dimecres, 20 de novembre de 2013

Els sous d’alguns directius d’empreses sanitàries


Cal que la transparència vagi més enllà de les empreses de titularitat pública. El sou ha de ser un reflex de les responsabilitats assumides, valorades a preu de mercat; no a preu d’oportunitat com passa ara en alguns cassos   



Quan les retallades afecten de ple als treballadors de la sanitat, no és ètic que hi hagin en el sistema, encara que sigui en petita escala, “sous de banquers”



Avui s’han conegut els sous d’alguns directius d’empreses públiques i consorcis de l’àmbit de la Sanitat. Tot és conseqüència del Codi Ètic o de Bon Govern que ha aprovat la Generalitat de Catalunya. Sorprèn que en algun cas hi ha directius amb sous que no guarden relació amb l’envergadura  del centre que gestionen, i per tant no guarden relació amb les dificultats de gestió ni amb les responsabilitats assumides. Hi ha més d’un exemple però per posar-ne un de notori, esmentar que el Gerent del Clínic guanya menys que el gerent del consorci del Parc Taulí. La contradicció és tan evident que no calen més anàlisis per concloure que alguna cosa falla en el sistema.  (I no val no és precisament que el gerent del Clínic hauria de guanyar més) 

La retribució hauria de ser proporcional a la responsabilitat
assumida, i mostrar una certa homogeneïtat en el sector 
Jo no soc partidari que els sous els fixi el DOG  però si que defenso que es respectin les lleis del mercat, i en aquest sentit és del tot improbable que “el mercat” valori més al gerent del Taulí, que no pas al del Clínic. Vol dir que hi ha alguna cosa que no funciona adequadament quan això succeeix. Segurament no seria descabellat “homogeneïtzar” una mica els salaris assignant uns marges salarials en funció del pressupost que es gestiona; això permetria establir una certa proporcionalitat entre sou i responsabilitat assumida. Per posar un exemple: Per pressupostos superiors a tal quantitat, el sou de la gerència serà com a mínim de tants euros i mai podrà superar tal quantitat; per pressupostos compresos entre tal i qual quantitat, el sou del gerent estarà situat entre tants i tants euros, i per pressupostos inferiors a tal quantitat, el sou del gerent no superarà tants euros. Seria una manera d’evitar aquestes irregularitats que introdueixen desconfiança en el sector.

Que s’hagin conegut aquests sous és un pas endavant per la clarificació i transparència dels sistema sanitari català. Ara bé, aquesta clarificació hauria d’anar un pas més enllà:

No ens cansem de dir que el sistema sanitari català  és diferent a l’espanyol, atès que està configurat per entitats de titularitat pública i entitats de titularitat privada. Per tant, aquesta transparència que ara per ara només afecta a les empreses de titularitat pública, hauria d’afectar també a totes les empreses incloses en el SISCAT encara que la seva titularitat sigui privada (fundacions, alguna societat anònima que hi pot haver, mútues, institucions religioses, etc.). Cal doncs, al meu entendre, fer extensiu a aquestes institucions  l’obligació de sotmetre als seus directius a un sistema de transparència salarial com el que regeix a partir d’ara a les empreses de titularitat pública i fer-ho amb tot el rigor, actualitzant les dades una vegada a l’any.

Succeeix però, que a banda de les empreses que treballen directament pel SISCAT, hi ha altres organitzacions que es mouen en l’entorn sanitari, que també haurien de fer aquest exercici de transparència: Em refereixo per exemple a organitzacions patronals del sector que seria bo fessin publiques les retribucions dels seus equips directius. També ho haurien de fer fundacions vàries que reben la majoria dels seus ingressos de la sanitat pública, com ara la Fundació Tic Salut i d’altres. Si volem ser transparents i fer gala d’aquesta transparència, la claredat no es pot demanar només a una part del sector; cal exigir-la a tots els que en formen part.    

La Sanitat hauria d'estar molt allunyada del model bancari
de retribució de directius
I és que en uns moments en els que l’atur ha arribat a uns nivells mai vistos, en els que hi ha famílies senceres en les quals a final de  mes no entra un sol sou, que els ciutadans han vist com se’ls retallaven drets i en concret en el sector Salut es posaven barreres econòmiques per accedir a determinats serveis, no es pot donar la sensació que el sector sanitari és des del punt de vista retributiu, un  reflex a petita escala de les barbaritats que tots hem vist en el sector bancari.

Però no és només això. Jo em pregunto que deuen pensar els treballadors del Consorci Sanitari del Parc Taulí, després de conèixer que el seu director general és el directiu de la sanitat catalana més ben pagat quan ells han estat sotmesos a retallades per tothom conegudes (pagues extra, DPO, reduccions del 5% etc.) No pot ser. Aquesta és una clara situació generadora de conflictes i mal estar.

I per agreujar-ho, no oblidem  que la Generalitat (el Departament de Salut) és majoritari en el consell de govern del Consorci del Parc Taulí. Per tant, algun polític haurà beneit aquesta retribució tan fora de tota lògica. 





Cap comentari:

Publica un comentari