El CatSalut regula la prestació sanitària privada en els centres del SISCAT

La instrucció 05/2015 ha entrat en vigor l’1 d’abril , i sembla que deixa fora del seu àmbit d’aplicació a BarnaClínic

Es tracta d’una normativa molt menys restrictiva que l’esborrany que s’havia difós al juny de l’any passat.

Finalment el CatSalut s’ha decidit a publicar la Instrucció que regula la prestació d’assistència sanitària privada en els centres del SISCAT. Es tracta de una regulació necessària atesa la intranquil·litat que hi havia en el sector arran de la denúncia que la patronal de la sanitat privada ACES havia formulat en els tribunals en contra de BarnaClínic. Aquesta és una normativa molt més racional que l’esborrany que s’havia donat a conèixer al juny de l’any passat atès que distingeix molt clarament les diferents situacions que es poden donar dins del SISCAT.

Josep Maria Padrosa, director del CatSalut 

Estableix diferències entre les entitats proveïdores de serveis amb una participació majoritària pública, les entitats de titularitat privada que utilitzin béns públics i la resta d’entitats del SISCAT.

Es consideren entitats amb participació majoritària pública els centres de l’ICS, les empreses públiques del Servei Català de la Salut i els consorcis i altres ens amb participació  majoritària del Departament de Salut, del CatSalut o d’una entitat pública del Departament de Salut.

Els centres de titularitat privada que utilitzin béns del  CatSalut, serien per exemple les EBA o aquelles entitats privades que tenen un encàrrec de gestió per gestionar un ABS en la que el CAP és del CatSalut.

En una disposició addicional, la Instrucció fa referència a la resta de centres del SISCAT no descrits fins aquí (Mútua de Terrassa,  Fundació Althaia de Manresa o al Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla de Tarragona  per posar tres exemples). En aquests cassos la regulació contempla 3 condicions: obligació de donar el mateix tracte a tothom, garantir l’equitat d’accés i la igualtat en l’atenció, i la prohibició d’establir serveis complementaris de caràcter sanitari, segons preveu la Llei General de Sanitat.

Més enllà d’una valoració general positiva, si que voldria destacar que en l’exposició de motius, la Instrucció del CatSalut fa referència a la necessitat d’optimitzar els recursos, i efectivament, l’activitat privada és una manera evident de poder-ho fer. També els principis d’eficiència que preconitza la LOSC en el seu article segon, deixen oberta la possibilitat de poder millorar els ingressos dels centres del SISCAT mitjançant la pràctica de l’assistència sanitària privada.

Per evitar conflictes amb la sanitat estrictament privada, la Instrucció del CatSalut fa molt d’èmfasi en la prohibició de la competència deslleial, o en la limitació o alteració de les condicions de lliure competència. D’aquesta manera es salvaguarden els interessos de la sanitat privada que com és sabut es mostra del tot contrària a la possibilitat que els centres públics puguin fer activitat privada.

La seu del CatSalut a l'edifici Olimpia de
la Travessera de les Corts 

En aquets sentit, sembla que BarnaClínic queda del tot fora de l’abast d’aquesta normativa, atès que BarnaClínic no és un centre del SISCAT, i és una societat anònima en la que ni la Generalitat ni el Departament de Salut són majoritaris (ni tan sols estan en el consell d’Administració). Per altre banda, BarnaClínic atent exclusivament malalts privats. Per tant sembla que té la consideració a tots els efectes d’una entitat privada.

Si això és així, encara s’entén menys la denúncia d’ACES contra BarnaClínic, atès que aquesta institució seria una entitat privada més com totes les que estan integrades dins d’ACES. Quedarien per dilucidar només els aspectes de possible competència deslleial, fet aquest que hauran de resoldre els tribunals. 

www.rbaestudisiprojectes.cat