dimarts, 10 de gener de 2017

El projecte de pressupost del CatSalut per a l’any 2017


Els pressupostos del CatSalut per a l’any 2017, no permeten cap recuperació salarial pels professionals de la Salut.
L’assignació pressupostària per reduir significativament les llistes d’espera queda molt per sota dels 100 milions que ens havien dit que feien falta.
El pressupost del 2017 com en anys anteriors, continua sent inferior a la despesa real de l’any anterior.
La càpita es recupera, i es situa en els 1.145 Euros per català i any, en un punt intermedi entre la càpita del 2011 i la del 2012, però encara lluny dels 1245 Euros del 2010. 



Molt probablement, la major part de professionals que treballen al SISCAT estarien d’acord en identificar les tres o quatre situacions prioritàries que caldria resoldre de cara a l’any 2017 per preservar la qualitat del nostre sistema sanitari. Segur que  la reducció de les llistes d’espera, l’obsolescència de bona part dels equipaments tecnològics i la necessitat de la seva reposició, recuperar els sous dels professionals i millorar el finançament del sistema sanitari del tot insuficient, serien quatre de les  prioritats a resoldre amb immediatesa.

És lògic pensar que a l’hora d’elaborar un pressupost, els responsables de fer-ho, es plantegen com abordar els temes considerats prioritaris i cercar la manera de poder trobar els mecanismes i els recursos per donar les respostes a aquestes prioritats. Doncs bé, per aquest 2017 el pressupost prioritza només la millora del finançament de la salut mental, i pel que fa al famós “pla de xoc” per millorar les llistes d’espera, lamentablement, la seva dotació es queda molt per sota de la valoració que mesos enrere havia fet el propi departament de Salut, sense que sigui possible determinar quina és la xifra exacte que s’hi dedica. La reposició d’equipaments conseqüència de la seva obsolescència tècnica tampoc rep els recursos que farien falta i això agreuja molt el risc de que apareguin problemes en els equipaments tècnics aquest any 2107. Els pocs diners amb que es doten les partides per a inversions queden lluny del que seria desitjable, i a més en el conjunt d’inversions es destina una excessiva quantitat a obres i nous projectes, quan el totxo no és en cap cas la prioritat d’avui en dia. Els sou dels professionals, que estan auns nivells sota mínims, resten sense la necessària resposta, així com la recerca d’un millor finançament, tot i que per ser justos, aquest últim fet cal adjudicar-lo al govern de Madrid que és, pel moment, qui té la responsabilitat de millorar el finançament de la sanitat a l’Estat espanyol.

Veiem algunes consideracions al voltant dels pressupostos de Salut pel 2017. La primera consideració a fer és la referent a l’any base de la comparació, que és el 2015 perquè els pressupostos del 2016 són la “pròrroga” dels pressupostos del 2105. Per tant en teoria els increments pressupostaris corresponen a dos exercicis econòmics. En segon lloc cal esmentar la gran fal·làcia d’uns pressupostos que any rere any són inferiors a la despesa real de l’any anterior. Aquesta gran mentida és especialment crua a l’ICS on el dèficit que se li permet arriba cada any a uns nivells molt elevats. El dèficit de l’ICS es fonamenta bàsicament en les desviacions de la despesa de personal i d’MHDA. Si comparem la situació de l’ICS amb la de qualsevol centre concertat, veurem el gran desavantatge d’aquests últims que si fan dèficit, el fan contra el seu risc, és a dir, el seu òrgan de govern ha de trobar la  manera de fer front al dèficit,  mentre que a l’ICS, el dèficit va contra la butxaca de tots els catalans. Ho dic per tots aquells que posen a l’ICS com a model a seguir. Començo a entendre al conseller Comin quan afirma que la titularitat  sí que és important. Deu ser per que com més dèficit fa l’ICS i les EPiC, (centres de titularitat de l’administració de la Generalitat) més s’ha d’endeutar el govern català, és a dir, els ciutadans  de Catalunya, per poder-ho pagar.

De les xifres previstes per a l’any 2017 es poden treure  les següents conclusions:
  • El CatSalut rep a l’any 2017, la quantitat de 8.568,1 milions d’€ que equival a un increment de 364,1 milions d’€ és a dir un 4,4% més.
  • L’ICS rep el 30% del pressupost del CatSalut incloent les inversions i la MHDA
  • Els centres concertats del SISCAT, entre ells les EPiC, reben a l’any 2017 un 53,25% del pressupost del CatSalut incloent la MHDA
  • El pressupost preveu un increment de tarifes nul, dels centres del SISCAT aliens al CatSalut, que comporta que no es pugui millorar  el sou dels professionals. Tampoc es podrà abonar l’1%,  que si que recuperaran els centres propis de Administració  (EPiC), ni aparentment existeix crèdit per el pagament de la part de la paga extra prevista per aquest any.
  • L’atenció sociosanitària es manté al mateix nivell que a l’any 2015, fet que demostra que l’administració sanitària catalana no compta amb els centres sociosanitaris per pal·liar el problema de les urgències.
  • L’atenció a la Salut Mental rep una aportació a la ralla dels 100 milions addicionals tenint en compta l’efecte de l’obertura del centre de Numància
  • Les necessitats que s’havien previst pel “Pla de xoc” per llistes d’espera i les quantitats assignades no guarden relació entre elles.
  • El conjunt de noves accions promeses pel conseller per un total de 408,4 milions d’€ queda reduït a 364,1 que en és la xifra de més que en realitat disposarà CatSalut. Alguna/es de les mesures anunciades no tindrà/n per tant suficient finançament.
  • Amb els 21,9 milions  de més dedicats a inversions, no es podran complir tots els compromisos milionaris que el Sr. conseller ha anat adquirint aquests quasi 12 mesos mal comptats que porta al front del departament de Salut
  • La càpita a Catalunya es situa en els 1.145€, per sota de la del 2011, però superior a la del 2012, 2014 i 2015.
  • Les dotacions previstes per a les receptes farmacèutiques són més raonables que les d’anys anteriors, tot i així continuen sent clarament insuficients

En definitiva un pressupost en el que hi ha xifres que no quadren, i que tot i que millora la situació de l’any 2015, deixa al sector Salut amb uns recursos del tot insuficients per afrontar els reptes que planteja l’any 2017, i sobretot no té en consideració als professionals que són els que realment han aguantat el tipus en aquesta època de crisi. Molts reconeixements de paraula, però a l’hora de la veritat, a l’hora de valorar  la seva dedicació i entrega, la millora de les seves retribucions s’ha deixat per a temps millors. Estem per tant, davant d’un pressupost que permet enunciats i titulars triomfants propis d’una “política de propaganda” però que en la realitat del dia a dia significarà “más de lo mismo”.


2 comentaris:

  1. gràcies per compartir amb nosaltres. Molt interessant les dades.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De res. És tot un plaer que em presteu atenció. Tantmateix, les meves apreciacions poden ser esbiaixades, i per tant, per tal de no fer caure en l'error a ningú, suggereixo que demaneu tota la informació del pressupost a la direcció del CatSalut

      Suprimeix