dissabte, 9 de novembre de 2013

La sanitat catalana no és corrupta



El Ple del Parlament aprova el dictamen de la comissió d’investigació


Es queden en el tinter temes de futur que cal abordar amb urgència



Aquesta setmana el Ple del Parlament de Catalunya ha debatut i aprovat el Dictamen elaborat per la comissió d’investigació de Sanitat. Tal com vaig escriure recentment, aquests conclusions posen de manifest que contràriament al que alguns voldrien a la sanitat catalana no hi ha corrupció.  El Dictamen ha estat aprovat amb el vots de CiU i PSC i l’abstenció d’ERC.



Aquest Dictamen aporta tot un seguit de directrius sobre els 4 blocs que van conformar l’abast dels treballs de la comissió d’investigació:
  • Relacions entre el Servei Català de la Salut, el Consorci de Salut i Social de Catalunya i el Grup Serhs
  • Relacions entre Ajuntament de Reus i el grup Innova
  • La gestió de la Fundació privada de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
  • La gestió de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva
El Dictamen també fa un conjunt de recomanacions i propostes de millora en cada un d’aquests 4 àmbits de treball, que abasten també al Govern de Catalunya i al propi Departament  de Salut. El contingut del Dictamen es pot llegir clicant aquí.

Fins aquí el que la comissió d’investigació ha donat de sí. La gran pregunta és si per arribar fins aquest punt calia muntar un espectacle com el que alguns han intentat muntar, i en el s’han fet acusacions impròpies a persones innocents. Hem sentit acusacions de robatori, de propiciar negocis il·lícits, de malversar fons públics, de fer cas omís a les lleis que regulen les incompatibilitats, de portes giratòries, etc., etc. I hem vist també com la gran majoria de diputats que han intervingut en aquesta comissió tenien un gran desconeixement de la sanitat, i el que és més greu, de l’estructura i organització del model sanitari català, amb confusions tan elementals entre empreses públiques i empreses privades que conjuntament ofereixen un Servei Públic. La pregunta que ens hem de formular és quin sentit té constituir una comissió d’investigació amb persones que no entenen allò que han d’investigar, i que hi acudeixen amb una idea preconcebuda del que han de dir, i per tant del que han de concloure, per que al no entendre el model, no poden entendre les respostes a les preguntes que ells mateixos formulen. 


Per tant de tot plegat en tenim dos resultats; un molt bo: a la sanitat catalana no hi ha “xoriços” la qual cosa ha de tranquil·litzar a l’opinió pública. L’altre resultat és molt dolent: què passa amb el mal que s’ha fet a moltes persones innocents? Com es reposa ara el mal fet a aquestes persones i a les seves famílies? No anem bé. Un país incapaç de valorar el mal col·lateral que s’infringeix  a innocents que es troben al mig de la confrontació política no és un país en el que m’agradi viure-hi; no és un país modern, democràtic i amb vocació social.

De tot plegat jo en trec una tercera conclusió: La sanitat ha de quedar al marge del conflicte polític. Això ha estat així durant anys, però darrerament les coses han canviat. Quedar al marge del conflicte polític no vol dir en cap cas, escapar ni del control que correspongui, ni del retiment de comptes ni de qualsevol legislació aplicable. Exclusivament vol dir quedar al marge dels interessos polítics; a la Sanitat ni s’han de guanyar vots, ni s’ha desgastar al rival polític. Quan es fa, apareixen víctimes innocents.

Però no és només el camp de batalla polític el que cal delimitar. Alguns mitjans de comunicació han desenterrat la destral de guerra contra ”l’oasi català”, i ho han fet escampant porqueria utilitzant un potent ventilador en aquest cas en forma de mitjans de comunicació. Ha quedat clar que Catalunya no és model de comportaments ètics, això és evident, però en el cas de la Sanitat aquests intents de convertir-ho tot en corrupció han fracassat estrepitosament. La més elemental professionalitat de qualsevol periodista exigiria  la comprovació prèvia de les diferents denúncies interessades que pugui rebre, abans de difondre-les als quatre vents.  
  
Tanmateix els problemes actuals de la Sanitat del nostre país, avui per avui, no queden resolts  amb el Dictamen aprovat en el Parlament. Hi han moltes altres qüestions que en el futur caldrà abordar, algunes de les quals comentaré en un proper post.  





Cap comentari:

Publica un comentari