Un any del Dr. Pere Soley a la gerència de l’ICS (II)

(...continua de l'entrada anterior)

Un Nou Model a l'ICS

Destaca la voluntat de col·laboració amb el CatSalut, en contraposició amb èpoques passades on no sempre havia estat així

Una clara orientació a satisfer les necessitats dels pacients en lloc de satisfer les necessitats de l’organització

Després de passar revista al passat, amb Pere Soley abordem una mica el futur de l’ICS. En aquest sentit ell està molt il·lusionat amb el Nou Model l’ICS, que és fruit d’un any d’anàlisi amb el seu equip i que pretén enfocar el futur d’aquesta institució d’acord a nous paradigmes que serveixin per millorar encara més l’excel·lència de la funció  social que l’Institut assumeix. Vocació territorial; Excel·lir en l’atenció sanitària; Participació dels professionals; Ma dreta del CatSalut en la implementació en el territori de les seves polítiques. Aquests serien els vectors principals que defineixen aquest nou Model de l’ICS 

El Nou Model incorpora una Visió per la qual l’ICS pretén “Ser l’organització de referencia del CatSalut dins del SISCAT per implementar la seva estratègia, liderant la transformació del model sanitari per adaptar-lo a les necessitats dels ciutadans i els territoris...”. D’aquesta Visió en destacaria dos aspectes: la de voler ser la millor eina del CatSalut per col·laborar en modernització del model sanitari, i la vocació territorial. Ressalto aquestes dues qüestions per que històricament a Catalunya, ICS i CatSalut no es pot dir que sempre hagin anat coordinadament i amb objectius compartits. Sembla per tant que aquest nou equip de l’ICS té molt clara la seva voluntat de col·laborar, participar i contribuir a la implementació de les estratègies del CatSalut. Benvinguda sigui aquesta nova Visió de les relacions entre els dos ens, del tot necessària per altre banda.

El segon aspecte que voldria ressaltar d’aquesta Visió, és la vocació territorial. Fins ara l’ICS havia estat implantat en el territori, però sense adequar les seves prestacions a les necessitats  dels territoris. Sembla que amb aquesta Visió es pretén no només treballar pel territori, sinó a més adequar aquesta manera de ser present en el territori a les especificitats del mateix. És també un factor important a destacar. En els territoris, l’ICS no hi està en general sol, sinó que comparteix amb altres institucions la responsabilitat de tenir cura de la salut dels seus habitants. Per això és tan important que l’ICS vulgui adequar-se a allò que el territori necessita, tenint en compta la realitat sanitària existent en el mateix.

Per afrontar aquest futur, l’ICS necessita adequar al seva pròpia organització als nou objectius. Entre aquests objectius, jo en destacaria tres:

• Una organització orientada a les necessitats de la població i dels pacients, en contraposició a una organització orientada a satisfer les seves pròpies necessitats com ha estat fins ara, i que ha comportat increments notables de la burocràcia
• Una organització en la que els professionals participin activament en la planificació i l’organització, donant resposta a una de les reivindicacions dels professionals que més costa satisfer: encarrilar la seva participació en els diferents nivells del procés de presa de decisions de les institucions
• Una organització que sigui capaç de treballar conjuntament amb altres entitats per garantir una millor utilització dels recursos humans i materials. Aquest objectiu lliga amb la vocació de treballar amb el territori exposada més amunt, doncs només a través de la col·laboració amb tots els proveïdors sanitaris del territori es pot assegurar l’eficiència dels recursos esmerçats.

De l’anàlisi de fortaleses, debilitats, amenaces i oportunitats, se’n deriven 5 grans línies estratègiques:

1)    Millorar les capacitats de lideratge i les competències de gestió dels professionals i augmentar l’eficàcia comunicativa interna i externa

2)    Actualitzar les infraestructures i tecnologies per oferir millors serveis i potenciar les TIC per compartir informació clínica i de gestió, i per millorar els processos

3)    Potenciar aliances territorials, introduint nous models de relació i d’organització, per millorar els resultats de salut i qualitat de vida de la població

4)    Potenciar en els professionals de l’ICS les competències que s’identifiquen amb els valors de la Institució

5)    Facilitar la rendició de comptes i la coresponsabilitat en resultats clau en salut, potenciant la cultura de l’avaluació i l’autonomia de gestió

D’aquestes 5 línies estratègiques en destaco la 3ª, en la línia d’aquest nou fil conductor que representa el nou model de l’ICS en el que el paper del territori esdevé fonamental. Aquest Nou Model implica necessàriament un procés de Reorganització de la Institució que comporta diferents àmbits d’actuació. El Nou Model de l’ICS requereix el conjunt d’actuacions que tot seguit s’indiquen:

• Desenvolupar una cultura d’empresa que es correspongui amb el que és una empresa pública, en contraposició al que és una entitat gestora de la seguretat social
• Millorar l’autonomia de gestió tant de l’atenció primària com de l’hospitalària, donant resposta a una reivindicació històrica dels professionals
• Plantejar d’una manera integrada i per tant sense separacions de cap mena, l’assistència primària i l’hospitalària, atenen al fet que l’ICS és responsable de la salut dels ciutadans que té assignats, i aquesta responsabilitat no es pot compartimentar sinó que cal abordar-la d’una manera integrada per garantir la màxima eficiència en la utilització dels recursos 
• Avançar en la implicació en el territori mitjançant aliances estratègiques, compartint i unificant serveis, proposant la cogestió de determinades activitats i participar en noves organitzacions, explicitant així la vocació territorial que l’ICS vol assumir
• Potenciar organitzacions de suport com per exemple Agrupacions  d’Interès Econòmic (AIE)
• Redefinir les funcions del Centre Corporatiu que en aquest nou model, ha de perdre forçosament protagonisme en favor del territori.

(continuarà…)

www.rbaestudisiprojectes.cat