diumenge, 1 de desembre de 2013

S'ha signat el nou text del conveni col·lectiu del sector sociosanitari


El conveni inclou que els sindicats signants, puguin tenir fins a quatre alliberats per sindicat



Pros i contres d’una signatura forçada amb calçador



Una vegada signada l’acta amb les propostes del mediador, calia que les parts signants del conveni sociosanitari redactessin el text definitiu (lalletra petita) del conveni. En principi es tractava d’adaptar l’antic text del conveni, a les disposicions dictades pel mediador, actualitzant tots aquells temes continguts en l’antic text que en el decurs d’aquests 6 anys hagin estat  modificats per les lleis. En teoria, un exercici que hauria d’haver estat fàcil.




La primera pregunta que em faig, quan es parla d’actualitzar l’antic text del conveni, és a quin conveni es refereix: al VII de la XHUP? Al conveni pont del sector sociosanitari?. La pregunta pot semblar menor, però no ho és. I no ho és per que el conveni pont (CP) en cap cas recull l’existència dels alliberats sindicals, mentre que l’antic conveni de la XHUP si que ho recollia en el seu redactat. Per tant, quin és el conveni que calia actualitzar?

Els negociadors han decidit que el conveni que volien actualitzar era el de la XHUP, quan sembla lògic que el que tocava actualitzar seria en tot cas el que afectava a aquest sector sociosanitari que no era altre que el dit conveni pont.  En definitiva, després “d’hàbils negociacions” els negociadors de la patronal han decidit “encasquetar” al sector sociosanitari 4 alliberats per sindicat signant del conveni; el mateix nombre d’alliberats per sindicat que quan el conveni afectava a tota la XHUP (69 Hospitals i tota la primària concertada). Sincerament, un despropòsit. Cal felicitar als sindicats pel seu encert en el procés negociador lamentant que els negociadors de la patronal hagin pensat més en els hospitals d’aguts del SISCAT que no pas en els centres sociosanitaris en nom dels quals estaven negociant el conveni

Per entendre millor el que vull dir, cal recordar que pràcticament l’endemà de que fos acceptada per les parts la proposta del mediador, el CatSalut amb tota la nocturnitat que això implica, va anunciar que retallava les tarifes 2013 un 4,6%. No contents amb això, uns dies més tard,  les entitats del sector sociosanitari van saber que el CatSalut aplicava una RAT al més pur est-il  "emboscada", i va afegir un altre 1% de retallada al sociosanitari i a salut mental. Total, un 5,6% menys, el dia després de signar un acord amb els sindicats que ni tan sols cobria les retallades efectuades amb anys anteriors, i que només permetia la recuperació d’un 5%.  Una autèntica presa de pel a les empreses del sector.

Amb aquests condicions tan precàries per l’equilibri econòmic dels centres sociosanitaris, ara hi afegim a canvi de res, 4 alliberats per sindicat, en un sector com el sociosanitari que té uns 30 o 40 centres a tot estirar. Això si, aquests alliberats ho seran amb al condició que el CatSalut pagui els seus costos, però aquesta afegitó també hi era en l’antic conveni de la XHUP i ningú (començant pel propi CatSalut) n’hi va fer el més mínim cas.

El problema no són els 4 alliberats; el problema és el concepte. Quan a l’any 2007 es va signar aquell VII conveni de la XHUP, el nivell d’atur a Catalunya era insignificant en relació a l’actual. Avui, més de 600.000 parats a Catalunya han de contemplar com alguns privilegiats amb carnet de sindicalista accedeixen a cobrar sense aportar cap valor afegit a la productivitat de les empreses. Aquest fet no és propi ni d’un país modern, ni d’un país eficient, ni d’un país just. Aquest fet és propi d’un país lligat a les subvencions, a les injustícies i als  amiguismes. Quin procés transparent s’ha establert per adquirir la condició d’alliberat? Qui explicarà als parats catalans que uns privilegiats cobren pel senzill fet de pertànyer a un sindicat?

Dit això cal reconèixer que el nou conveni aporta també alguns aspectes positius, com és el fet que a partir de la data d’entrada en vigor les guàrdies mèdiques passen a estar regulades pel que estableix l’Estatut Marc, fet que comporta que la inspecció del treball ja no les pugui considerar hores extres.

Un altre aspecte que cal ressaltar és el fet que el SISCAT disposa d’unpunt de partida per tornar a regular les relacions laborals a tot el sector concertat (hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, dispositius de salut mental, que avui no tenen un conveni amb el que regir-se.

Cal destacar també que la retribució variable per objectius (DPO) ha quedat condicionada pels anys 2013 i 2014 al fet que l’empresa assoleixi l’equilibri pressupostari i finances, i que la quantitat que s’hagi d’abonar per aquest concepte en cap cas podrà comprometre l’equilibri esmentat. 

També s’ha de destacar que és el primer conveni en la història de la sanitat catalana que aconsegueix reduir el cost de l’hora real treballada gràcies a una disminució salarial del 5%, i un increment de jornada, i això gràcies al canvi de xip dels sindicats que han entès molt clarament la situació de l’economia del nostre país. Mereixen per aquest fet el reconeixement del sector.


I poca cosa més a destacar. Sembla clar doncs, que els negociadors de la patronal han pensat molt més en afavorir les necessitats dels hospitals d’aguts, que en defensar els interessos dels centres sociosanitaris, en nom dels quals estaven negociant el conveni… 



Cap comentari:

Publica un comentari