divendres, 7 de juny de 2013

Xavier Pomés tira la tovallola a Sant Pau




Un any després d’haver arribat a Sant Pau, el fracàs de tots plegats és evident


Avui s’ha conegut la notícia que Xavier Pomés, president del Patronat de la Fundació de Gestió de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ha presentat al protectorat de la Fundació, la seva dimissió acompanyada de la de la resta de membres del Patronat: Josep Manuel Basañez i Enric Agustí en representació de la Generalitat de Catalunya, Josep Ramón Pérez  representant del Bisbat de Barcelona i Cristina Iniesta, representant de l’Ajuntament de Barcelona.

De nou Sant Pau protagonitza les notícies i de nou ho fa
per fets que no contribueixen gens a millorar
la seva imtage

Aquesta dimissió és conseqüència de la crispació existent al centre entre direcció i treballadors, que ha comportat que totes les discrepàncies existents hagin de passar pels tribunals, impossibilitant la presa de decisions i posant en risc la seguretat jurídica de les persones que tot i admetent que poden haver-se equivocat, el que està molt clar és que els directius d’aquesta etapa, en cap cas han actuat il·legalment.

La situació sorprèn  relativament poc per que fa encara no dos mesos va presentar la dimissió el Dr. Xavier Corbella, que era el gerent del centre. El Dr. Corbella és un dels bons gestors que hi ha en la sanitat catalana, i la seva dimissió és evident que no és cosa de l’atzar sinó que té molt a veure amb el neguit constant de veure’s  als jutjats per denúncies del tot injustes.  Pocs dies abans de la dimissió de Xavier Corbella, el dia 10 d’abril el President de la Fundació, Xavier Pomés, havia demanat empara al Departament de Justícia per tal que el Protectorat de la Fundació intervingués en el centre per donar cobertura legal a les decisions de l’equip directiu. Semblava que la resposta tardaria un setmana, però el cert és que dos mesos més tard, el Sr., Germà Gordó conseller de Justícia de la Generalitat encara no ha dit (que se sàpiga) aquesta boca es meva. Segur que el Sr. Gordó deu aportar molts mèrits per ser conseller més enllà de la seva amistat amb el president Mas, però queda clar que la manca de resposta a la petició que en el seu dia li va fer el patronat de Sant Pau forma part també dels motius que explicarien aquesta dimissió en bloc que s’ha produït en el dia d’avui.

Mals moments de Xavier Pomés a l'Hospital de Sant Pau 
 Tan és així, que avui mateix el Departament de Justícia s’ha vist obligat a fer el següent  comunicat :

“Davant la petició del Patronat de la Fundació de Gestió de l’Hospital de Sant Pau d’intervenció, a través del Protectorat de Fundacions,  per la impossibilitat de tirar endavant un pla de viabilitat que faci possible la gestió del centre, el Departament de Justícia informa que el Protectorat de Fundacions ha resolt instar al Patronat de la Fundació de l’Hospital de Sant Pau a demanar el concurs de creditors per reconduir amb les màximes garanties la situació de bloqueig en què es troba i ho fa en el termini amb el qual  es va comprometre ara fa 10 dies.”

Només aquest fet (excusatio non petita, acusatio manifesta) posa en evidència la nul·la capacitat del conseller Gordó de resoldre els problemes del seu Departament, que actua tard i malament, i a sobre intenta tapar la seva responsabilitat. Sr. Gordó: per decidir això calia esperar quasi dos mesos?

Tanmateix, tot i que el culpable d’aquesta situació està clar que és  el Departament de Justícia, si que val la pena donar-li un toc d’atenció al “tot poderós” Xavier Pomés. Els que el coneixem sabem que és una persona eficient. Però ser eficient no vol dir que s’estigui permanentment en possessió de la veritat, i que a vegades és bo parar-se a escoltar als altres, tot i que siguin insignificants. No sempre els cops de porta donen resultats.

El conseller Gordó: algú sap a què es dedica?
Ara veurem que acaba passant amb aquesta demanda del Protectorat de la Fundació: Instar al jutjat un concurs de creditors. Què pot deparar de bo aquesta situació a l’Hospital de  Sant Pau? Algunes persones del comitè d’empresa haurien de demanar disculpes i anar-se’n també cap a casa, oi Dra.  Carme Pérez? Segons diuen alguns, a Ciutadans no li faltaria feina.

Caldrà seguir la reacció dels profesisonals de Sant Pau. Segur que la gran majoria lamenta haver portat les coses fins aquests extrems. Cal unió entre direcció i treballadors, sinó és així, sinó s'adonen que el camí l'han de fer junts, no hi ha solució possible.

Cap comentari:

Publica un comentari