Un any després d’haver
arribat a Sant Pau, el fracàs de tots plegats és evident
Avui s’ha conegut la notícia que Xavier Pomés, president del Patronat
de la Fundació de Gestió de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ha presentat
al protectorat de la Fundació, la seva dimissió acompanyada de la de la resta de membres del Patronat: Josep Manuel Basañez i Enric Agustí en representació
de la Generalitat de Catalunya, Josep Ramón Pérez representant del Bisbat de Barcelona i Cristina
Iniesta, representant de l’Ajuntament de Barcelona.
 |
| De nou Sant Pau protagonitza les notícies i de nou ho fa per fets que no contribueixen gens a millorar la seva imtage |
Aquesta dimissió és conseqüència de la crispació existent al centre
entre direcció i treballadors, que ha comportat que totes les discrepàncies
existents hagin de passar pels tribunals, impossibilitant la presa de decisions
i posant en risc la seguretat jurídica de les persones que tot i admetent que
poden haver-se equivocat, el que està molt clar és que els directius d’aquesta
etapa, en cap cas han actuat il·legalment.
La situació sorprèn relativament
poc per que fa encara no dos mesos va presentar la dimissió el Dr. Xavier
Corbella, que era el gerent del centre. El Dr. Corbella és un dels bons gestors
que hi ha en la sanitat catalana, i la seva dimissió és evident que no és cosa
de l’atzar sinó que té molt a veure amb el neguit constant de veure’s als jutjats per denúncies del tot
injustes. Pocs dies abans de la dimissió
de Xavier Corbella, el dia 10 d’abril el President de la Fundació, Xavier Pomés,
havia demanat empara al Departament de Justícia per tal que el Protectorat de
la Fundació intervingués en el centre per donar cobertura legal a les decisions
de l’equip directiu. Semblava que la resposta tardaria un setmana, però el cert
és que dos mesos més tard, el Sr., Germà Gordó conseller de Justícia de la
Generalitat encara no ha dit (que se sàpiga) aquesta boca es meva. Segur que el
Sr. Gordó deu aportar molts mèrits per ser conseller més enllà de la seva
amistat amb el president Mas, però queda clar que la manca de resposta a la
petició que en el seu dia li va fer el patronat de Sant Pau forma part també
dels motius que explicarien aquesta dimissió en bloc que s’ha produït en el dia
d’avui.
 |
| Mals moments de Xavier Pomés a l'Hospital de Sant Pau |
“Davant
la petició del Patronat de la Fundació de Gestió de l’Hospital de Sant Pau
d’intervenció, a través del Protectorat de Fundacions, per la
impossibilitat de tirar endavant un pla de viabilitat que faci possible la
gestió del centre, el Departament de Justícia informa que el Protectorat de
Fundacions ha resolt instar al Patronat de la Fundació de l’Hospital de Sant
Pau a demanar el concurs de creditors per reconduir amb les màximes
garanties la situació de bloqueig en què es troba i ho fa en el termini amb
el qual es va comprometre ara fa 10 dies.”
Només aquest fet (excusatio non petita, acusatio
manifesta) posa en evidència la nul·la capacitat del conseller Gordó de
resoldre els problemes del seu Departament, que actua tard i malament, i a
sobre intenta tapar la seva responsabilitat. Sr. Gordó: per decidir això calia
esperar quasi dos mesos?
Tanmateix, tot i que el culpable d’aquesta
situació està clar que és el Departament
de Justícia, si que val la pena donar-li un toc d’atenció al “tot poderós” Xavier Pomés. Els que el coneixem sabem que és una persona eficient. Però ser
eficient no vol dir que s’estigui permanentment en possessió de la veritat, i
que a vegades és bo parar-se a escoltar als altres, tot i que siguin
insignificants. No sempre els cops de porta donen resultats.
 |
| El conseller Gordó: algú sap a què es dedica? |
Ara veurem que acaba passant amb aquesta demanda
del Protectorat de la Fundació: Instar al jutjat un concurs de creditors. Què
pot deparar de bo aquesta situació a l’Hospital de Sant Pau? Algunes persones del comitè d’empresa
haurien de demanar disculpes i anar-se’n també cap a casa, oi Dra. Carme Pérez? Segons diuen alguns, a Ciutadans no li faltaria feina.
Caldrà seguir la reacció dels profesisonals de Sant Pau. Segur que la gran majoria lamenta haver portat les coses fins aquests extrems. Cal unió entre direcció i treballadors, sinó és així, sinó s'adonen que el camí l'han de fer junts, no hi ha solució possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada