dimarts, 5 de novembre de 2013

El blindatge de sous dels alts directius del CatSalut



Ni és el moment, ni es pot generalitzar a tots els directius



Tanmateix, els directius de qualsevol organització que ho valguin, han de tenir retribucions de mercat 



Aquests dies ha estat notícia la proposta que el Director del CatSalut Josep Maria Padrosa va presentar als seus col·laboradors, per la qual, una part de la retribució variable que perceben podria passar a fixa. El problema té un doble origen. Per una banda, la pèrdua de poder adquisitiu deguda a la retallada del 5% del sou anual, i a la reducció d’una paga extra que equival a un 7% del sou anual. Per tant una minva salarial del 12%. Cal tenir en compte que en aquesta situació s’hi troben tots els treballadors de l’Administració pública, no només els alts càrrecs, per tant fins aquí això són els danys col·laterals de la crisi que afecten a tota l’Administració. Per l’altra banda, la Llei de Pressupostos 2012 incorporava una mesura per la qual no es poden cobrar retribucions variables vinculades a productivitat. Atès que aquests alts càrrecs tenen en els seus contractes una part variable avaluada entre el 10 i el 15% de la seva retribució,  la pèrdua salarial en aquests cassos es suma a l’anterior i això ens porta a rebaixes salarials  entre el 22 i el 30% en 3 anys.



Vist així, podria semblar raonable que es busqués la manera de reduir l’impacte d’aquestes mesures, que en aquests cassos ha estat molt superior a la mitjana dels treballadors del sector. Succeeix però, que com en tot a la vida hi ha moments adequats per fer les coses, i moments on segons quines decisions no es poden prendre per més justificades que estiguin. I aquest és el cas: estem en una situació en la que es demanen nous sacrificis salarials a tots els treballadors del sector, als que se’ls ha reduït el sou un 12% com als comandaments, i ara un altre 5% segons els nous convenis que s’estan signant; es retallen prestacions i es pretén cobrar un copagament als malalts de llarga estada des del primer dia del seu ingrés; el conseller de Salut continua defensant que determinades prestacions com ara la farmàcia dels pensionistes  es paguin segons nivell de renda del malalt (com si en la declaració anual, qui més té no pagués més); caldrà pagar un copagament segons quin tipus de transport sanitari, etc., etc. Està clar que en aquestes condicions, prendre mesures com les anunciades pel Dr. Padrosa, tot i ser justes, no és precisament prudent.

Tanmateix hi han encara altres consideracions a fer. La primera relativa als sous del mercat. Està clar que els directius del CatSalut haurien de ser bons professionals. Per fer això possible cal que els seu nivell retributiu sigui “de mercat”, és a dir: el suficientment important com per atreure al professional i fer-li atractiu la possibilitat de treballar al CatSalut. Només amb bons professionals estarem segurs que el nostre sistema nacional de Salut millorarà, i que els diners esmerçats en aquest sistema s’utilitzen amb eficiència. Un bon professional et garanteix aquests dues coses: eficiència i rigor. Com que avui els sous que es paguen no estan a l’alçada del “mercat” és possible que tinguem en el sistema algun bon professional no ho descarto, però està clar que el sistema no ho propicia.


Lligat amb això vindria la segona de les consideracions, i aquesta basada en els criteris de selecció dels alts càrrecs avui en dia. Si les retribucions han de ser de mercat, els professionals han de ser bons. El que no pot ser de cap manera és intentar retribuir bé als alts càrrecs, només pel fet de ser-ho. Caldria abans, fer neteja d’aquells que hi estan, però no ho són. I d’aquests n’hi pot haver-n’hi algun al CatSalut. També s’ha de relacionar en aquest apartat als “càrrecs de carnet”. Malauradament no només a Salut, sinó en tota l’administració catalana, i també l’espanyola, hi ha moltes persones que ocupen un càrrec pel fet de tenir “carnet del partit”, sense avaluar les seves qualitats professionals. Aquestes persones no poden tenir mai un sou de mercat, per que el seu nivell professional és molt fluix. Aquestes persones no haurien d’estar al sistema, però si hi estan, el que no  es pot és retribuir-les a preu de directiu.

Per tant i en conclusió:
  • Si a la proposta de Josep Maria Padrosa, però en un moment en el que la conjuntura econòmica ho permeti. No ara.
  • Transformació dels variables en fixos, només en aquells cassos de professionalitat evident i demostrable per currículum i en cap cas generalitzat sistema "cafè per a tothom"
  • Prescindir com a càrrecs de comandament, de persones sense aportació de valor afegit ni currículum mínimament presentable per la resposanbilitat que estan assumint. 


Cap comentari:

Publica un comentari