dissabte, 30 de novembre de 2013

Segon informe de la Central de Resultats de l’APS i primer de Salut menta


Escrit per:
Dr. Toni Iruela (@airuelal)
EBA Vallcarca SLP.















Caldria en properes edicions d'aquests informes afegir altres indicadors  significatius


Tanmateix representen un exercici de transparència que caldria anar millorant


El passat 27 de novembre en una jornada organitzada per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) del Departament de Salut es van presentar davant uns 600 professionals el segon informe de la CdR (Central de Resultats) de l’APS (Atenció Primària de Salut) de Catalunya i el primer de Salut Mental (SM). Poden accedir-hi clicant aquí
  
Amb la presentació de l’informe de Salut Mental es produeix la normalització i ara ja totes les línies assistencials disposen del seu informe. Cal felicitar-se com a sector salut per això.
Intentaré en aquest post fer un resum de les principals dades presentades en l’informe d’atenció primària i algunes reflexions o valoracions al respecte.

Pel que fa a l'Atenció Primària l’informe pretén millorar el coneixement de l’atenció primària de salut, facilitant l’avaluació i la comparació entre equips d’atenció primària (EAP). En l’informe hi participen els 369 EAP del sistema sanitari integral de Catalunya (SISCAT) i s’analitzen un conjunt de més de 50 indicadors rellevants agrupats en les següents dimensions:  dades generals, atenció centrada en el pacient, adequació, efectivitat, eficiència i del projecte Essencial. 

Els valors dels indicadors corresponen a l’any 2012.


El conseller Ruiz, en l'acte de presentació de la central de
resultats en els àmbits d'atenció primària i salut mental

Principals resultats que cal destacar de l’estudi 

           El 74,1% de les persones assignades a un EAP va ser atès pel seu equip com a mínim una vegada durant l’any 2012. (72,5 % l’any 2011).

Els 45,5 milions de visites realitzades equivalen a 6,2 visites per habitant; si només es tenen en compte les persones que han estat ateses, la mitjana és de 8,2 visites. La reducció respecte a anys anteriors es manté sobretot com a resultat de la implantació de la recepta electrònica i de l’increment de l’atenció telefònica, CatSalut respon, Canal Salut. (any 2011: 46,6 milions de visites i 8,6 visites per població atesa).

Els metges de família atenen 24,5 pacients al dia i el personal d’infermeria, uns 13 pacients al dia. (any 2011: 25,3 i 13,3 )

La percepció favorable dels usuaris dels serveis d’atenció primària té uns valors molt alts. La satisfacció dels usuaris amb els serveis d’atenció primària és d’un 7,90 sobre 10 i la fidelitat és del 90%. (les dades de l’informe anterior ja eren del 2012).

L’índex de reclamacions va ser de 0,2 per 1.000 visites d’atenció primària l’any 2012, quan l’any 2011 va ser de 0,31.

Els ítems pitjor valorats són l’atenció rebuda als CAP per un problema
urgent i la facilitat que els usuaris obtinguin el dia de visita que volen. Cal destacar l’elevada confiança en els professionals que, amb un 94% de valoracions positives, segueix en els nivells de l’excel·lència.

La taxa d’urgències hospitalàries va ser l’any 2012 de 417 urgències per cada 1.000 assegurats quan l’any 2011 va ser de 435,3.

S’han produït 5,9 hospitalitzacions evitables atribuïbles a l’atenció primària per cada 1.000 habitants (6,7 l’any 2011). La insuficiència cardíaca congestiva i la malaltia pulmonar obstructiva crònica tenen les xifres més elevades d’hospitalització evitable. En aquest sentit, cal ressenyar que les característiques socioeconòmiques dels ciutadans atesos hi tenen un efecte determinat, ja que d’un pitjor nivell socioeconòmic en deriva un nombre més elevat d’hospitalitzacions evitables.

La cobertura vacunal infantil és molt elevada (92,2% de menors correctament vacunats), el 2011 va ser de 91,1% i manté una tendència alcista, i la tendència en cobertura vacunal antigripal en persones de més de 59 anys és decreixent des de l’any 2009, i ha assolit el 51,3% de la població diana, quan el 2011 va ser del 55%.

El 65,7% dels pacients tenen un control de la diabetis bo o acceptable quan l’any 2011 va ser del 63,1%.

L’any 2012, la despesa farmacèutica pública per usuari dels EAP va ser de 234,9 euros, mentre que l’any 2011 va ser de 302,8 euros. I pel que fa al a la mitjana de receptes per assegurat consumidor va ser l’any 2012 de 23,6 quan l’any 2011 va ser de 27,9. 

El projecte "Essencial: Afegint valor a la pràctica clínica" és una iniciativa que promou recomanacions per evitar pràctiques clíniques de poc valor amb l’objectiu de contribuir a millorar la qualitat de l’atenció sanitària i la sostenibilitat del sistema sanitari català. Per iniciar l’avaluació del projecte Essencial s’han seleccionat 2 indicadors que mostren la implantació en els EAP de les pràctiques de poc valor referides en aquelles recomanacions, anteriors a l’inici del projecte, % de pacients consumidors d’antiulcerosos sense justificació farmacològica (29,2%) i % de consumidores de bifosfonats de 55 anys o més amb 5 anys o més de tractament (5,4%).

Què no trobem a l’informe?

Ens trobem ja amb un segon informe que només ha incorporat els indicadors del projecte Essencial respecte al primer informe com a gran canvi. Tornaré a recollir en aquest post algunes de les valoracions que ja feia en aquest mateix blog quan es publicava el primer informe.

Una reflexió inicial és si realment els indicadors seleccionats mesuren realment el producte de l’APS, un ciutadà llegint-lo es fa una idea del que es fa als EAP de Catalunya?.

Els resultats d’aquest informe haurien de permetre al Servei Català de la Salut, en tant que asseguradora pública, incloure objectius de manteniment i millora de la qualitat en els seus contractes de servei amb els EAP. No trobo justificable que no es publiqui el grau de compliment del contracte del CatSalut de cadascun dels EAP, dada que sens dubte disposa el CatSalut.

Crida l’atenció que els indicadors d’eficiència només incloguin indicadors de farmàcia i no s’inclogui el pressupost assignat a cadascun dels EAP.

A diferència dels informes de l’atenció hospitalària no s’inclouen cap altre indicador de sostenibilitat econòmica (solvència, liquiditat, endeutament, cash flow, etc...). Sens dubte, que el proveïdor majoritari de l’APS sigui l’ICS ha condicionat aquest aspecte pels seus condicionants econòmic-financers-pressupostaris, malgrat ser empresa pública proveïdora de serveis del CatSalut.

El Dr. Josep Maria Argimón és el director
de l'AQuAS de Catalunya
En base a quins indicadors podríem saber quins són els equips més resolutius? No hi ha cap referència a la utilització per part dels EAP de proves complementàries (analítiques, RX, EMG, TAC, etc....) ni de les seves  derivacions a atenció hospitalària / especialitzada. S’haurien d’incloure a més a més el temps en realitzar les proves complementàries i el d’obtenir la visita de l’especialista hospitalari. Ho trobo del tor imprescindible en un context en el que està sobre la taula que aquests aspectes s’incloguin al proper contracte de CatSalut.

L’informe no recull cap referència a la satisfacció dels professionals que hi treballen als EAP (satisfacció, absentisme laboral, ...).

Tampoc incorpora cap indicador ni de docència ni de recerca.

Tot i que no és l’objectiu de l’informe (de fet sembla orientat específicament en la direcció contrària) tant per la forma de presentar els resultats com per l’absència d’alguns indicadors imprescindibles, podria ser interessant la comparabilitat entre diferents EAPs i diferents models de gestió (ICS, concertat, EBAs,...).  

Altres punts de millora i avenç podrien ser incorporar en l’informe dades socials que sens dubte tenen influència en salut i en l’assistència sanitària. També seria molt interessant que algunes dades s’agrupessin per sectors i regions sanitàries.

Si bé ens hem de felicitar per la publicació d’aquest segon informe de la central de resultats d’atenció primària, espero que en el proper informe es vagin incloent alguns dels indicadors que he descrit en aquesta valoració.


L’APS mereix una descripció més amplia i detallada que demostri la seva gran responsabilitat i influència en els nivells de salut de la població de Catalunya.


www.rbaestudisiprojectes.cat

3 comentaris:

  1. Respostes
    1. Teniu raó; comparteixo la vostra opinió. En Toni Iruela domina molt bé la problemàtica de l'Atenció Primària, i per tant la seva opinió és sempre encertada

      Suprimeix
    2. Moltes gràcies! A veure si tenen en compte algunes de les demandes que fem per millorar l'informe

      Suprimeix