El Consorci Sanitari de Lleida va a mal borràs

Quan les coses no es fan bé, és molt complicat que acabin bé, sobretot si a nivell polític pesa més la “derrota del govern” que el “victòria del sentit comú ”

El Parlament de Catalunya ha viscut una jornada trista, on l'educació i la democràcia han estat absents

Les Diputades abandonant la Comissió de Salut

Avui ha culminat en la Comissió de Salut del Parlament una fita desafortunada d’una història que va començar malament, que després s’ha intentat rectificar i mirar de reconduir, però que una alarmant solitud política ha posat novament en risc. Em refereixo al Consorci Sistema Integral de Salut Lleida Pirineus, que avui ha viscut en el Parlament de Catalunya una situació del tot impròpia d’un país madur, democràtic, educat i sobre tot seriós.  Avui els Srs. i Sres. diputats han donat un mal exemple a la ciutadania en un acte que demostra la baixa qualitat de la democràcia catalana, la ignorància que en matèria de Salut envaeix a alguns il·lustríssims/mes diputats, la manca de dignitat d’aquells que van iniciar un projecte que ara critiquen, i la incapacitat de tots d’articular un diàleg que permeti posar pel davant els interessos dels catalans abans que els dels partits polítics.

El conflicte s’ha produït quan, pel que sembla, han estat retirats del’ordre del dia de la Comissió de Salut tres punts conflictius: el projecte Visc+ de constituir una arxiu de dades sanitàries dels malalts, anònimes, que hauria de servir per millorar la investigació, el projecte del Consorci Lleidatà, del que en parlaré més endavant i de la Instrucció del CatSalut que regula l’activitat amb malalts privats en els centres del SISCAT, de la que ja en vaig parlar en l’entrada anterior a aquest blog. Com a conseqüència de la retirada d’aquests 3 punts de l’ordre del dia, els diputats/des de PSC, ICV-EUiA, PP, C’s i CUP han decidit abandonar la comissió. Només CiU ERC i la disputada no adscrita Marina Geli han continuat a la sala on s’havia de dur a terme la sessió de la comissió de Salut. Cal tenir en compte que d’aquests 3 punts retirats, dos d’ells està previst tractar-los en sessions monogràfiques, tant el projecte Visc+ com el de la creació del Consorci lleidatà.

Centrant-me en la qüestió del Consorci Sistema Integral de Salut Lleida Pirineus, voldria fer un repàs de tot el procés posant un èmfasi especial en remarcar allò que des del meu punt de vista no s’ha fet correctament tant per part del Departament de Salut com per part d’alguns partits de l’oposició.

Els professionals de la salut de Lleida van saber de la voluntat de crear un consorci sanitari a Lleida a través dels mitjans de comunicació, sense que ningú abans els hagués explicat mínimament en que havia de consistir el projecte. Això va donar peu a que persones interessades en el conflicte social comencessin a fer córrer tota una sèrie de rumors sobre aspectes laborals i contractuals i de privatització de la sanitat lleidatana, totalment falsos, sense que des de la delegació territorial de salut de Lleida  es sortís al pas de tant rumor explicant clarament els objectius del projecte i les condicions laborals i contractuals dels professionals i defensant el Consorci com a ens públic sense cap mena de dubte. Jo diria que alguns funcionaris de la Delegació de Salut de Lleida ni tan sols sabien que és un consorci.

La Delegació Territorial de Lleida, seguia instruccions no tant des de la via jeràrquica, sinó més aviat de determinades estructures de poder que s’estaven constituint dins del Departament a Barcelona. Aquest fet va estar a l’origen de una de les primeres coses que la delegació territorial de Lleida va donar  a conèixer públicament, que va ser el repartiment de càrrecs directius d’aquest nou consorci, deixant de banda endegar una campanya informativa explicant l’abast del projecte i sobretot les avantatges que significaria per Lleida i els lleidatans el poder disposar d’un dispositiu sanitari com aquest.   No es van explicar amb claredat les condicions contractuals dels treballadors i es va deixar créixer el rumor i fins i tot es va alimentar en ocasions amb declaracions dels uns i dels altres contradictòries. Val a dir que aquests últims mesos s’ha intentat recuperar els temps perdut explicant abastament el contingut del projecte.

Tampoc des de Lleida es va fomentar la participació dels professionals en la definició de les línies assistencials del nou Consorci, ni es va sortir al pas de les creixents acusacions de voler privatitzar la sanitat a ponent. Fins i tot, en el súmmum de la incompetència, en mig de les acusacions de privatització, en els esborranys d’estatuts del nou consorci a algú se li va ocórrer la brillant idea de escriure que en el futur es podria integrar al consorci alguna entitat privada sense ànim de lucre, proposta que posteriorment va ser retirada. Si des del primer moment s’hagués explicat a la societat civil que no només no es privatitzava la sanitat a Lleida sinó que el Consorci servia per reforçar la qualitat de l’assistència i que això hauria de permetre que les comarques de ponent tinguessin uns serveis sanitaris de cobertura més àmplia pel que fa a la complexitat de les malalties ateses, algú es creu que els lleidatans haurien signat en contra del consorci?

També des de Lleida es van fer alguns escrits en els mitjans locals signats per persones ben conegudes pels lleidatans pels seus antics interessos en la sanitat privada a Lleida que tampoc varen ajudar excessivament a vendre la bondat del projecte. Tanmateix cal reconèixer que aquests últims mesos des de Lleida s’ha intentat reconduir tot allò que s’havia esguerrat fins ara, millorant la informació als professionals i també a la ciutadania. També s’ha creat un observatori per seguir el projecte, sobre el qual no n’ha transcendit la seva utilitat ni s’ha informat de les actuacions dutes a terme. Resta pendent però una qüestió fonamental per l’èxit final del projecte: canalitzar adequadament la participació dels professionals, que és probablement l’àmbit des del que s’ha avançat menys.

Però no és només des de Lleida des d’on s’han fet malament les coses. Des de Barcelona algú ha volgut influir en els estatuts amb intencions no pas per privatitzar, sinó molt probablement per assegurar-se la possibilitat de tenir en aquest Consorci algun paper rellevant de cara al futur. Diuen també que les posicions de Departament, CatSalut i ICS davant del projecte de Consorci lleidatà en ocasions no han estat del tot unitàries i segons sembla no hi ha hagut en cap moment un Pla de Comunicació mínimament estudiat per tirar endavant aquest projecte. Ni Pla de Comunicació ni lideratge clar amb un responsable definit per aquestes tasques.

Amb tot, el dèficit més gran del projecte del Consorci de Lleida ha vingut des de la vessant política: la incapacitat del Departament de Salut per teixir complicitats amb altres forces polítiques ha estat evident. Sobta molt que no s’hagi pogut arribar a un acord amb cap de les forces polítiques que estan a l’inici del projecte (PSC, ERC i ICV-EUiA) quan des del tripartit van impulsar els primers treballs per tirar endavant aquest consorci. La solitud política del conseller és preocupant: fins i tot alguns ajuntaments de les comarques de Lleida governats per CiU han aprovat mocions en contra del Consorci.

Entenc que amb ICV-EUiA és impossible arribar a cap acord amb res; entenc també que amb ERC és molt difícil atès que tot i ser el soci que hauria de donar estabilitat al govern, té una portaveu en Salut que quan parla sembla que vulgui dir Si, però acabar dient No, i per tant no hi manera de saber si puja l’escala o la baixa. A vegades em dona la sensació escoltant-la que no ho sap ni ella mateixa. Però i el PSC? S’ha intentat una aproximació amb el PSC per mirar de poder tirar endavant una proposta que sens dubte és bona pels lleidatans?

Acabo com he començat: amb una reprovació absoluta a tots els diputats/des que han abandonat la comissió. Han demostrat que tenen l’acta de Diputat, si, però no tenen l’acta de credibilitat democràtica ni certament educació. Vull ressaltar la posició de dignitat que ha mantingut l’exconsellera Geli, tot i discrepar en moltes coses, però mantenint la cortesia parlamentària pròpia de la gent civilitzada.

www.rbaestudisiprojectes.cat