dissabte, 7 de gener de 2017

25 anys del CatSalut (i VII)


Tal com va dir l’exconseller Boi Ruiz, cal que la dotació pressupostària reflecteixi allò que els màxims responsables del departament de Salut, anuncien com a prioritats del Sistema Nacional de Salut.


El CatSalut requereix de reformes, però alguna d’elles no hauria d’anar, precisament, en la direcció que proclama el Sr. conseller de Salut. L’exconseller Pomés, va posar el dit a la nafra: “cal no caure en l’error de reinventar per ser vistos”



En els discursos oficials de la celebració d’aquest 25 aniversari del Servei Català de la Salut, i en particular en el del conseller Comin, s’ha fet referència als sous dels professionals de la salut, en un clar reconeixement a la seva insuficiència. El conseller Comin ha posat repetidament en valor l’actitud dels professionals per la seva dedicació abnegada en mantenir la qualitat dels serveis sanitaris malgrat les retallades i ha reconegut que cal millorar les seves retribucions.

Però quan es miren els pressupostos del 2017, és fàcil adonar-se que no inclouen cap previsió pressupostària per poder fer un pas endavant en la recuperació dels nivells retributius. És més, quan les associacions patronals han reclamat al CatSalut l’increment de tarifes per fer front al augment salarial de l’1% que si rebran els centres de titularitat pública en els que la Generalitat és majoritària en el seu òrgan de govern (ICS i EPiC), la negativa del CatSalut ha estat rotunda. Per tant no només no es doten els pressupostos per poder millorar les retribucions dels professionals del SISCAT sinó que a més s’accepta que els treballadors de les empreses sanitàries en els que la Generalitat no hi està representada en el seu òrgan de govern estiguin discriminades negativament  front als seus col·legues de l’ICS i les EPiC. Ara s’entén molt bé aquella afirmació del conseller Comin quan deia que “la titularitat sí que és important”

Aquest fet demostra la raó que tenia l’exconseller Boi Ruiz que en la “Taula dels consellers” havia afirmat que les polítiques que es prediquen, i les voluntats que s’expressen pels responsables polítics han d’estar reflectides en els pressupostos. No fer-ho, com és el cas, és enganyar a la gent. Prometre actuacions que després no es podran materialitzar perquè els pressupostos no ho contemplen és voler enganyar al personal, i això és impropi de polítics seriosos. Ja n’hi ha prou de crear falses expectatives que al final es converteixen en més frustració, i acaben posant en risc la coherència del nostre sistema sanitari públic.

Hi ha un altre qüestió que es deriva de la celebració d’aquest 25é aniversari del CatSalut. Em refereixo als canvis que s’han d’introduir en el Servei Català de la Salut per tal que aquest s’adapti a les noves realitats derivades d’una major esperança de vida dels ciutadans i a d’altres factors que han aparegut com a nous fenòmens durant aquests 25 anys d’existència com per exemple la implosió del les TIC en el sistema sanitari. Ningú discutirà la necessitat d’incorporar canvis al sistema perquè la seva necessitat és evident.

Ara bé, per introduir aquests canvis cal una experiència prèvia sobre el funcionament del sistema que els actuals màxims responsables del Departament de Salut en general no tenen. Potser David Elvira, director del CatSalut és qui més experiència aporta en el funcionament del sistema públic de salut a Catalunya, però ni el conseller Comin, ni el secretari general del departament Albert Serra estan en condicions d’intervenir en la configuració d’aquests canvis atès el desconeixement que tenen del CatSalut. La seva visió del sistema no va més enllà que la d’un ciutadà normal i corrent, i per tant no estan capacitats per conduir les reformes que de ben segur cal fer. Amb només un any al front de departament, sense haver treballat abans en el sector salut, gosar introduir canvis, o dir que ets qui millor està acomplint les previsions de la LOSC és mol agosarat i més propi d’una persona frívola que d’un directiu assenyat.   

I aquesta afirmació no es basa només en el sentit comú, que també, sinó en fets. Una de les intervencions estel·lars del conseller Comin en aquest primer any del seu mandat ha estat l’expulsió de la Clínica del Vallès del SISCAT, fet que va comportar la pèrdua d’un  bon nombre de llits públics al Vallès occidental. I ara, al bell mig de l’aparició de l’epidèmia de grip, veiem com els malalts omplen els passadissos dels servies urgències de l’Hospital Taulí i de l’Hospital de Terrassa a l’espera d’un llit. Aquest fet posa en valor les paraules de l’exconseller Pomés, quan deia que “cal no reinventar només pel fet de ser vistos”. Per tant, al sector salut no es pot actuar amb improvisacions més o menys populistes o per acontentar a determinats partits polítics. En el sector salut, cada decisió que es pren té repercussions sobre el sistema, de manera que aquestes han de ser preses per gent experta i coneixedora del sector. Com deia l’exministre Corcuera, “los experimentos en casa, y con gaseosa...”

Llarga vida al CatSalut. Dotem al sistema sanitari català d’un marc jurídic propi que l’ajudi a ser eficient en lloc de ser com una cotilla administrativa que ofega, i desitgem que pugui sobreviure durant aquest període actual, amb el mínim de ferides possible, sense lideratge al màxim nivell del departemanet, sense Nord, i sense projecte, i que aquesta situació acabi quan abans millor.


Visca el CatSalut !!! 


www.rbaestudisiprojectes.cat                    

Cap comentari:

Publica un comentari