dilluns, 11 de novembre de 2013

Alguns debats pendents a la sanitat catalana



La gestió eficient de la Sanitat requereix respostes a problemes no resolts que en dificulten els resultats



Una mirada per sobre, posa en evidència la necessitat de millorar moltes coses en la Sanitat del nostre país. Tot i això cal posar en valor tot allò fet fins ara, que no és poc. 



Sens perjudici d’un anàlisi més profund, després d’haver escoltat molts punts de vista tant en el transcurs de la Comissió d’Investigació de la Sanitat al Parlament, com en les diferents notícies que s’han produït al voltant de altres situacions en les que la Sanitat ha estat protagonista (Hospital de Sant Pau, Hospital Clínic, Reformulació de l’ICS), sembla evident que la Sanitat catalana ha d’afrontar amb urgència tot un seguit de debats sobre temes transcendents que incideixen d’una manera molt directa en la prestació eficient dels serveis de salut a la població.

El conseller Boi Ruiz hauria de liderar moltes de les accions
per donar resposta a tots ele temes pendents
Sense voler ser exhaustiu, els temes a debatre, haurien de girar  al voltant de:
  • Governança del Sistema Català de la Salut, i de les institucions que en formen part, siguin públiques o privades, des del CatSalut a nivell global i fins al territori
  • Prioritat de la Salut Pública  com a  base del sistema sanitari i com a conjunt organitzat d'actuacions dels poders públics i de la societat per protegir i promoure la salut de les persones.
  • L’autonomia de gestió entesa com a peça clau del sistema per assegurar resultats eficients, lligada a mecanismes de control àgils i efectius, eliminant buròcrates i burocràcia del sistema
  • Reformulació de l’ICS com a holding. Han de ser 22 empreses públiques? L’assistència primària i l’hospitalària s’han de separar, trencant la continuïtat assistencial? Com ha de ser l’ICS del futur?  
  • Un finançament de les institucions adequat a les necessitats de la població que atenen, que tingui en compte la cartera de serveis, i les característiques de la població atesa. A banda de les aportacions dels ciutadans via IRPF, calen altres vies d’ingressos?
  • Clarificar el paper dels diferents actors del Sistema de Salut a Catalunya. Fixació de les estratègies polítiques des del Departament de Salut; visió del CatSalut com la gran asseguradora pública dels catalans, i gestió dels serveis sanitaris des de la provisió de serveis per les institucions integrades al SISCAT
  • Ubicació i adaptació del conjunt ICS, Empreses Públiques i Consorcis dins del context del SISCAT
  • Adaptació d’algunes disposicions legals, la concepció de les quals no té en compte la realitat assistencial catalana ni les peculiaritats del nostre model. (Llei de contractes de les Administracions Públiques, SEC 95, etc.). És possible establir un marc jurídic català en aquests àmbits?
  • El paper futur de l’Assistència Primària. Més enllà dels discursos, es vol realment que la primària sigui l’eix vertebrador de la prestació sanitària als ciutadans? Es vol assignar un  pressupost per càpita a la primària i que aquesta “compri” els serveis que el malalt necessiti en el lloc més adequat segons el criteri del metge?
  • El nostre model retributiu, és un dels més complicats dels existents a l’UE. És possible definir de cara al futur, un sistema retributiu modern, compatible amb la legislació vigent, útil per remunerar la feina ben feta, conciliat amb treballadors, empreses i sindicats, més enllà dels convenis col·lectius?
  • Cal seguir propiciant models d’autogestió tipus EBA dins del model sanitari català? com encaixen les EBA dins d’un model de continuïtat assistencial entre primària, atenció especialitzada i sociosanitari?
  • Les experiències viscudes recentment han posat de manifest la importància de la transparència i el retiment de comptes. La central de resultats és un molt bon exemple  per explicar que es fa a Sanitat amb els diners que els ciutadans paguen via impostos. Cal seguir en aquest camí, millorant-te’l i fent-te’l extensiu a les institucions integrades en el SISCAT.  Cal una atenció especial a fomentar la transparència de les institucions amb ànim de lucre que treballen pel CatSalut dins del SISCAT o d’una manera excepcional. 
La reformulación de l'ICS és urgent i important. 

Aquests i molts altres temes són les assignatures pendents que en aquests moments té la Sanitat catalana. En propers posts anirem, amb l’ajut de Toni Iruela, desgranant algun d’aquests temes. Tanmateix seria interessant conèixer l’opinió dels lectors sobre totes aquestes qüestions. Per això vull obrir el Blog a tot aquells que creguin que hi tenen alguna cosa a dir. Per fer-ho, cal que  manifestin la seva voluntat de participar en els comentaris que es poden fer a peu d’aquest post i jo buscaré la manera de posar-me en contacte amb aquestes persones interessades. Només demano que les aportacions no siguin anònimes.

Ja se que a vegades costa molt decidir-se a dir coses públicament per allò del que diran, però entenc que els moments que vivim són prou engrescadors i sobre tot transcendents com per donar les nostres opinions. Gràcies a aquells que s’hi vulguin apuntar  


Cap comentari:

Publica un comentari