredarien a ningú.

On va a para tot això? Alguns ho relacionen amb el “Gran ICS” que sembla ser la màxima aspiració del model sanitari d’ERC. Semblaria com si sense explicar a la ciutadania quin model sanitari s’està construint, s’estiguessin modificant les normes legals per “de facto” anar introduint un sistema sanitari a l’estil de com ho fan a Extremadura o Andalusia, i a Castilla La Mancha, o a tantes regions espanyoles en les que l’INSALUD transferit abasta en la seva pràctica totalitat la prestació sanitària pública. Aquí el “Gran ICS” estaria format per propi ICS més totes les EPiC, quedant fora les altres organitzacions sanitàries privades sense ànim de lucre. Un monstre a l’estil de l’INSALUD franquista, polititzat, ineficient, injust i obsolet. Vet aquí com per la via dels fets, mica en mica anem descobrint quin és el model sanitari d’Esquerra Republicana de Catalunya. Ens volen fer tornar al segle passat, amb aquest canvi d’estratègia del CatSalut passant de Servei Català de la Salut, a Servei Nacional de la Salut. Tota una enganyifa a la ciutadania. 

www.rbaestudisiprojectes.cat