Conferència molt interessant de Victor Lapuente sobre la corrupció en el món.
Hi ha països en els que l'excessiu "control" i regulació dels procediments implica que fer un contracte requereixi 25 signatures...
 |
| Manel Peiró i Victor Lapuente |
Dins dels actes del centenari de l’Hospital del Mar, ahir es va celebrar un taula rodona plena de
nostàlgia d’uns temps que ja no tornaran. Eren els temps de l’entesa, on més
enllà de les diferències ideològiques entre els partits prevalia el sentit comú
que permetia fer passes endavant en la millora de la sanitat pública i en els
serveis que aquesta oferia als contribuents.
He dit contribuents i no
ciutadans, per que en la xerrada prèvia a la taula rodona, el ponent Victor
Lapuente, docent i investigador de de l’Institut de Qualitat del Govern de la
Universitat de Göteborg a Suècia va exposar els seus treballs sobre corrupció,
i entre les moltes coses que va posar sobre la taula, em va cridar l’atenció la
matisació que va fer entre els conceptes de usuari i contribuent. El Sr.
Lapuente va explicar que ell preferia l’expressió “contribuent” a l’hora de
referir-se als ciutadans que no pas la de “usuari” atès que aquesta última
implica que “ho vull tot ara i aquí i a qualsevol preu”, mentre que el concepte
de contribuent és molt més exigent amb com, i de quina manera es gasten els
recursos que els ciutadans aporten a través dels impostos a les arques
públiques; en aquest sentit en opinió del Sr. Lapuente caldria rebaixar les
expectatives dels usuaris i que tots es convertissin en contribuents.
Abans
d’explicar el desenvolupament de la taula rodona amb la presència de
l’exalcalde Joan Clos i expresident de l’IMAS, i de l’alcalde Xavier Trias i
exconseller de Sanitat, voldria resumir la intervenció del Sr. Lapuente per que
certament, l’haurien d’haver sentit tants i tants polítics, periodistes i
tertulians de tot tipus com hi ha en el nostre país.El Sr. Lapuente va se
presentat per Manel Peiró, professor d’ESADE i va exposar un anàlisi sobre la corrupció en el
món, en el que Espanya estava situada en la pràctica al mateix nivell que
Grècia. Tot seguit va incidir en els “mites” per combatre la corrupció, que
segons ell són:
- Dotar el sistema públic de més funcionaris, fet que encara empitjora més la situació atès que es tendeix a la burocratització de tots els actes administratius, fa el sistema més ineficient i no redueix la corrupció.
- Regular l’activitat pública, fet que porta a situacions tan ridícules com la d’algun país en el que cal la signatura de 25 persones per fer un contracte, i que tampoc comporta cap disminució en els cassos de corrupció
- Retallar el sector públic, que seria una concepció neoliberal, i que tampoc és garantia de cap solució per eliminar la corrupció.
Que s’hauria de fer per
eliminar la corrupció? Les 5 mesures proposades pel Sr. Lapuente són:
Limitar la confiança a pocs càrrecs públics.
En altres paraules, això vol dir que els càrrecs de confiança haurien de ser
mínims de manera que quan canvien els colors polítics dels governants, aquests
canvis afectessin només que als nivells més alts de l’administració i no com
passa al nostre país, que un canvi en el govern, implica canvis a molts nivells
de l’administració per que tothom vol posar-hi “als seus”
En aquest sentit, el Sr.
Lapuente va advocar pel professionalisme, i va mostrar uns gràfics en els que
es veia clarament que a més professionalisme en les estructures directives de
l’administració, la corrupció disminuïa molt. Va ressaltar que a l’hora de
contractar aquests professionals s’havien de prioritzar els mèrits per davant
de les seves relacions i connexions polítiques.
 |
| El Sr. Victor Lapuente |
Autonomia de gestió. Entesa
com la capacitat de les organitzacions per decidir les seves estratègies i poder-les
assolir sense traves burocràtiques reduint el control a allò estrictament
necessari. Va destacar en aquest sentit que a Espanya hi ha molt poca autonomia
de gestió, i a més la poca que hi ha està amenaçada per les instancies
administratives.
Desenvolupament de la
figura del directiu públic, que
lligaria amb la primera de les mesures proposades, àmbit en el que a Catalunya
hi ha hagut a alguna iniciativa, però que tant a Catalunya i sobretot a Espanya
continua sent una assignatura pendent.
Transparència, que no consisteix
precisament a publicar a internet un “oceà de dades”, i per tant tampoc equival
a aplicar la Llei de la Transparència en els termes que actualment està
configurada la Llei. Cal entendre la
Transparència com l’accés lliure i ràpid a tot tipus de document de
l’Administració, i on es protegeixi a l’informant, contràriament al que succeeix ara a Espanya, on és delicte filtrar informacions.
Finalment el Sr.Lapuente proposava mesures judicials, canvis en el sistema electoral, i més
qualitat en els mitjans de comunicació.
Com a resum de la seva
intervenció podríem dir que la corrupció no s’arregla mitjançant més
controladors o més funcionaris, sinó implementant mesures com les explicades
més amunt. Amb dades a la ma, el Sr. Lapuente va deixar clar que els països on
el control és més exacerbat i obsessiu, és on la corrupció és més
elevada i pitjtor és la qualitat del govern. El Sr. Lapuente recomana que la societat s'hauria de quedar amb una de les bones propostes de l'esquerra, com és la redistribució de la riquesa, i amb un altre de la dreta que és la desregulació.
(Continuarà…)
Gràcies pel teu comentari Ricard. Bona síntesi de la magnífica conferència del professor Lapuente. Llàstima que els mèdia no l'hagin referenciat. Sembla que la realitat fonamentada amb dades objectives no els hi interessa. Agrada més el "sang un fetge" que el rigor i les dades objectives!!
ResponEliminaRealment va ser una conferència interessant i oportuna. Per això lamento que no hagi tingut molt més ressó en els mitjans, que per altre banda, están molt més per l'escàndol que no pas pel seny i el sentir comú. Feliç centenari!
ResponElimina