dissabte, 16 de novembre de 2013

Una proposta d’organització territorial per l’ICS



Sembla que el Departament de Salut ha abandonat la idea inicial de reestructurar l’ICS en 22 empreses públiques.



La Llei d’acompanyament dels pressupostos pel 2014 incorpora la creació de dues proves pilot per avaluar-ne el funcionament




Estem davant d’un debat força interessant. Com s’ha d’estructurar l’ICS de cara al futur?. Segur que els experts del Departament de Salut acabaran fent una proposta assenyada, però mentre això no sigui així, i mentre el debat estigui viu, jo voldria exposar un plantejament d’organització territorial, fet des de la visió de més de 30 anys d’experiència en el sector.

Aquesta és l'organització territorial actual de l'Institut Català de la Salut 

El plantejament que exposaré tot seguit es basa en algunes premisses que cal deixar clares des del primer moment:
  1. La dimensió actual de  l’ICS amb més de 40.000 treballadors a la seva plantilla, la burocràcia del sistema, i la centralització de les decisions, fa del tot inviable una gestió eficient dels recursos. Cal doncs reestructurar territorialment aquest potent servei assistencial públic per dotar-lo de l’autonomia de gestió i agilitat en la presa de decisions que avui no té.
  2. L’assistència primària hauria de ser la porta d’entrada al sistema sanitari, i per tant, l’eix sobre el que s’estructuri l’assistència sanitària a les persones. La separació entre assistència primària i assistència especialitzada és un error que no s’hauria de repetir en el futur. L’assistència especialitzada és un complement de la primària.
  3. Una tercera premissa passaria al meu entendre per adequar la reestructuració territorial de l’ICS d’acord a la futura estructuració de Catalunya en vegueries.

A partir d’aquestes premisses, és com la meva proposta comença a configurar-se. Avui l’ICS està dividit en nou gerències territorials:

ICS Lleida, ICS Camp de Tarragona, ICS Barcelona, ICS Girona, ICS Metropolitana Sud, ICS Metropolitana Nord, ICS Catalunya Central, ICS Alt Pirineu i Aran, i ICS Terres de l’Ebre.

Es tractaria de dotar de personalitat jurídica (empreses públiques) a aquests 9 ens territorials ja existents, agrupant tots els dispositius sanitaris de l’ICS tant de primària com hospitalaris en aquestes empreses públiques, amb una perspectiva de servei públic integrat en el territori. Aquests 9 ens territorials haurien de tenir un suport tècnic-administratiu centralitzat (nòmines, sistemes d’informació, garanties assistencials, etc.) i estar sotmesos a tots els controls que per Llei s’estableixin, i que siguin coherents amb els objectius que es fixin per la sanitat pública.

El Dr. Joaquim Casanovas és l'actual director-gerent de l'ICS
 Aquesta divisió en empreses públiques, permetria posteriorment organitzar l’assistència en cada un dels 9 territoris en base a 9 Consorcis Sanitaris públics en els que hi formarien part l’empresa pública territorial de l’ICS més els altres dispositius assistencials no ICS del territori i que estiguessin dins del SISCAT.  Tot això requeriria d’una estructura de governança del conjunt que caldria estudiar i definir clarament per assegurar la transparència de les actuacions d’aquests Consorcis Territorials, amb el corresponent retiment de comptes a la societat. Seria un model semblant al model suec basat en els County Councils.

Sembla que l'ICS vol endegar dues proves pilot per dotar de major autonomia de gestió a l'Hospital de Lleida i a l'Asssitència Primària de les comarques gironines. Ja he dit que al meu entendre aquest plantejament és erroni. Si la primària i l'hospital continuen donant-se l'esquena, serà molt difícil establir línies de col·laboració reals i efectives entre les dues xarxes. De fet la xarxa de primària i la xarxa hospitalària s'haurien d'integrar en una sola xarxa: la xarxa assistencial.  Trobo a faltar com a prova pilot, alguna experiència on fos possible avaluar el funcionament integrat de l'assistència primària i la hospitalària.   

Per poder materialitzar una proposta com la que he descrit, a més del consens amb el màxim de forces polítiques al Parlament de Catalunya, s'hauria de buscar la màxima col·laboració amb treballadors i  sindicats. Caldria a més, un marc jurídic adequat als objectius que es persegueixen; aquest marc jurídic hauria d’estar dissenyat en funció de les necessitats del sistema sanitari, al contrari del que passa ara  amb un marc jurídic que s’adequa segurament a l’organització de la sanitat a Espanya, que és ben diferent a la realitat de Catalunya. I d’aquí se’n deriven alguns dels problemes actuals.

M’agradaria encetar un debat al voltant d’aquesta proposta respectuós amb les idees de tothom. Espero rebre iniciatives al respecte





Cap comentari:

Publica un comentari