dissabte, 11 d’abril de 2015

La importància de la COMUNICACIÓ també a Salut


La comunicació és el conjunt de recursos que ens permeten transmetre informació, amb l’objectiu de poder donar a conèixer als col·lectius interessats allò que interessa divulgar. Una bona comunicació requereix tres elements fonamentals: un bon comunicador, el fet a comunicar i els receptors de la comunicació


El projecte VISC+ que és una necessitat clara per millorar la salut dels catalans, pateix els inconvenients d’un Pla de Comunicació inexistent  



Avui m’he decidit a parlar de la COMUNICACIÓ veient com estan anant les coses aquests últims temps en el món de la sanitat. Els fets recents succeïts en el Parlament palesen clarament que en el sector sanitari els dèficits en comunicació estan produint un conflicte important al que cal posar remei amb urgència.

Comunicar és fer que un tercer participi del coneixement d’un projecte. Segons sigui aquesta comunicació, aquest tercer podrà sentir-se favorable, indiferent o contrari al projecte que se li vol explicar. Per tant la figura del comunicador és bàsica avui en dia en qualsevol organització i encara més en aquelles activitats que es realitzen per a la societat com és el cas de la sanitat.

El Departament de Salut té en el seu organigrama una estructura per comunicar les seves propostes per tal que aquestes arribin nítides i sense manipulacions a la ciutadania. Tanmateix el resultat no es pot dir que sigui positiu.

D’una banda el conseller Ruiz que és un molt bon coneixedor de la sanitat catalana no es distingeix precisament per les seves dots com a comunicador. Parla molt però comunica molt malament. Només en la curta distància i quan està relaxat mostra unes certes habilitats en aquet àmbit. Segurament la seva responsabilitat s’ha de centrar en gestionar amb eficiència els recursos escassos de que disposa, i això en els temps que corren ja és prou complicat. Tanmateix, sabent que ell comunica malament, hi hauria d’haver en el Departament de Salut, algú capaç de comunicar correctament. De la mateixa manera que el govern té un  portaveu, al Departament de Salut hauria d’existir la figura del comunicador. Si el conseller no ho fa bé, aquesta funció hauria de ser assumida per algun directiu de màxim nivell que tingués dots de bon comunicador.

Parlant amb el conseller Ruiz d’aquesta qüestió no fa pas masses dies, em deia que “no tinc diners per contractar ningú per fer aquesta feina”. Jo crec que aquesta resposta denota clarament que el propi conseller no dona cap valor al fet de comunicar, per que per fer-ho, no li cal cap pressupost, només li cal seleccionar entre els seus col·laboradors aquell que té les condicions i les habilitats per comunicar eficaçment. Algun n’hi haurà, crec jo!

Posaré un exemple de quan malament comunica el Departament de Salut, amb el projecte VISC+.  El procés comunicatiu va ser el següent:
  • El 4 de juny de 2013, el govern català aprova el projecte VISC+ per posar la informació sanitària a disposició dels ciutadans, les empreses i la recerca. Tota l’explicació que es dona és un comunicat del Departament de Comunicació del Govern   
  • El 13 de juny de 2013 es publica l’anunci per la contractació del “Disseny, implantació i operació d’un model de gestió i servei per donar valor a la informació del sistema sanitari català en el marc de les polítiques públiques” sense cap explicació addicional.
  • Al juliol del 2014 es comunica mitjançant una nota de premsa que el projecte VISC+ reutilitzarà dades per impulsar la recerca i la innovació sanitàries a Catalunya 
  • Al gener del 2015 es comunica també amb una nota de premsa que l’AQuAS ha dut a terme una reorientació estratègica del projecte VISC+
  • El 19 de febrer de 2015 una nova nota de premsa serveix per explicar que el consell d’administració de l’AQuAS acorda la continuïtat del projecte VISC+ amb el seu disseny original i que la primera fase només inclogui recursos públics. 

Resultat de tot plegat: una bona idea, que quasi bé és una necessitat urgent de la que ens en podem beneficiar tots està a punt d’embarrancar per una pèssima comunicació. Un projecte d’aquest estil no es pot explicar a la societat mitjançant notes de premsa, calen explicacions decidides i clares, cal anar als fòrums adequats i explicar-ho, cal cercar adhesions i complicitats. Si això s’hagués fet, de ben segur que avui no hi hauria cap mena de conflicte en un tema que només pot ser beneficiós per la societat catalana.

Ara, tard i malament, alguns professionals comencen a defensar el projecte i el col·legi de metges també si ha mostrat favorable, però els dèficits en comunicació han posat en risc el futur d’un projecte que hauríem de ser capaços d’aconseguir tirar endavant per que objectivament és bo per la salut dels catalans.


Tant costa entendre que en el món modern la comunicació ha adquirit una importància cabdal? Tant costa entendre que si tu no ets capaç de comunicar adequadament, els teus detractors no tardaran ni 5 segons en desacreditar-te?  


Cap comentari:

Publica un comentari